Aràcnids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aràcnid)
Infotaula d'ésser viuAràcnids
Arachnida Modifica el valor a Wikidata

Hadronyche modesta, aràcnid de l'ordre Araneae
Dades
Principal font d'alimentacióinsectes Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1812
Nomenclatura
EpònimAracne Modifica el valor a Wikidata

Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya')[2] són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs). S'han descrit unes 112.000 espècies d'aràcnids i són el segon grup més nombrós del regne animal.[3] Es descriuen 4,58 espècies noves d'aràcnids al dia de mitjana.[4]

Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.[5]

Característiques[modifica]

Els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions o tagmes, prosoma (cefalotòrax) i opistosoma (abdomen).[6] El prosoma està normalment cobert per una closca contínua denominada escut prosòmic; l'opistosoma pot estar segmentat (com en els escorpins) o no. En general no tenen ulls compostos (a diferència dels euriptèrides i els xifosurs). Sovint són carnívors i cacen les seves preses amb teranyines en el cas d'algunes aranyes, altres són paràsits d'animals i plantes. N'hi ha que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja/ aranya vermalla. Tots els aràcnids tenen quatre parells de potes.[7]

Aparell respiratori[modifica]

Els aràcnids tenen dues estructures respiratòries diferents, les fil·lotràquies (coneguts també com a pulmons en llibre[8]) i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels aràcnids no és homòleg al dels insectes i miriàpodes,[9] de manera que, en els artròpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergència evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonització del medi terrestre; el sistema traqueal va aparèixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artròpodes.

Els aranèids més primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen tràquees; els araneomorfs, més evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.

Els ricinulis, pseudoscorpins, solífugs, opilions i àcars tenen també un sistema traqueal més o menys desenvolupat, però no així els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizòmides, que respiren través de fil·lotràquies.

Classificació[modifica]

 

Trilobita



Xiphosura




Eurypterida


Arachnida


Scorpiones




Opiliones




Pseudoscorpiones



Solifugae








Acari




Palpigradi



Pycnogonida








Trigonotarbida



Ricinulei





Araneae




Amblypygi




Thelyphonida



Schizomida










Filogènia dels quelicerats
(després de Giribet i cols. 2002)

Segons l'última revisió, els aràcnids es subdivideixen en 19 ordres, tres dels quals estan extints:[10]

Referències[modifica]

  1. Entrada «Arachnidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Diccionario Etimológico
  3. Zamorano, 2014, p. 135.
  4. Zamorano, 2014, p. 136.
  5. Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29 novembre 2014]. 
  6. Díaz i Santos, 1998, p. 155.
  7. Burnie, 2000, p. 26.
  8. Díaz i Santos, 1998, p. 156.
  9. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
  10. TSN 82708 al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)

Bibliografia[modifica]