Farroig

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Farroig
Trifolium incarnatum
	;
	Il·lustració botànica
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	176390
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Trifolieae
Gènere	Trifolium
Espècie	Trifolium incarnatum ; L., 1753

Trifolium incarnatum, conegut en català com a fenc o farroig,^[1]^[2] és una espècie de planta herbàcia amb flors de la família de les Fabaceae, originària de la major part d'Europa. S'ha introduït a altres zones, com ara els Estats Units i el Japó.

Aquesta herba anual erecta creix fins a 20-50 cm (8-20") d'alçada, sense ramificacions o solament ramificat a la base. Les fulles són trifoliades amb un pecíol llarg i pilós, de 8 a 16 mm de diàmetre, amb l'àpex truncat o bilobulat. Les flors es produeixen durant tota la primavera i l'estiu, d'un vermell intens o carmesí, congestionades en una inflorescència d'espiciforme allargada de 3 a 5 cm de llarg i 1,5 cm d'amplària; les flors individuals fan fins a 10–13 mm de llarg i tenen cinc pètals. L'estendard de cada flor no es manté erecte, sinó que es doblega cap endavant.

Usos

El fenc habitualment s'usa en agricultura com a cultiu de cobertura fixador de nitrogen.^[3] La planta utilitza associacions amb bacteris Rhizobium per fixar nitrogen.^[3] La planta es conrea àmpliament com a farratge ric en proteïnes per al bestiar boví i altre bestiar, i és adequada per convertir-la en fenc. És pasturat habitualment per remugants domèstics i salvatges.^[4] Sovint s'usa per al control de l'erosió de les vores de les carreteres, així com per a l'embelliment, però tendeix a desplaçar la resta d'espècies de flora autòctona de primavera i principis d'estiu al lloc on es planta.

Les flors i els brots del fenc són comestibles i tenen un gust i un aspecte semblants als brots d'alfals.^[5]^[6] Es poden afegir en amanides, entrepans i altres preparacions, se'n poden fer tisanes i es poden assecar i moldre fins a convertir-les en farina.^[6] 100 grams de brots de trèvol carmesí contenen 23 calories, 4 g de proteïnes, 2 g de fibra i proporcionen el 38% de la IDR de vitamina K, així com el 14% de la IDR de vitamina C.^[5] Té quantitats extremadament petites de calci, ferro, fòsfor, zinc, seleni i magnesi.^[5] Com tots els brots que es mengen crus, hi ha risc de contaminació amb Escherichia coli, Salmonella, Listeria i Bacillus cereus.^[7] No obstant això, moltes instal·lacions de bona reputació als Estats Units intenten regular i analitzar aquests cultius per detectar aquests bacteris.^[8]

Agricultor en un camp de fenc, 1952
Cultiu de germinats
Un camp en un dia assolellat al Japó
Flors de fenc a Hyogo, Japó

Notes

↑ «fenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ «farroigfarroig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ ^3,0 ^3,1 Young-Mathews, Annie. «Plant guide for crimson clover (Trifolium incarnatum)». USDA, 01-02-2013. [Consulta: 21 maig 2019].
↑ Heuzé V., Tran G., Maxin G., 2016. Crimson clover (Trifolium incarnatum). Feedipedia, a programme by INRA, CIRAD, AFZ and FAO. https://www.feedipedia.org/node/247 Last updated on April 19, 2016, 11:33
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «Health Benefits of Clover Sprouts» (en anglès). LIVESTRONG.COM. Arxivat de l'original el July 28, 2011. [Consulta: 25 febrer 2019].
↑ ^6,0 ^6,1 «Crimson Clover: Pictures, Flowers, Leaves and Identification | Trifolium incarnatum». www.ediblewildfood.com. [Consulta: 25 febrer 2019].
↑ Meathead. «Why Raw Sprouts May be the Riskiest Food in Your Grocery Store» (en anglès americà). Huffington Post, 11-06-2011. [Consulta: 25 febrer 2019].
↑ Foodsafety.gov. «Sprouts: What You Should Know» (en anglès americà). www.foodsafety.gov. [Consulta: 28 febrer 2019].

Bibliografia

Ajilvsgi, Geyata. (2003). Wildflowers of Texas. Shearer Publishing, Fredericksburg, Texas (USA). ISBN 0-940672-73-1
Muslera Pardo, E. & Ratera Garcia, C. “Praderas y forrajes” Ed. Mundi-Prensa. 2ª edició, 1991
Guerrero, Andrés. “Cultivos herbáceos extensivos”. Ed.Mundi-Prensa. 6ª edició 1999
Hughes H. D., Heath M. E. & Metcalfe D."Forrajes" Compañía Editorial Continental. 1966

Enllaços externs

[1] «fenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[2] «farroigfarroig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[:2-3] 3,0 ^3,1 Young-Mathews, Annie. «Plant guide for crimson clover (Trifolium incarnatum)». USDA, 01-02-2013. [Consulta: 21 maig 2019].

[4] Heuzé V., Tran G., Maxin G., 2016. Crimson clover (Trifolium incarnatum). Feedipedia, a programme by INRA, CIRAD, AFZ and FAO. https://www.feedipedia.org/node/247 Last updated on April 19, 2016, 11:33

[:1-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «Health Benefits of Clover Sprouts» (en anglès). LIVESTRONG.COM. Arxivat de l'original el July 28, 2011. [Consulta: 25 febrer 2019].

[:0-6] 6,0 ^6,1 «Crimson Clover: Pictures, Flowers, Leaves and Identification | Trifolium incarnatum». www.ediblewildfood.com. [Consulta: 25 febrer 2019].

[7] Meathead. «Why Raw Sprouts May be the Riskiest Food in Your Grocery Store» (en anglès americà). Huffington Post, 11-06-2011. [Consulta: 25 febrer 2019].

[8] Foodsafety.gov. «Sprouts: What You Should Know» (en anglès americà). www.foodsafety.gov. [Consulta: 28 febrer 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]