Grup Agbar
 |
S'ha proposat que «Aigües de Barcelona» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
|
|||||
 Torre Agbar a Barcelona, seu del grup del 2005 al 2017  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa | ||||
| Indústria | empresa de servei públic | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1867 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Executiu en cap | Àngel Simón Grimaldos | ||||
| Treballadors | 16.239 (2009) | ||||
| Entitat matriu | Veolia Environnement | ||||
| Filial | |||||
| Lloc web | https://www.agbar.es/ca/ | ||||
    | |||||
El Grup Agbar, antigament Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), és una empresa catalana de serveis públics que des del 2022, forma part de Veolia.[1][2] Actualment, gestiona serveis de tractament i subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona (a través de la seva filial Aigües de Barcelona), Espanya i Amèrica Llatina, operant a Xile a través de la seva filial Aguas Andinas.
Història
[modifica]La història de la companyia es remunta al 1867, quan es va constituir a la ciutat belga de Lieja la Compagnie des Eaux de Barcelonne per a abastir d'aigua els pobles propers a Barcelona, avui barris de la ciutat, a través de l'aqüeducte de Dosrius.[3] El 1881, la companyia belga va ser adquirida per una empresa de capital francès i immediatament es va constituir a París la Société Générale des Eaux de Barcelonne.[3] El 1887, la nova companyia va adquirir l'Empresa Concessionària d'Aigües Subterrànies del Riu Llobregat, i a partir d'aquí va anar absorbint companyies que operaven en l'àmbit de Barcelona, com la Companyia d'Aigües de Sants o la societat britànica Barcelona Besòs Waterworks Company Limited.
El 1919, la SGAB va passar a mans de capital espanyol, després de l'adquisició de la totalitat de les accions, i la seu es traslladà al passeig de Sant Joan, 39, al palau del Marquès de Santa Isabel, iniciant a més la seva cotització a la Borsa.
El 1975, la Companyia Industrial del Llobregat (creada el 1871 i que esdevingué filial de la SGAB) fou redenominada com a Corporació Agbar, que incloïa, a més dels serveis de proveïment d'aigua, els del sanejament i la construcció.[3] El 1992, la SGAB absorbí Corporació Agbar i altres filials i donà lloc al Grup Agbar, que diversificà les seves activitats en els sectors de l'assistència sanitària, la inspecció tècnica de vehicles i la recaptació d'impostos.[3] El 1997 aconseguí l'adjudicació de la gestió de l'Hospital d'Alzira, experiència pionera a l'Estat espanyol.[3] A partir de la segona meitat de la dècada del 1990, les privatitzacions a l'Amèrica Llatina van fer que el negoci de l'àrea potable s'expandís en concessions a Cuba, Colòmbia, Uruguai, Xile i Argentina.[3]
El 2004 va ser inaugurat el Museu Agbar de les Aigües a l'antiga central de bombeig de Cornellà de Llobregat, un projecte de la Fundació Agbar (1998).[3] El 2005 es va inaugurar la seva nova seu social, la Torre Agbar,[4] i el juliol del 2009, va integrar a la seva xarxa la dessalinitzadora del Prat, capaç de satisfer fins al 25 % del consum diari d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona.[5] El 2008, Agbar va deixar de cotitzar a la borsa espanyola i a l'Ibex 35, després de l'oferta pública d'adquisició conjunta del grup francès Suez Environnement (que posseïa el 56 %) i Criteria CaixaHolding, el grup d'inversió de CaixaBank i antic accionista majoritari (amb el 44 %) restant.
El 2010, Agbar va passar a ser una filial d'HISUSA (Holding de Infraestructuras y Servicios Urbanos, SA), on Suez Environnement tenia el 75,74 % i Criteria CaixaHolding el 24,26 %. Durant la transacció, Agbar es va desprendre de les seves accions a Adeslas.[3] El 2014, Suez Environnement (rebatejada el 2015 com a Suez) va adquirir el 100% d'Agbar, després de signar un acord amb Criteria Caixa per a la venda del seu 24,26 %, a canvi d'una participació del 4,1 % en el capital del grup francès. Agbar es va convertir així en una de les filials de Suez Espanya per a la gestió integral del cicle de l'aigua.[6]
El 2017, enmig del procés independentista català i de la convocatòria del referèndum de l'1-O, Agbar va traslladar la seva seu social a Madrid, però hi va retornar el setembre del 2018.[7]
A principis del 2022, el Grup Veolia, actiu en la gestió d'aigua i residus i els serveis energètics, va llançar una oferta pública d'adquisició sobre Suez, prenent el control del 86,22% del capital, un percentatge que s'incrementaria fins al 95,95% després del tancament de la seva oferta complementària per a adquirir les accions que no havien participat a l'OPA inicial.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ «Veolia adquiere por 3.400 millones el 29,9% de Suez». La Vanguardia, 05-10-2020.
- ↑ Alegret, Xavier «Simón aplaude la entrada de Veolia en Agbar: "Nos hace más fuertes"». Economía Digital, 09-06-2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Societat General d’Aigües de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Los Reyes inauguran la Torre Agbar, nuevo icono urbano de Barcelona». El Mundo, 16-09-2005.
- ↑ Cerrillo, Antonio «Hoy entra en funcionamiento la desalinizadora de El Prat». La Vanguardia, 20-07-2009.
- ↑ Álvarez, Dolors «La Caixa sale de Agbar para convertirse en accionista de Suez». La Vanguardia, 18-07-2014.
- ↑ Ganzinelli, Anna «Agbar torna a fixar la seu social a Barcelona, després d’11 mesos a Madrid». betevé, 04-09-2018.
- ↑ «El Gobierno autoriza con condiciones la inversión de Veolia Environnement en Suez Spain». Europa Press, 28-12-2021.
- ↑ Martín, Cristina «¿Reespañolización de Agbar? Suez estudia la venta de Agbar con Caixa-Criteria como posible comprador». Hispanidad, 18-07-2019.