Vés al contingut

Lactaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lactarius)
Infotaula d'ésser viuLactaris
Lactarius Modifica el valor a Wikidata

Lactarius sanguifluus
Taxonomia
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1797
Tipus taxonòmicLactarius piperatus
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum, orthographia conservanda i typus conservandus Modifica el valor a Wikidata
Ortografia originalLactaria Modifica el valor a Wikidata
Lactarius aurantiacus
Lactarius aurantiofulvus
Lactarius azonites
Lactarius blennius
Lactarius camphoratus
Lactarius chrysorrheus
Lactarius controversus
Lactarius decipiens
Lactarius deterrimus
Lactarius glyciosmus
Lactarius resimus
Lactarius scoticus
Lactarius mammosus

Els lactaris[1] (Lactarius, del llatí lac, lactis, llet)[2] són un gènere de bolets russulals la família de les russulàcies (Russulaceae).[3] Són fongs micorrizògens (fan simbiosi amb arrels de plantes, en especial coníferes). Inclou espècies molt populars i de gran tradició gastronòmica als Països Catalans, com ara els rovellons (Lactarius sanguifluus i Lactarius vinosus), el pinetell (Lactarius deliciosus) i el pinetell d'avet (Lactarius salmonicolor).[4]

Descripció

[modifica]

Tenen la carn dura, granelluda, no és fibrosa, es trenca bruscament com un bastonet de pa i s'engruna entre els dits. Capell sovint deprimit o en forma d'embut quan és vell. Les làmines, sovint, són decurrents. L'estípit i el capell sovint mostren punts ovals de base plana (estrobículs).

Exsuden una mena de làtex que flueix per les ferides de les làmines quan es trenquen amb l'ungla i de la carn quan es talla. El color d'aquest làtex diferencia unes espècies de les altres, aquest líquid pot ésser de color taronja, vermell, lila, blanc o groc, i el seu color final es pot desenvolupar només després d'haver estat exposat a l'aire.[5][6][7]

Hàbitat

[modifica]

Viuen associats a plantes, sobretot, als pins. Els rovellons són propis de les pinedes de terra baixa i defugen el fred de les muntanyes altes. En canvi, els pinetells es troben des de terra baixa fins a l'alta muntanya, on apareixen ja en ple estiu.[8]

Comestibilitat

[modifica]

Els lactaris de làtex acolorit són els bolets més apreciats i de més tradició als Països Catalans. Són adequats per a cuinar a la brasa, al forn o fregits amb poc oli, sempre sense coure'ls gaire. No són apropiats per a guisar.[8]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Lactarius inclou unes 500 espècies, entre les que destaquen:[3]

Observacions

[modifica]

Alguns d'aquests bolets es troben, de vegades, parasitats per un altre bolet microscòpic (Hypomyces lactifluorum) que esblanqueeix i endureix les làmines. En aquest estat s'anomenen rovelloles o mare de rovelló, i també són comestibles (encara que pot ésser coent si l'hoste és una espècie com Lactarius piperatus).[8][7]

Referències

[modifica]
  1. «Lactari - Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 21 maig 2025].
  2. AsturNatura (castellà)
  3. 3,0 3,1 Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  4. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 38.
  5. MushroomExpert.Com (anglès)
  6. «Lactaris». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 «Russulaceae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2014. [Consulta: 6 setembre 2010].
  8. 8,0 8,1 8,2 Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pàg. 39.
  9. BioLib (anglès)
  10. Catalogue of Life (anglès)
  11. StrainInfo Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]