Hoco de carúncula groga
Crax rubra  | |
|---|---|
_-_male.jpg?lang=ca) | |
| Dades | |
| Pes | 4,2 kg 3,685 kg 218 g |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 22678521 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Cracidae |
| Gènere | Crax |
| Espècie | Crax rubra Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
_-_female.jpg?lang=ca)
L'hoco de carúncula groga[1] (Crax rubra) és una espècie d'ocell de la família dels cràcids (Cracidae) que habita la selva humida del vessant del Carib de Mèxic, des de San Luis Potosí, cap al sud, incloent-hi l'illa Cozumel, a través d'ambdues vessants d'Amèrica Central fins a l'oest de Colòmbia i de l'Equador.[2]
Descripció
[modifica]Amb una longitud de 78–100 cm i un pes de 3,1–4,8 kg, aquest és un cràcid molt gros.[3][4] Les femelles són una mica més petites que els mascles. És l'espècie més corpulenta i pesada de la família, però la seva longitud és igual a la d'alguns altres cràcids.[3][5][6] Tres altres espècies d'honco (l'hoco d'elm, l'hoco unicorne i l'hoco becllarg) tenen aproximadament la mateixa longitud mitjana que el l'hoco de carúncula groga. En aquesta espècie, les mesures estàndard són les següents: la corda alar és de 36 a 42,4 cm, la cua és de 29 a 38 cm i el tars és de 9,4 a 12 cm. Tenen les mesures estàndard mitjanes més grosses de la família, a part de la longitud de la cua.[7]
El mascle és negre amb la cresta arrissada, la panxa blanca i una protuberància groga al bec. Hi ha tres morfs de femelles d'hoco de carúncula groga: femelles de morf barrat amb coll, mantell, ales i cua barrats; morf roig amb un plomatge general marró vermellós i una cua barrada; i femella de morf fosc amb coll, mantell i cua foscos (la cua sovint lleugerament vermiculada) i algunes barres a les ales. A la majoria de les regions només hi ha un o dos morfs, i s'han observat femelles que mostren un nivell d'intermediació entre aquests morfs (per exemple, que s'assemblen al morf vermell, però amb el coll negre i vermiculacions febles a les ales).[3]
Aquesta espècie té una veu similar a la d'altres hocos, i el crit consisteix en un xiulet persistent i peculiar.[7]
Ecologia
[modifica]Reproducció
[modifica]
És una espècie monògama, el mascle d'hoco de carúncula groga pot construir el niu i atreure l'atenció de la femella, tot i que en altres casos tots dos membres d'una parella construiran l'estructura del niu. Normalment, es ponen dos ous en un niu relativament petit (normalment fet principalment de fulles), cada ou mesura 9,1 cm × 6,7 cm i pesa 200 g. L'hoco de carúncula groga jove pesa 123 g en descloure; 2.760 g com a pollet immadur de mig any; i a l'any, quan està completament volat i independent de la cura dels pares, tindrà aproximadament tres quartes parts del pes adult, 3.600 g.[7]
Alimentació i dieta
[modifica]La dieta consisteix principalment en fruites, figues i artròpodes. Els vertebrats petits poden complementar la dieta a vegades, inclosos els mamífers petits (com ara els rosegadors). A diferència d'altres cràcids, com els guans, s'alimenten principalment de fruita caiguda en lloc de collir-la directament dels arbres. A Tamaulipas, s'alimenta principalment del fruit Spondias mombin. En altres llocs, pot preferir les baies vermelles de Cicona.[7]
Comportament i depredadors
[modifica]Aquesta espècie s'ha caracteritzat pel temperament força agressiu, que s'ha dirigit regularment als humans quan els ocells es mantenen en captivitat. Sens dubte, tenen aquesta inclinació per repel·lir els depredadors naturals, tant d'ells mateixos com de les cries. Entre els depredadors naturals coneguts d'aquesta espècie hi ha inclosos els ocelots i les àguiles ornades, tot i que els pollets i els ous probablement tenen una gamma més àmplia de depredadors. Quan un depredador potencial és a prop de les cries, s'ha observat que els hocos fan una tàctica de distracció, fingint ferides. Quan ataquen els humans, salten en un vol aletejant i graten al voltant del cap, apuntant als ulls. La vida útil en captivitat ha arribat almenys a 24 anys.[7]
