Ensenyament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'ensenyament o ensenyança[1] és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.[2][3]

Avui dia s'associa l'ensenyament només a la transmissió de continguts, per això es prefereix parlar d'educació, que és un terme més ampli i que engloba també la relació amb l'aprenentatge.

Però l'ensenyament - aprenentatge es dona d'ençà que l'infant neix, ja que no només succeeix aquesta transmissió de coneixement a l'educació formal.[4] Quan l'infant comença la seva escolarització a partir dels 3 anys sol cobrar més importància la figura dels docents d'educació reglada i no formal. Els infants a Europa tenen dret a l'ensenyament obligatori, que sol durar uns deu anys.

Segons Thorndike (1906) “la professió de l'ensenyament millorarà en la mesura en què el treball dels membres estigui precedit per un esperit i uns mètodes científics; és a dir, per la consideració honesta i oberta dels fets, i per l'abandonament de supersticions i conjectures no verificades, en la mesura en què els responsables de l'educació procedeixin a escollir els mètodes en funció dels resultats de la investigació científica en lloc de fer-ho en funció de l'opinió general".[5]

Ciències que estudien l'ensenyament[modifica]

Vessant psicològica[modifica]

La branca de la psicologia que s'encarrega d'aquests aspectes, és la Psicologia de l'educació. Aquesta branca de la psicologia, la qual és aplicada, s'ocupa de l'estudi dels fenòmens i processos educatius amb una finalitat triple: contribuir a l'elaboració d'una teoria que permeti comprendre i explicar millor aquests processos; ajudar a l'elaboració de procediments, estratègies i models de planificació i intervenció que ajudin a orientar-los en una direcció determinada; i per últim, ajudar a la instauració d'unes pràctiques educatives més eficaces, més satisfactòries i més enriquidores per a les persones que participen en elles.

Des d'aquest vessant, al principi de la seva creació, també es van abordar els termes d'ensenyament i aprenentatge com si foren dues entitats separades, donant lloc a dues línies de treball amb poques vinculacions entre elles. Però, en veure que al context escolar, aquests dos processos estan indissolublement relacionats aquesta concepció ha canviat cap a la idea del fet que l'aprenentatge sorgeix de l'ensenyament.[6] Interessant-se sobretot per aquesta relació dins de l'aula.

Vessant pedagògica[modifica]

La pedagogia és la ciència que té per objecte l'estudi de l'educació, els principis i regles de l'ensenyament. I està relacionada amb el vessant psicològica, creant així la psicopedagogia. Amb noms tan rellevant com Piaget o Vygostski.

Elements[modifica]

Tradicionalment, l'ensenyament consta dels elements següents:

Mestre, professor o docent[modifica]

És l'element clau del procés d'ensenyança. És la persona que proposa, planifica i gestiona situacions que promouen l'adquisició educativa. Segons un estudi de Coll i Onrubia (1999) el rendiment de l'alumne està directament relacionat amb els trets de personalitat del professor, però qualsevol dels tres tipus de trets que mostren els docents a l'estudi sol la clau per entendre el que succeeix dins de l'aula. Tot i que una altra idea clau per a l'ensenyament és l'estil d'ensenyament o l'acció educativa, la didàctica emprada.

Alumne[modifica]

És el receptor d'aquest ensenyament, i per tant, l'element clau del procés d'aprenentatge.

Aula, escola o context d'aprenentatge[modifica]

L'aula és el context i lloc físic dins de l'escola, on es dona aquesta relació entre l'ensenyament i l'aprenentatge.[7]

Currículum educatiu[modifica]

Referències[modifica]

  1. «"Ensenyança", sinònim normatiu de "ensenyament" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 març 2018].
  2. «ensenyament». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Ensenyament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Educació formal». gencat.cat. [Consulta: 11 abril 2014].
  5. Thorndike, E.L. (1906). The principles of teaching based on psychology. Nova York: Mason-Henry Press. Citat a Mayer, 1999, pp. 10-11.
  6. Coll, C., Palacios, J. & Marchesi, A. (2001) Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Madrid: Alianza.
  7. Coll, C. i Solé, I.(2001). Enseñar y aprender en el contexto del aula. En C.Coll, J.Palacios i A. Marchesi (Comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicología de la Educación Escolar(pp.357-386). Madrid: Alianza[capítulo 14].