Terra Pura
(lzh) 淨土宗 (zh-hans) 净土宗 (ja) 浄土宗 (ko) 정토종  | |
 | |
| Epònim | buddhakṣetra |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | escola budista |
Terra Pura[1] (en xinés: 净土 Jìngtǔ) o País Pur és la més antiga de les sectes del budisme mahayana de la Xina. Fou fundada el 402 dC per Hui Yuan.[2]
La seua doctrina afirma que la vida està governada pel karma i la reencarnació, plena de tristesa i desil·lusió; l'alliberament s'aconsegueix solament per la fe en el buda Amitabha, i l'ésser humà no pot fer res per redimir-se. El buda Amitabha solament concedeix la redempció als qui invoquen el seu nom.[2]
Japó
[modifica]Al Japó rebé el nom de Jōdo-shū i fou fundada per Hōnen (1133–1212).[3] El seu deixeble, Shinran (1173–1263) va fundar la modificació Jōdo-Shinshū. Pels conflictes amb les escoles budistes establertes anteriorment, Hōnen i Shinran van ser exiliats, però aquest moviment es va convertir en una de les escoles budistes més influents al Japó, amb organitzacions com la Hongan-ji.
Per a estendre el missatge d'aquesta religió pel Japó, més emotiva que intelectual,[4] s'utilitzaren les col·leccions de biografies de les persones que havien renascut en la Terra Pura (anomenades ōjōden). Un exemple d'aquestes col·leccions és Shinshū jōdō ōjōden (compilada el 1084 durant la dinastia Sung).[5]
Referències
[modifica]
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Tierra Pura». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 408. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ 2,0 2,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «País Puro». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 333. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Jodo». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 249. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Rubio, Carlos. Claves y textos de la literatura japonesa. Una introducción. (en castellà). Madrid: Càtedra. Grup Anaya., 2007, p. 84 - 86. ISBN 978-84-376-2422-8.
- ↑ «A New Edition of Accounts of Those Born in the Pure Land». World Digital Library. UNESCO. [Consulta: 7 juny 2018].