Musàcies
Musaceae  | |
|---|---|
 Musa paradisiaca | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zingiberales |
| Família | Musaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Musa |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Distribució | |
 Distribució de les musàcies
| |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Les musàcies (Musaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les zingiberals (Zingiberales),[1] dins del clade de les commelínides, un subclade de les monocotiledònies.[2] Conté més de 90 espècies, agrupades en tres gèneres. Inclou espècies natives de les zones tropicals i subtropicals d'Àfrica, els sud-est d'Àsia, Melanèsia i el nord-est d'Austràlia.[3].
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies molt grans, perennes o monocàrpiques, amb rizomes o corms de creixement simpòdic. Tenen una falsa tija formada per les beines de les fulles. Les fulles són enteres, peciolades, amb la nervadura pinnada i disposades en espiral. Les flors s'agrupen en inflorescències cimoses compostes, tirs, terminals o axials. Les flors acostumen a estar protegides per grans bràctees, sovint acolorides, i disposades en espiral. Les flors poden ser hermafrodites o unisexuals, el periant està format per tres tèpals exteriors i tres interiors, sovint dos soldats i un de lliure. L'androceu és format per cinc o sis estams. Al gineceu el pistil és tricarpelar, l'ovari és ínfer i trilocular, amb nombrosos òvuls per lòcul de placentació axil·lar. El fruit és una baia, carnosa o coriàcia i seca que pot contenir entre 20 i més d'un centenar de llavors.[4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom de Musae, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[6] La seva circumcripció era força diferent, comprenia els gèneres Musa, Heliconia, avui dia a la seva pròpia família monotípica i Ravenala, avui dia dins la família de les estrelitziàcies.[7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els tres gèneres següents:[8]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «MUSACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 28 maig 2025].
- ↑ «Flora of China. vol. 24, Musaceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «The Families of Angiosperms . Musaceae Juss.» (en anglès). L. Watson i M.J. Dallwitz, 1992 en endavant. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Musaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 61.
- ↑ «Musaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 maig 2025].
Bibliografia
[modifica]- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
Enllaços externs
[modifica]
- Enllaços del CSDL Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine.