Coc (bacteri)
  | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Un coc (del gr. kókkos, ‘gra; llavor’)[1] és un tipus de morfologia bacteriana caracteritzada per una forma gairebé esfèrica. Es tracta, doncs, d’una de les diferents formes que poden adoptar els procariotes, i no pas d’un grup taxonòmic en si mateix. Els cocs constitueixen un dels tipus morfològics cel·lulars més habituals dins del domini bacterià.[2]
La forma esfèrica es manté relativament constant, tot i que pot veure’s modificada per condicions ambientals específiques. La morfologia cel·lular influeix directament en el funcionament i l’estabilitat dels microorganismes: en el cas dels cocs, la seva forma arrodonida els confereix una menor distorsió estructural, la qual cosa els fa més resistents a la dessecació en comparació amb altres morfologies bacterianes, com ara els bacils o els espirils.[2]
Els bacteris amb morfologia de coc poden presentar diverses disposicions segons el pla o plans en què es divideixen les cèl·lules durant la reproducció. Aquestes disposicions són sovint característiques del gènere o espècie bacteriana corresponent. Els estreptococs (Streptococcus) formen cadenes com a resultat de divisions successives en un únic pla, que poden anar des de dues o quatre cèl·lules fins a més de vint. Les lampropèdies (Lampropedia) es divideixen en dos plans perpendiculars, donant lloc a làmines de cèl·lules que poden ser molt regulars i extenses. Les sarcines (Sarcina) es divideixen en tres plans i generen agrupacions cúbiques, semblants a petits paquets cel·lulars. Finalment, quan les divisions es produeixen sense una orientació fixa, com passa en els estafilococs (Staphylococcus), es forma una massa cel·lular irregular, sovint en forma de raïm.[2]
Tot i que la disposició de les cèl·lules pot resultar útil per identificar determinats bacteris, aquest tret és altament variable i pot veure's alterat per condicions ambientals. Per això, actualment es considera una característica de valor secundari en la classificació bacteriana.[2]
Referències
[modifica]