Sistemàtica
[modifica]Evolució
[modifica]L'hoco de carúncula groga és l'espècie de Crax més septentrional. Forma part d'un clade que va habitar el nord de Sud-amèrica des de fa uns 9 milions d'anys (Tortonià, Miocè superior). A mesura que els Andes colombians es van elevar fa uns 6 milions d'anys, els avantpassats d'aquesta espècie van ser aïllats de la població cap al sud-est. Aquest últim amb el temps evolucionaria cap a l'hoco becblau. Els hoco de carúncula groga ancestrals es van estendre al llarg del vessant pacífic dels Andes i cap a l'Amèrica Central durant el Pliocè i el Plistocè com a part del Gran Intercanvi Americà.[8]
Estat de conservació
[modifica]A causa de la pèrdua contínua d'hàbitat i la caça excessiva en algunes zones, l'hoco de carúncula groga està avaluat com a espècie vulnerable a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN.[9] Està inclòs a l'Apèndix III del CITES a Costa Rica, Guatemala, Colòmbia i Hondures. De la subespècie més petita C. r. griscomi de l'illa de Cozumel, només en queden uns quants centenars. La població sembla haver anat augmentant lentament des de la dècada del 1980 o estar fluctuant a un nivell baix; és vulnerable als huracans.[3]
Aquesta espècie ha demostrat produir híbrids fèrtils amb el seu parent viu més proper, l'hoco becblau, i també amb el hoco becllarg, molt més llunyà.[3]
A Mèxic, hi ha les “Unidades de Manejo para la Conservación de la Vida Silvestre” (UMA) que crien hocos de carúncula groga en captivitat.[10]
Subespècies
[modifica]Es reconeixen dues subespècies:[11]
- C. r. rubra (Linnaeus, 1758) - est de Mèxic a oest d'Equador.
- C. r. griscomi (Nelson, 1926) - Illa de Cozumel (Mèxic).
Referències
[modifica]- ↑ «Hoco de carúncula groga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 maig 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 del Hoyo, Josep. New World vultures to guineafowl. vol.2. Barcelona: Lynx Edicions, 1994, p. 359, làmina 33 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-15-3.
- ↑ Arion, Frank Martinus «The Great Curassow or the Road to Caribbeanness» (en anglès). Callaloo, 21, 3, 6-1998, pàg. 447–452. DOI: 10.1353/cal.1998.0127. ISSN: 1080-6512.
- ↑ Restall, Robin L.; Rodner, Clemencia; Lentino, Miguel. Birds of northern South America: an identification guide. London: Christopher Helm, 2006. ISBN 978-0-7136-6026-5.
- ↑ Burton, Maurice; Burton, Robert. International wildlife encyclopedia. 3rd ed. New York: Marshall Cavendish, 2002. ISBN 978-0-7614-7266-7.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Hughes, Nigel. Curassows, Guans and Chachalacas. Wildside Books., 2006. ISBN 978-0905062266.
- ↑ Pereira, Sérgio Luiz; Baker, Allan J. «VICARIANT SPECIATION OF CURASSOWS (AVES, CRACIDAE): A HYPOTHESIS BASED ON MITOCHONDRIAL DNA PHYLOGENY» (en anglès). The Auk, 121, 3, 2004, pàg. 682. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0682:VSOCAC]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- ↑ IUCN «Crax rubra: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2020, 26-08-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22678521a178001922.en.
- ↑ Rivera Guzmán, Roberto A; Fernando Aguilar, Héctor. «Biología Reproductiva del Hocofaisan Crax rubra rubra Linnaeus 1758, Craciformes: Cracidae) en México, Análisis Químico y Estudio Morfológico de la Cáscara de Huevo», 2002. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Megapodes, guans, guineafowl, New World quail – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
