Autovia del Cantàbric

Autovia del Cantàbric
	;
Identificador	A-8
Part de	(E70)
Tipus	carretera i autovia
Manteniment	Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible d'Espanya
Longitud	468 km
Recorregut
Estat	Espanya ;
Llocs que travessa	Biscaia; Cantàbria; Astúries; Lugo
Connexions	Autopista del Cantàbric; Autovia Cantàbria-Altiplà; Autovia del Nord-oest
Inici
Origen/final
Inici	Bilbao
Fi	Baamonde (Lugo)
Mapa viari

L'Autovia del Cantàbric o A-8 és una via de comunicació per terra de doble carril i sentit que va per la zona del Cantàbric, paral·lela a la mar, des de Bilbao a Baamonde, municipi de Begonte (província de Lugo) on segueix amb l'A-6 cap a La Corunya. Té una llargada de 455 km.^[1] Es va inaugurar el 1995.^[2]^[3] Va suposar una gran millora en la comunicació de Cantàbria amb Bilbao, la Vall de l'Ebre i la frontera francesa.^[4] També s'ha considerat un dels elements claus del desenvolupament de l'economia basca.^[5]

Encara que oficialment és la Autovía del Cantábrico, té totes les característiques d'una autopista. No obstant l'autopista (de peatge) AP-9 s'acaba a Bilbao i només passa a ser gratuïta quan surt d'Euskadi i entra a altres comunitats.

A Torrelavega l'A-8 enllaça amb l'Autovia de la Meseta (A-67). Passa prop de Santander, Gijón i Avilés. A Gijón connecta amb una autovia (A-66) que va a Oviedo i Lleó (i d'Oviedo surt l'A-63 que va a Galícia) i amb una altra (AS-1, una autovia regional) que va a Llangréu i segueix fins a enllaçar amb la A-66 i es creua amb una A-9 paral·lela que passa per La Pola Siero.

Referències

↑ «Catálogo Oficial de Carreteras. Longitud de carreteras de la RCE por tipo de vía» (en castellà). Ministerio de Transportes y Movilidad sostenible. [Consulta: 30 març 2025].
↑ Pellón, Eloy Gómez; Ramos, Rafael Palacio; Fernández, Alberto Ansola; Gómez, Eloy Oliveri. Santoña: de los escabeches a los salazones : la transformación de una villa litoral de Cantabria (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 2000, p. 102. ISBN 978-84-8102-260-5.
↑ Cabredo, Luis Villegas. Un viaje por los caminos y puentes de las comarcas orientales de Cantabria: Trasmiera, Costa Oriental y Asón-Agüera (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 2022-08-03, p. 391. ISBN 978-84-17888-88-6.
↑ Alzaga (Ed.), José María Sarabia. 2025, un marco competitivo para Cantabria (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 1997, p. 187. ISBN 978-84-8102-174-5.
↑ Rafael, Leonisio Calvo. Cambio y continuidad en el discurso político: El caso del Partido Socialista de Euskadi (1977-2011) (en castellà). CIS- Centro de Investigaciones Sociológicas, 2016-10-25, p. 311. ISBN 978-84-7476-715-5.

[1] «Catálogo Oficial de Carreteras. Longitud de carreteras de la RCE por tipo de vía» (en castellà). Ministerio de Transportes y Movilidad sostenible. [Consulta: 30 març 2025].

[2] Pellón, Eloy Gómez; Ramos, Rafael Palacio; Fernández, Alberto Ansola; Gómez, Eloy Oliveri. Santoña: de los escabeches a los salazones : la transformación de una villa litoral de Cantabria (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 2000, p. 102. ISBN 978-84-8102-260-5.

[3] Cabredo, Luis Villegas. Un viaje por los caminos y puentes de las comarcas orientales de Cantabria: Trasmiera, Costa Oriental y Asón-Agüera (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 2022-08-03, p. 391. ISBN 978-84-17888-88-6.

[4] Alzaga (Ed.), José María Sarabia. 2025, un marco competitivo para Cantabria (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 1997, p. 187. ISBN 978-84-8102-174-5.

[5] Rafael, Leonisio Calvo. Cambio y continuidad en el discurso político: El caso del Partido Socialista de Euskadi (1977-2011) (en castellà). CIS- Centro de Investigaciones Sociológicas, 2016-10-25, p. 311. ISBN 978-84-7476-715-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]