Vés al contingut

Linària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Linaria)
Infotaula d'ésser viuLinària
Linaria Modifica el valor a Wikidata

Linaria alpina
Linaria canadensis
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae
GènereLinaria Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754

Linaria és un gènere de plantes angiospermes de la família de les plantaginàcies, els representants del qual, en català es poden anomenar linària (entre moltres altres opcions).[1][2] Alguns membres d'aquest gènere es coneixen popularment com a "palometes" o "conillets", un nom compartit amb altres espècies de gèneres relacionats.[3]

Tradicionalment havia estat inclòs a la família de les escrofulariàcies, però els estudis moleculars i genètics duts a terme pel Grup per a la filogènia de les angiospermes van trobar major afinitat i parentiu amb les plantaginàcies.[4]

Gènere nadiu de regions temperades d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia,[2] amb la major diversitat d'espècies a la regió mediterrània. Algunes espècies de Linaria, considerades com a males herbes dels camps, són tòxiques per al bestiar que les rebutja.[5]

Algunes linàries serveixen d'aliment a les larves d'algunes espècies de Lepidòpters com Amphipyra tragopoginis o Junonia coenia.

Descripció

[modifica]

El nom científic significa "semblant a Linum" (lli), ja que el fullatge d'algunes espècies ho recorda superficialment[3].

Les linàries s'identifiquen fàcilment per la forma de la seva flor: Són flors tubuloses amb cinc pètals soldats i la corol·la dividida en dos llavis: el llavi superior està format per 2 pètals erectes, profundament dividits (que semblen les orelles del "conillet"). El llavi inferior (format pels 3 pètals restants) fa una mena de engruiximent o paladar que tanca totalment la gorja de la flor (com si fos una boca tancada).[3]

A diferència d'altres gèneres propers, la corol·la es prolonga cap endarrere en un esperó estretament cònic o linear. A Antirrhinum només hi ha una petita gibositat posterior. A Chaenorhinum l'esperó és amplament cònic i la gorja normalment no queda totalment obturada pel llavi inferior. Cymbalaria o Kickxia es distingeixen principalment per que les fulles tenen pecíol i el limbe ample; no són sèssils, ni linears i semblants al lli com a la majoria d'espècies de Linaria.[3]

Taxonomia

[modifica]

Linaria és un gènere certament complex i difícil de destriar. Per a la correcta determinació de les espècies més properes cal observar detingudament les llavors amb ajuda d'una lupa potent, A més es pot produir hibridació entre diverses espècies que presentaran caràcters intermedis[3]. És un gènere bastant gran on es reconeixen 197 espècies (el juny de 2025), segons el criteri de "Plants of the World Online" (POWO)[2]

També hi ha alguns gèneres propers (que en algunes publicacions poden estar dins de Linaria o no) que inclourien Nuttallanthus (un gènere de plantes americanes, creat el 1988 i inclòs dins de Linaria segons POWO); Cymbalaria, Chaenorhinum i Kickxia que la Flora dels Països Catalans incloïa dins de Linaria[6], o Antirrhinum que antigament incloïa totes aquestes espècies amb flors aspecte de "conillets": una boca tancada que s'obre exercint una certa pressió en el punt adequat.

Als Països Catalans hi ha unes 17 espècies (sense comptar les que hom situa a aquests gèneres alternatius). Moltes d'elles tenen una àrea de distribució limitada i són força rares. Potser la més comuna és Linaria arvensis que segons el criteri de la Flora dels Països Catalans inclouria tres subespècies que hom considera espècies diferents: L.simplex i L.micrantha.[6]

  • Linaria maroccana un endemisme del Marroc natutralitzada a la península Ibèrica.[2]
    Linaria maroccana un endemisme del Marroc natutralitzada a la península Ibèrica.[2]
  • Linaria purpurea és endèmica d'Itàlia.[2]
    Linaria purpurea és endèmica d'Itàlia.[2]
  • Linaria vulgaris: el pes de l'insecte en el lloc adient (senyalitzat amb colors més vistosos) obre la boca i dóna accés a l'interior de la flor.
    Linaria vulgaris: el pes de l'insecte en el lloc adient (senyalitzat amb colors més vistosos) obre la boca i dóna accés a l'interior de la flor.
  • Linaria arvensis: detall de la flor
    Linaria arvensis: detall de la flor

Espècies

[modifica]

Aquesta llista conté els 187 que reconeixia POWO el febrer de 2014. Darrera del nom hem afegit P.Ib o PPCC quan aquest tàxon es troba present a la península Ibèrica o als Països Catalans (ssp o var indiquen que segons el criteri de la Flora dels Països Catalans la consideren una subespècie o una varietat) respectivament:[3][6]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[2]

  • Linaria × cornubiensis Druce
  • Linaria × dominii Druce
  • Linaria × hybrida Schur
  • Linaria × jalancina Gómez Nav., R.Roselló, A.Guillén, P.P.Ferrer, E.Laguna & Peris
  • Linaria × kocianovichii Asch.
  • Linaria × oligotricha Borbás
  • Linaria × rocheri P.Fourn.
  • Linaria × sepium G.J.Allman
  • Linaria × valdesiana Socorro & Aroza
  • Linaria × zaborskiana Emb.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «linària». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 11 febrer 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Linaria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 juny 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Bernal i Cid, Mercé; Jaime Güemes Heras, Llorenç Sáez Goñalons. «Linaria» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 11 juny 2025].
  4. ↑ Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2-2001, pàg. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
  5. ↑ Sharlene E. Sing; Robert K. D. Peterson «Assessing Environmental Risks for Established Invasive Weeds: Dalmatian (Linaria dalmatica) and Yellow (L. vulgaris) Toadflax in North America» (en anglès). nt. J. Environ. Res. Public Health, 8(7), 2011, pàg. 2828-2853. DOI: https://doi.org/10.3390/ijerph8072828.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, 413. ISBN 84-7226-698-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linària
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Linària&oldid=35226857»