12 de febrer
(S'ha redirigit des de: 12 febrer)
| << | Febrer 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1462, Calaf (l'Anoia: Els remences es revolten contra les autoritats, tret de partida de la Guerra dels Remences.
- 1910 - Barcelona: Primer vol d'un aeroplà de tota la península: el pilot francès Julien Mamet, a bord d'un Blériot XI amb motor de 25 CV, sobrevola l'hipòdrom de Can Tunis de Barcelona.
- 1939, Xàtiva: Bombardeig de l'estació de Xàtiva per part de l'aviació feixista italiana amb el resultat de 129 morts.
- 1987, Sa Dragonera, Mallorca: S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa.[1]
- 2004, Parc Natural del Cadí-Moixeró: Hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.[2]
- 1502: Corona de Castella, Es signa la Pragmàtica de conversió forçosa que dona dos mesos i mig per al baptisme forçós dels mudèjars.[3]
- Resta del món
- 1541: Pedro de Valdivia funda Santiago de Xile
- 1554: Joana Grey és decapitada per traïció.
- 1808: Talca (Xile): es jura l'Acta d'Independència de Xile.
- 1817: batalla de Chacabuco, als Andes, on les tropes sota el general José de San Martín vencen els espanyols.
- 1912: Pequín (Xina): Abdicació de Pu Yi (1906-1967), que va regnar com a Emperador Xuantong, el darrer de la dinastia Qing.[4][5]
- 1924, Roma: Comença a publicar-se el diari italià L'Unità, fundat per Antonio Gramsci i lligat històricament al Partit Comunista Italià (PCI).[6]
- 1947: Sikhoté-Alín, URSS: Meteorit de Sikhoté-Alín.[7]
- 1974: Carlos Arias Navarro president del Govern nomenat per Franco presenta el seu programa reformista conegut com l'Esperit del 12 de febrer
- 1979, Berlín: Es funda l'equip de futbol americà Berliner Bären, que més tard prendria el nom de Berlin Adler.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1843, València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià
- 1872, Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera [8]
- 1876, Esparreguera, Província de Barcelona: Amadeu Cuscó i Panadès, músic català
- 1905, Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista catalana, coneguda per ser la primera anarquista en formar part d'un govern espanyol [9]
- 1930, Barcelona: Mercè Torrents i Turmo, pianista i compositora catalana [10]
- 1938, Guissona, Segarra: Jordi Pàmias i Grau, poeta català.[11]
- 1940, Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català
- 1951, Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Marina Prat Vidal, atleta, fondista i maratoniana catalana.[12]
- 1980, Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tenista valencià.
- Resta del món
- 1218, Kamakura (?), Japó: Kujō Yoritsune, quart shogun del shogunat Kamakura
- 1809
- Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural
- Comtat de Hardin (Kentucky), EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865, en gran part responsable de l'abolició de l'esclavatge a tots els EUA
- 1812, San Lurinç, Udine: Catarine Percût, escriptora italiana en friülès.[13]
- 1837, la Corunya, Emilia Calé Torres, escriptora espanyola [14]
- 1850, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana"
- 1861, Sant Petersburg: Lou Andreas-Salomé, dona de lletres, escriptora i intel·lectual russa [15]
- 1881, Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa [16]
- 1884, Smolensk, Rússia: Marie Vassilieff, artista pintora i escultora russa, dissenyadora i decoradora teatral [17]
- 1888, Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.[18]
- 1900, Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[19]
- 1911, La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.
- 1918, Nova York, EUA: Julian Schwinger, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1965
- 1921, Irlanda: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora informàtica de la computadora ENIAC [20]
- 1934, Monroe (Louisiana), EUA: Bill Russell, jugador de bàsquet.
- 1938, Elizabeth (Nova Jersey), EUA: Judy Blume, escriptora de literatura infantil i juvenil.
- 1949
- Damasc, Síria: Sari Nusseibeh, filòsof palestí, Premi Internacional Catalunya del 2004.
- Berlín Oriental, RDA: Barbara Honigmann, pintora i escriptora alemanya.[21]
- 1950, Madrid: Marta Fernández-Muro, actriu espanyola.[22]
- 1956, Cudillero, Astúries: Rosa María Menéndez López, investigadora i científica espanyola, presidenta del CSIC des del 2017.
- 1961, Molacillos, Zamora: Ángeles Álvarez Álvarez, política socialista espanyola, activista feminista.
- 1976, Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.
- 1979, Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.
