Kali Yuga

De Wikipedia

Si quies ver l'artículu rellacionáu cola diosa Kali, visita Kālī.

El demoniu Kali tenta matar a una vaca, y ye deteníu pol rei ariu Paríkshit, descendiente de los Pándavas.

Kali-iuga (n'inglés kali yuga) ye un periodu qu'apaez nes escritures hinduistes. Comúnmente llámase «era de riña» o «era de riña ya hipocresía». N'idioma sánscritu káli significa ‘dadu' (o más bien el llau del dadu marcáu con un unu: el llau perdedor del dadu) y iuga: ‘era'.

Mitoloxía[editar | editar la fonte]

La personificación del demoniu Kali[editar | editar la fonte]

Según el Bhagavata-purana (4, 8, 3), Kali ye un demoniu de piel negro, fíu de Krodha (‘ira') y Jimsa (‘violencia', n'inglés himsa). Cometió incestu cola so hermana Durukti (‘llevantu') y asina tuvo dos fíos: Bhaia (‘mieu') y Mritiu (‘muerte').

La so segunda esposa yera la diosa Alaksmi (‘calamidá').[1]

Apaez como un xeniu malváu nel episodiu de Nala, del Majabhárata.

Nun tien de confundise esti malváu demoniu Kali cola diosa Kali.

Lleenda[editar | editar la fonte]

Según el Majabhárata, la era de Kali empezó na medianueche del docenu día de la guerra de Kurukshetra (que duró en total 18 díes), la nueche en que los dos exércitos negáronse a detenese al atapecer (pa orar) y siguieron matándose na escuridá, hasta l'amanecer.

A mediaos del sieglu VI, l'astrólogu Aria Bhatta (476-550 d. C.) determinó por aciu de cálculos astrolóxicos qu'esi momentu podría tener asocedío ente'l 17 y el 18 de febreru del 3102 a. C. Na actualidá los hinduistes sostienen qu'esa fecha ye correuta.[2]

Por cuenta de la presencia del dios Krisna nel planeta, la personificación de Kali nun s'atrevió a entrar con tola so fuercia. Pero nel mesmu día de l'ascensión de Krisna al cielu (que morrió a los 125 años d'edá), Kali entró nesti mundu en forma del delitu de mancar a una vaca.

Esti iuga del viciu va durar exautamente 1.200 años de los deva (dioses) o 432.000 años de los humanos. A la fin, nacerá Kalki, el décimu y últimu avatar de Visnú, que ―montando un caballu blancu y llevando una espada― matará a tola humanidá corrompida, y salvará a los que sigan siendo devotos de Visnú.

Cronoloxía[editar | editar la fonte]

Según les escritures védiques, los cuatro iugas formen un ciclu de 4.320.000 años (un maya-iuga, o ‘gran era'), que se repite:

  • Satyá-iuga (‘era de la verdá'): la primera era, de 1.728.000 años de duración. El permediu de vida yera de 100.000 años
    • Era d'oru, según otra nomenclatura.
  • Duapára-iuga (‘segunda era'): de 1.296.000 años. El permediu de vida yera de 10.000 años.
  • Tretā-iuga (‘tercera era'): de 864.000 años. El permediu de vida yera de 1.000 años.
    • Era de bronce (nun se pretende que coincida cola Edá del Bronce na India).
  • Kali-iuga (‘era de riña'): de 432.000 años. El permediu de vida ye de 100 años (al principiu de la era, fai 5.100 años).

N'este maya-iuga en concreto, les edaes trocáronse: antes de la segunda (duapára) llegó la tercera (tretā).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. La diosa Alaksmi (‘calamidá') yera la hermana fea de la perguapa Laksmi (la diosa de la fortuna).
  2. Según dalgún autor, esti cálculu tradúxose al calendariu xulianu, polo que'l 18 de febreru sería el 14 de xineru según el calendariu gregorianu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

  • Hinduismu
  • Iuga (n'inglés yuga)
  • Kalpa (periodu que correspuende a 1.000 periodos de 4 iugas).