Vés al contingut

Colibrí cremós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Leucippus fallax)
Infotaula d'ésser viuColibrí cremós
Leucippus fallax Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22687491 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaTrochilidae
GènereLeucippus
EspècieLeucippus fallax Modifica el valor a Wikidata
(Bourcier, 1843)
Nomenclatura
ProtònimTrochilus fallax Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El colibrí cremós[1] (Leucippus fallax) és una espècie d'ocell de la subfamília dels troquilins (Trochilinae) dins la família dels troquílids (Trochilidae). És l'única espècie situada en el gènere Leucippus.[2]

Descripció

[modifica]

El mascle i la femella són semblants en aparença, però la femella tendeix a ser de colors menys brillants i hi ha una variació considerable en la coloració entre els individus. El dors i les parts superiors de l'ocell són d'un verd apagat, les parts inferiors de color canyella pàl·lid i el ventre i les cobertores inferiors de la cua són blanques. La cua és de color verd apagat amb una barra grisa transversal i un extrem arrodonit. Hi ha una taca blanca darrere de l'ull i el bec és prim i recte. La mandíbula superior és negra i la inferior pàl·lida amb una punta negra. L'ocell fa entre 8,5 i 9 cm de llargada.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El colibrí cremós es troba a Colòmbia, la Guaiana Francesa i Veneçuela.[4] Els hàbitats naturals són matolls desèrtics, arbustos espinosos en zones àrides i zones de manglars a elevacions de fins a 500 metres. S'alimenta a altures mitjanes i prop del terra.[5] Acostuma a alimentar-se prop del dosser dels boscos on habita.[6]

Comportament

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Estan especialitzats en alimentar-se de nèctar especialment de plantes com l'agave i l'hibiscus i diverses espècies de cactus.[5] El colibrí defensa els llocs on hi ha les flors dels quals s'alimenta.[7] Aquest colibrí és inusual, ja que també consumeix la porpra i el suc dels fruits oberts dels cactus del gènere Armatocereus.[7][8] Aquest colibrí també juga un paper important en la pol·linització de les flors de Melocactus, transportant el pol·len en el plomatge mentre es mou de flor en flor prenent nèctar.[9] A més de la matèria vegetal, l'ocell consumeix insectes, que captura en vol.[7]

Migració

[modifica]

El colibrí cremós migra petites distàncies.[7] De desembre a abril, un període marcat per les precipitacions mínimes, l'ocell es troba generalment en zones on abunden arbres espinosos.[5]

Reproducció

[modifica]

Els mascles realitzen el festeig caient en picat del cel de manera semblant a un arc. També fan crits d'aparellament durant la caiguda.[7] La majoria dels nius de es troben entre els mesos de maig i novembre, de manera que es creu que la reproducció es produeix durant aquest període. El niu té forma de copa i construït damunt d'una branca baixa o a la bifurcació d'un arbust. Està compost per les fibres suaus de la planta del cotó i està decorat exteriorment amb trossos d'escorça, liquen i fulla. La posta és de dos ous.[5]

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere antigament incloïa espècies addicionals. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2014 va trobar que Leucippus era polifilètic.[10] Per resoldre la polifília, el colibrí de Tumbes i el colibrí de Taczanowski van ser traslladats al gènere reimplantat Thaumasius.[11][12]

Referències

[modifica]
  1. «Colibrí cremós». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 febrer 2025].(català)
  2. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 febrer 2025].
  3. «colibrí cremós». eBird. [Consulta: 7 febrer 2025].
  4. IUCN «Leucippus fallax: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2018, 06-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22687491a130121189.en.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Rodríguez-Ferraro, Adriana «Buffy Hummingbird (Leucippus fallax), version 2.0» (en anglès). Birds of the World, 2023. DOI: 10.2173/bow.bufhum1.02species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  6. Hilty, Steven. Birds of Tropical America: A Watcher's Introduction to Behavior, Breeding, and Diversity (en anglès). University of Texas Press, 2005, p. 193. DOI 10.7560/706736. ISBN 978-0-292-74934-4. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Leucippus fallax» (en anglès). Cornell University., 2025. [Consulta: 7 febrer 2025].
  8. Ruschi, P.A. «Frugivory by the hummingbird Chlorostilbon notatus (Apodiformes: Trochilidae) in the Brazilian Amazon» (PDF). v. 35 p. 43–47. Boletim do Museu de Biologia Mello Leitão, 2014. [Consulta: 7 febrer 2025].
  9. Nassar, J. M.; Ram�rez, N. «Reproductive biology of the melon cactus, Melocactus curvispinus (Cactaceae)» (en anglès). Plant Systematics and Evolution, 248, 1-4, 9-2004. DOI: 10.1007/s00606-004-0193-4. ISSN: 0378-2697.
  10. McGuire, Jimmy A.; Witt, Christopher C.; Remsen, J.V.; Corl, Ammon; Rabosky, Daniel L. «Molecular Phylogenetics and the Diversification of Hummingbirds» (en anglès). Current Biology, 24, 8, 4-2014, pàg. 910–916. DOI: 10.1016/j.cub.2014.03.016.
  11. Stiles, F.G; Remsen, J.V. Jr; Mcguire, J.A «The generic classification of the Trochilini (Aves: Trochilidae): reconciling taxonomy with phylogeny». Zootaxa, 4353 (3), pàg. 401–424. DOI: 10.11646/zootaxa.4353.3. ISSN: 1175-5334.
  12. «Change the generic classification of the Trochilinae (part 2)». South American Classification Committee, 01-03-2018. [Consulta: 7 febrer 2025].