Ullucus tuberosus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Basellaceae |
| Gènere | Ullucus |
| Espècie | Ullucus tuberosus Caldas |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Ullucus tuberosus és l'única espècie de planta amb flors del gènere monotípic Ullucus dins la família de les basel·làcies (Basellaceae).[1]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia i compacta, les varietats cultivades són plantes enfiladisses o semierectes i poden arribar a 50 cm d'alt. Les tiges i les fulles són suculentes. Rarament fructifica i quan ho fa és en forma d'un aqueni piramidal.
En els estolons, subterranis o superficials, es produeixen tubercles allargats o esfèrics d'un diàmetre que normalment es troba entre els 2 i els 15 cm.
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie i el gènere Ullucus van ser publicats per primer cop l'any 1809 a la revista Semanario del Nuevo Reyno de Granada pel botànic colombià Francisco José de Caldas (1707-1778).[2][3]
Sinònims
[modifica]El següent nom científic és sinònim heterotípic d'Ullucus:[1]
- Melloca Lindl.
Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Ullucus tuberosus:[4]
- Basella tuberosa Kunth
- Melloca peruviana Moq.
- Melloca tuberosa (Kunth) Lindl.
- Ullucus aborigineus Brücher
- Ullucus kunthii Moq.
- Ullucus tuberosus subsp. aborigineus (Brücher) Sperling
- Ullucus tuberosus f. albiflorus Kuntze
- Ullucus tuberosus f. rubriflorus Kuntze
Usos
[modifica]És una de les plantes cultivades per la seva arrel més important de la zona dels Andes, només la patata la supera en importància econòmica.[5] Se sap que aquesta planta conté importants quantitats de proteïna, calci i carotè. Ullucus tuberosus ja era usat pels inques en època precolombina.
Se n'aprofiten sobretot els tubercles i, de manera secundària, també les fulles. Es cultiva a la zona andina fins a una altitud de 2.800 metres. El major atractiu de Ullucus tuberosus és la seva textura cruixent que conserva també una vegada cuit. En això és similar a la jícama. És l'ingredient principal del plat típic peruà "olluquito con charqui", i junt amb l'ingredient anomenat cubio del plat típic colombià cocido boyacense. Normalment es talla en tires fines.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ullucus Caldas» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 maig 2025].
- ↑ «Ullucus Caldas» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 16 maig 2025].
- ↑ Caldas, 1809, p. 185.
- ↑ «Ullucus tuberosus Caldas» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 maig 2025].
- ↑ Lost Crops of the Incas: Little-Known Plants of the Andes with Promise for Worldwide Cultivation, National Academies Press
Bibliografia
[modifica]- Caldas, Francisco José «Ullucus tuberosus. Colleccion de Quito, n. 147.» (en llatí i espanyol). Semanario del Nuevo Reyno de Granada [Santafé (Bogotá)], Año 2, n.24, 18-06-1809, pàg. 185.
