Vés al contingut

Constel·lació del Cavallet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Equuleus)
Infotaula constel·lacióCavallet 
Nom en llatíEquuleus
AbreviaturaEqu
GenitiuEquulei
Simbologiael poltre (cavallet)
Ascensió recta21
Declinació+10
Àrea72 graus quadrats
Posició 87a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteedcap
Estel més brillantKitalpha (α Equ) (3,92m)
MeteorsCap
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −80°.
Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes;[1] només Crux és més petita. Malgrat la seva tossa i la feblesa dels seus estels (cap és més brillant que la quarta magnitud) és una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu al seu Almagest.

Creat per Hiparc i inclòs per Ptolemeu, confina amb Pegàs, el cavall major, però a diferencia d'aquesta es representa com un sol cap de cavall. Ptolemeu la va catalogar com Ἵππου Προτομή («bust del cavall») per a referir-se a la part superior d'una figura animal; però els astrònoms posteriors la van denominar com Equus primus i prior, com precedint a Pegàs en l'ascens. De la seva petita grandària venen el nostre Equulus, Equiculus i Equus Minor. A l'Astronomie Populaire, se'l denomina com Equus, el Cavall, sent llavors Pegàs el Cavall Major.[2] En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).[3]

Trets notables

[modifica]

Equleuus és la segona constel·lació més petita, amb 72 graus quadrats. No és una constel·lació que atregui l'atenció especialment. Hi ha pocs estels variables. Només se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. La seva estrella més brillant és α Equulei (Kitalpha), de magnitud 3,92. És una estrella groga de magnitud 3,9, a 186 anys llum de la Terra. El seu nom tradicional significa "la secció del cavall".[4] γ Equ és un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m[5] amb un període aproximat de 12½ minuts. R Equ és un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies. Conté alguns estels dobles d'interès. γ Equ està format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. ε Equ té quatre components. Els tres més brillants són de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. δ Equ és un estel binari amb un període orbital de 5,7 anys, i durant un temps va ser el binari òptic de període més curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats més de 0,35 segons d'arc.

La constel·lació de Equuleus conté tres estrelles amb exoplanetes coneguts. HD 200964 (classe espectral K0IV) té dos planetes, mentre que WASP-90 (F6) i HAT-P-65 (G2) tenen un planeta en trànsit cadascun.[6]

Taula

[modifica]
Estel Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
anys llum
Tipus
espectral
Kitalpha (α Equ) 3,92 0,14 186 G0III+A5V
δ Equ 4,47 3,14 60 F5V+G0V
γ Equ 4,70 1,97 115 F0IIIp
β Equ 5,16 -0,05 360 A3V
ε Equ 5,30 1,40 197 F6IV

N.B. : Els valors numèrics han estat mesurats pel satèl·lit Hipparcos[7]

Estels

[modifica]
Estels amb nom propi:
  • (8/α Equ) 3,92 Kitalpha [Kitel Phard, Kitalphar]
    < قطعة الفرس qiţcat[u] al-faras Part del cavall
Estels amb designació Bayer:
10/β Equ 5,16; 5/γ Equ 4,70; 7/δ Equ 4,47; 1/ε Equ 5,30; 2/λ Equ 6,72
Estels amb designació Flamsteed:
3 Equ 5,63; 4 Equ 5,94; 6 Equ 6,07; 9 Equ 5,81
Altres estels:
U Equulei 14,5; estrella peculiar

Equuleus conté algunes estrelles dobles d'interès. γ Equ està formada per una estrella primària amb una magnitud entorn de 4,7 (lleugerament variable) i una estrella secundària de magnitud 11,6, separades per 2 segons d'arc. Epsilon Equulei és una estrella triple també denominada 1 Equulei. El sistema, a 197 anys-llum de distància, té una primària de magnitud 5,4 que és al seu torn una estrella binària; els seus components són de magnitud 6,0 i 6,3 i tenen un període de 101 anys. La secundària té una magnitud de 7,4 i és visible amb telescopis petits. Les components de la primària s'estan acostant i no seran divisibles en telescopis d'aficionat a partir de 2015.[4] δ Equ és una estrella binària amb un període orbital de 5,7 anys, que en el seu moment va ser el període orbital més curt conegut per a una binària òptica. Les dues components del sistema mai estan separades més de 0,35 segons d'arc.

Objectes notables de cel profund

[modifica]

Degut a la seva tossa i la seva situació en una part del cel poc lluminosa, Equuleus conté pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galàxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.

Mitologia

[modifica]
Mirall d'Urània (1825)

A la mitologia grega, un mite associa a Equuleus amb el poltre Celeris (que significa "rapidesa" o "velocitat"), que era fill o germà del cavall alat Pegàs. Celeris va ser regalat a Càstor per Hermes. Altres mites diuen que Equuleus és el cavall colpejat pel trident de Posidó, durant la contesa entre aquest i Atenea a l'hora de decidir quin seria el superior. Pel fet que aquesta secció d'estrelles s'eleva abans que Pegàs, sovint se'n diu Equus Primus, o el Primer Cavall. Equuleus també està relacionat amb la història de Fílira i Saturn.[8]

Referències

[modifica]
  1. Ridpath, Ian; Tirion, Wil (2001), Stars and Planets Guide, Princeton University Press, ISBN 0-691-08913-2
  2. Evans, James "The History and Practice of Ancient Astronomy" Oxford University Press, 1998.
  3. (xinès) AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 5 月 15 日 Arxivat 2011-maig-21 a la Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 Ridpath i Tirion, 2001, p. 144-145.
  5. Samus, N. N.; Durlevich, O. V. «VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)». VizieR On-line Data Catalog: B/GCVS. Originally Published in: 2009yCat....102025S, vol. 1, 2009. Bibcode: 2009yCat....102025S.
  6. Rodriguez, Eliana. «Constelación Equuleus (El Caballito)» (en castellà). Online Star Register (blog), 23-06-2018. [Consulta: 29 maig 2025].
  7. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 setembre 2005].
  8. Olcott, William Tyler. Star lore of all ages : myths, legends, and facts. Fred Schaaf. Dover. Mineola, N.Y.: Dover Publications, 2004, p. 297. ISBN 978-0-486-14080-3. OCLC 947036847. 

Bibliografia

[modifica]
  • Burnham, Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2. Dover Publications, New York, New York.
  • The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.
  • «Equuleus». The Constellations. International Astronomical Union.
  • Hoffleit+ (1991) V/50 The Bright Star Catalogue, 5th revised ed, Yale University Observatory, Strasbourg astronomical Data Center
  • Ridpath, Ian & Tirion, Wil (2001), Stars and Planets Guide, Princeton University Press, ISBN 0-691-08913-2
  • Ian Ridpath & Wil Tirion (2007). Stars and Planets Guide, Collins, London. ISBN 978-0-00-725120-9. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-691-13556-4.

Enllaços externs

[modifica]