101 dàlmates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lícula101 dàlmates
One Hundred and One Dalmatians Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClyde Geronimi, Hamilton Luske i Wolfgang Reitherman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Director artísticKen Anderson Modifica el valor a Wikidata
ProduccióWalt Disney Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióKen Anderson Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam Peed Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Bruns i Mel Leven Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDonald Halliday i Roy Brewer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWalt Disney Animation Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBuena Vista Distribution Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada79 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació215.880.014 $ (mundial)
144.880.014 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat en101 Dàlmates Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema musical, comèdia, cinema d'aventures, cinema de ficció criminal, animació tradicional, drama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema fantàstic Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAG Modifica el valor a Wikidata
Temasegrest Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatroba de pell i televisió Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1950 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webmovies.disney.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0055254 Filmaffinity: 260441 Allocine: 2530 Rottentomatoes: m/101_dalmatians Letterboxd: one-hundred-and-one-dalmatians Mojo: 101dalmations Allmovie: v104843 TCM: 85682 Metacritic: movie/101-dalmatians-1961 AFI: 23705 TMDB.org: 12230 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Pel·lícules de Walt Disney Animation Studios Modifica el valor a Wikidata

101 dàlmates[1] (títol original en anglès: One Hundred and One Dalmatians) és una pel·lícula estatunidenca de 1961, la dissetena animada de Walt Disney Pictures. Dirigida per Clyde Geronimi, Hamilton Luske i Wolfgang Reitherman, i produïda per Walt Disney, està basada en la novel·la infantil The Hundred and One Dalmatians, de Dodie Smith (1956). Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1][2]

Narra la història de Pongo, un gos dàlmata que forma una familia amb Perdy, una gossa de classe de la seva mateixa raça, al mateix temps unint als seus dos amos, Roger i Anita. Poc després, la parella canina porta al món a un grup de 15 cadells que es converteixen en l'objectiu de la malvada Cruel·la De Vil, ja que amb ells tindrà els 99 que vol per a fer dels gossets un munt d'abrics de pell.

Argument[3][modifica]

Pongo i Roger són dos solters que viuen en un petit apartament d'un carrer de Londres. Pongo va jutjar que ja era hora que els dos busquessin parella. Treu el cap per la finestra i veu per primera vegada Anita i Perdita. Li va semblar bona oportunitat, va avançar el rellotge a les 5:00pm i van sortir al parc on les van conèixer i després es van casar. Al cap de poc es van mudar a una nova casa però tot els dies eren visitats per Cruel·la De Vil, que anhelava el naixement dels cadells de la parella canina. Els cadells van néixer una nit plujosa, Cruel·la ve i tracta de comprar-los, però no hi accedeixen, motiu pel qual ella se'n va disgustada prometent venjar-se.

I així va ser, una tarda quan les dues parelles van sortir al parc, van deixar als cadells amb Nanny. Més tard es presenten dos homes molt estranys que entren a la casa i roben els cadells. Això preocupa molt a Pongo i a Perdita i els humans inicien la seva investigació, sense esbrinar res. Llavors Pongo i Perdita surten de casa seva a la recerca dels seus fills amb l'ajuda de l'udol nocturn, arriben al lloc de custòdia i els salven, mentre s'emporten també 84 cadells més que tenia Cruel·la per fer els seus abrics de pell de dàlmata. Així, doncs, decideixen tornar a casa; travessant un riu congelat, arriben a una granja i després a un petit poble on escapen de Cruel·la coberts de sutge per semblar pagesos. Se'n van en un camió, però Cruel·la els persegueix amb el seu cotxe, fins que el xoc entre el seu vehicle i el camió dels dos lladregots aconsegueix detenir-la. Poden arribar a Londres sans i estalvis, sent ara 101 dàlmates. Roger i Anita decideixen comprar una casa més gran i escriure una nova cançó a part de la de Cruel·la De Vil.

Métode d’animació innovador[modifica]

A inicis dels anys 50, el procés creatiu de creació d'una pel·lícula d'animació de Disney era, encara que amb bons resultats, molt complex, lent i en conseqüència costós.

El procés passava per 3 fases; el disseny dels personatges, l'animació d'aquests, on es dibuixava al llapis cada fotograma que es veuria posteriorment en la pel·lícula (per tant, la fluïdesa de la pel·lícula es veia directament relacionada amb la quantitat de fotogrames, la qual es va acabar instaurant en 12fps) i finalment la pintura dels personatges, on el tintador repassava les línies dels dibuixos en una làmina transparent (i en conseqüència s'eliminaven totes les línies innecessàries, com aquelles que els il·lustradors havien usat per al “sketching” del dibuix) i el colorista usava la mateixa làmina del tintador, i li donava color als dibuixos prèviament repassats. Aquesta làmina transparent es posava davant dels fons, que es dibuixaven a part, i d'aquesta manera s'eliminava la necessitat d'haver de dibuixar en cada fotograma tot el fons.