- 1991, Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.[23]
- 1993, Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1819, Maó, Menorca: Joan Ramis i Ramis, escriptor i historiador menorquí
- 1959, Barcelona: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.[24]
- 2022, Barcelona: Antoni Vadell Ferrer, bisbe mallorquí
- 2024, Arenys de Mar: Teresa d'Arenys, narradora i poetessa catalana
- Resta del món
- 1479, Tudela, regne de Navarra: Elionor I de Navarra, princesa d'Aragó i infanta de Navarra, princesa de Girona [25]
- 1728, Frankfurt del Main, Sacre Imperi: Agostino Steffani, compositor italià
- 1804, Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof
- 1907, Newcastle upon Tyne: Muriel Robb, tenista britànica, campiona de Wimbledon el 1902.[26]
- 1916, Brunsvic: Richard Dedekind, matemàtic
- 1920, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès
- 1959, Nova York, EUA: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc [27]
- 1966, Milà, Itàlia: Elio Vittorini, escriptor, traductor i editor italià [28]
- 1971, Tripp, Dakota del Sud: Ella Cara Deloria, lingüista, antropòloga i escriptora sioux yankton [29]
- 1984, París, França: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí
- 1994, Sevilla: Rafael Durán, actor espanyol.[30]
- 2005, Anapu, Pará, Brasil: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 2018, Concord, Massachusetts: Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits i mostres lunars [31]
- 2019, Lagos, Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani [32]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).
- Dia de Darwin
- Dia contra els nens soldat
- Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
- Beats al Martirologi romà: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
- Sants que no figuren al Martirologi: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).
- Beats que no figuren al Martirologi: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).
- Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).
- Venerats a l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).
Església Copta
[modifica]- 5 Meixir: Abanub; Agripí d'Alexandria, patriarca (181); Apol·ló, company de Sant Abib; Bixai d'Ikhmin, fundador del monestir.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 23 Arac': Hipòlit de Roma, antipapa, màrtir, i companys seus; Teòfil el Jove, màrtir; Teòdula d'Anazarbe, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 25 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 30 de gener del calendari julià.
- Sants: Martina de Roma, màrtir (230); Hipòlit de Roma, papa i màrtir (236); Censorí, Sabí i Àurea, màrtirs; Ares, Fèlix, Màxim i màrtirs d'Òstia, companys d'Hipòlit de Roma; Atanàsia i les seves germanes, màrtirs; Basili el Gran, metropolità de Cesarea, Gregori de Nazianz, arquebisbe de Constantinoble, i Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble; Zenó d'Antioquia, eremita (418); Teòfil el Jove, màrtir (785); Pere I de Bulgària, rei (969); Zenó de les Coves de Kíev (segle xiv); Teodor de Mitilene, màrtir (1748); Demetri de Sliven, màrtir (1841); Pau Aleksandrovitx i Dmitrij Konstantinovitx, grans ducs màrtirs, i Evgenij Poselianin Pogozhev, màrtir; Pelagia de Dividjevo (1884); Vladímir, prevere màrtir (1933); Stefanios, màrtir (1945).
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Valentin Ernst Löscher (1749); Friedrich Schleiermacher, teòleg i filòsof (1834)
Referències
[modifica]- ↑ Caimari, Joan A. «El Supremo prohíbe la urbanización de Dragonera» (en castellà). El Pais. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «El primer llop en setanta anys arriba al Principat». Vilaweb, 12-02-2004. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. Las tres Culturas. Real Academia de la Historia, 2004, p. 137. ISBN 8495983990.
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ «L’Unità | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Norton, O. Richard. Rocks From Space (en anglès). Missoula, Montana: Mountain Press, 1998, p. 103.. ISBN 0878423028.
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Frederica Montseny i Mañé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Mercè Torrents, al web "Músics per la cobla». [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ «Jordi Pàmias i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Marina Prat Vidal». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ «Biografia de Caterina Percoto» (en italià). Comune di Manzano. Caterina Percoto, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Emilia Calé y Torres de Quintero». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ «Lou Andreas Salome». Encyclopaedia Britannica, 08-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Sorley Walker, Kathrine. «Anna Pavlova». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Mariya Ivanovna Vasileva» (en neerlandès). RKD - Netherlands Institute for Art History, 29-06-2000. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Kathleen McNulty Antonelli - Biography» (en anglès). MacTutor. History of Mathematics archive. University of St Andrews. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Nolden, Thomas. «Barbara Honigmann». Jewish Women's Archive. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 219. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Grael & Kunze» (en anglès). 49er.org. Arxivat de l'original el 2021-08-25. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Antoni Pous i Palau». Diari de Sabadell.
- ↑ Anthony, Raoul. Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar [Tableau II]. París: Masson et Cie, 1931.
- ↑ «ROBB Muriel Evelyn (1878 – 1907)» (en anglès). Friends of Jesmond Old Cemetery. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Elio Vittorini» (en italià). Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: maig 2018].
- ↑ De Mallie, Raymond J. «Ella Deloria: A Biographical Sketch». Ella Deloria Archive. American Indian Research Research Institute, Indiana University. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 191. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Ursula B. Marvin» (en anglès). Keefe, 12-02-2018. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 12. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de febrer.