Tot aquest procés era trigat, per exemple, una pel·lícula d'1 hora i 10 minuts (als seus respectius 12 fps) constava de 50.400 dibuixos, la qual cosa va suposar un gran cost per a la companyia. Així i tot, durant molts anys Disney va poder dur a terme aquesta tècnica costosa a causa dels beneficis de les pel·lícules. Però amb l'arribada de la pel·lícula de la Bella Dorment, Disney va haver de reduir el pressupost, ja que la seva última producció havia generat pèrdues d'1 milió de dòlars en taquilla.

Amb aquesta situació econòmica “desfavorable”, Disney decideix usar una nova tècnica per al seu posterior film (101 dálmatas), i es deia el mètode Xerox.

Aquest mètode funcionava similar al procés d'una fotocopiadora, ja que consistia a transmetre l'esbós de l'il·lustrador directament a la làmina transparent. Per tant, s'eliminava el procés de tintat, la qual cosa comportava, d'una banda, que el mateix esbós de l'il·lustrador seria l'acolorit i el que es veuria en el film definitiu, i d'altra banda, que es continuarien veient les línies de treball que usaven en les il·lustracions, la qual cosa donaria una imatge final més bruta i desalineada.

A l'inici, aquest mètode no li agrado a la direcció creativa de Disney, posat al fet que no respectava els estàndards d'imatge de la marca, per la qual cosa es va publicar un comunicat intern als il·lustradors perquè netegessin els seus dibuixos abans de passar-los per la làmina transparent. Això també va provocar que diversos becaris comencessin a treballar exclusivament a netejar les imatges dels il·lustradors, la qual cosa va comportar conflictes interns entre becaris i il·lustradors, ja que aquests últims es queixaven que els eliminaven traços importants dels dibuixos.

Tot aquest procés provoca diverses conseqüències en el resultat final; d'una banda, pel fet que no tots els fotogrames van ser netejats pels becaris, en el resultat final del film ens trobem un gran contrast de qualitat entre imatges que estan, fins i tot, una seguida de l'altra. D'altra banda, aquesta estètica desalineada va haver d'estar acompanyada d'uns fons igualment desalineats. I finalment, aquest procés va provocar el descontentament de Walt Disney qui, fins i tot veient que el pressupost de creació de la pel·lícula es va reduir a la meitat, no li va agradar el resultat final, i va decidir que no es tornaria a utilitzar aquest mètode en les pel·lícules de Disney perquè no respectava a l'estètica clàssica i neta que havien tingut fins llavors les animacions.

Repartiment[modifica]

Personatge Veu en anglès Veu en català[1]
Pongo Rod Taylor Jordi Brau
Perdita Cate Bauer Belén Roca
Roger Radcliffe Ben Wright, Bill Lee (cantant) Salvador Vives
Anita Radcliffe Lisa Davis Marta Barbarà
Cruel·la De Vil Betty Lou Gerson Roser Cavallé
Horace Badun Fredrick Worlock Adrià Frias
Nanny Martha Wentworth Marta Martorell
Coronel J. Pat O'Malley Manuel Lázaro
Towser Tudor Owen Enric Arquimbau
Lucy Martha Wentworth María del Mar Tamarit
Collie Tom Conway Oriol Rafel
Danny George Pelling Joan Carles Gustems
Jasper Badun J. Pat O'Malley Miquel Cors
Capità Thurl Ravenscroft Joan Crosas
Sergent Tibs David Frankham Xavier Fernández
Patch Mickey Maga Masumi Mutsada
Lucky Mimi Gibson Anna Pallejà
Penny Sandra Abbott Elisabet Bargalló
Presentador del concurs Tom Conway Jordi Estadella
Locutor de televisió Ramsay Hill Oriol Rafel

Continuacions[modifica]

En 2003 es va produir la seqüela 101 Dalmatians II: Patch's London Adventure directament en vídeo.[4] En 1996 es va produir 101 Dalmatians en imatge real, protagonitzada per Glenn Close com Cruella De Vil. A diferència de la pel·lícula original, cap dels animals tenia veus parlants en aquesta versió, i ell seu èxit als cinemes va portar a 102 Dalmatians, estrenat el 22 de novembre de 2000, i a Cruella, protagonitzada per Emma Stone en 2021.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Fitxa de doblatge al català a Eldoblatge.com
  2. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > 101 dàlmates». [Consulta: 24 novembre 2022].
  3. «One Hundred and One Dalmatians». The New York Times.
  4. «101 Dalmatians II: Patch's London Adventure - Special Edition DVD Review». dvdizzy.com. UltimateDisney.com. Arxivat de l'original el 8 novembre 2017. [Consulta: 8 agost 2014].
  5. Martín Amorós, Ismael. «Estrenes de cinema amb Emma Stone, Emma Thompson, Kevin Costner o Diane Lane». CCMA, 28-05-2021. [Consulta: 1r maig 2022].