Vés al contingut

Alice Everett

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlice Everett
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1865 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1949 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióGirton College, Cambridge
Universitat Reial d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
OcupadorObservatori Reial de Greenwich Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoseph David Everett Modifica el valor a Wikidata

Alice Everett (Glasgow, Escòcia, 15 de maig de 1865 - Londres, 21 de juliol de 1949) va ser una astrònoma i enginyera britànica que va créixer a Belfast.[1][2] Everett és més coneguda per ser la primera dona a ser remunerada per treballs astronòmics a l'Observatori Reial de Greenwich, quan va començar la seva feina a l'observatori el gener de 1890. El 1903 va ser la primera dona que va publicar un article per la Physical Society de Londres. També va contribuir als camps de l'òptica i la televisió primerenca.[1][3][4][5]

Primers anys

[modifica]

Alice Everett era filla de Jessie Fraser i Joseph David Everett. Va tenir cinc germans i la família es va traslladar a Belfast quan ella tenia dos anys, en ser nomenat el seu pare professor de Filosofia Natural a la Queen's University, Belfast. Everett es va educar al Methodist College de Belfast.[5][6]

Formació universitària

[modifica]

En aquesta època, l'únic mitjà d'accés a una educació universitària a Irlanda per a les dones era a través de la Royal University d'Irlanda, que atorgava títols únicament mitjançant un examen. El 1882 el Queen's College de Belfast va començar a acceptar estudiants femenines, cosa que els va permetre fer classes per preparar-se per als exàmens de la Royal University.[7] Everett va sol·licitar aquesta opció i el 1884 se li va concedir el primer lloc als exàmens de ciències de primer any, però la universitat es va negar a concedir la beca a una dona.[8] El 1886, Everett es va traslladar al Girton College de Cambridge, només per a dones. El 1887 es va presentar a l'examen de matemàtiques i física matemàtica de la Royal University d'Irlanda, va aprovar amb honors i va obtenir la llicenciatura. Va ser guardonada amb un Màster en Arts l'any 1889 per la mateixa universitat. També el 1889, va aprovar el Tripos Matemàtic que s'imparteix a la Universitat de Cambridge. A les dones estudiants se'ls permetia presentar-se als exàmens, però la universitat no concediria títols a les estudiants fins al 1928. El 1889 va marcar el final de l'educació universitària d'Everett i l'inici d'una carrera pionera en astronomia.[5][1]

Carrera en astronomia

[modifica]

Les normes del servei civil del Regne Unit que s'aplicaven a l'Observatori Reial de Greenwich van dificultar molt la contractació de les dones.[9] No obstant això, el 1890 William Christie, l'astrònom reial, estava interessat a contractar algunes de les dones altament educades que havien començat a graduar-se a les universitats angleses. Va evitar el reglament laboral restrictiu a l'ocupació de les dones, remunerant-les com a ordinadors supernumeraris i no posant-les a la nòmina permanent. Va emprar quatre dones, no com a ordinadors supernumeraris sinó com a segones ajudants, que feien tant observacions com informàtica. Entre d'altres va contractar Everett,[10] que es va convertir en la primera dona a treballar per a l'Observatori Reial de Greenwich quan hi va començar a treballar el gener de 1890. A Greenwich, Everett va ser assignada a treballar al Departament Astrogràfic, contribuint al projecte internacional de cartografia d'estrelles Carte du Ciel. A més de la seva feina com a ordinador, Everett va ser entrenada per utilitzar el nou telescopi astrogràfic de l'Observatori (instal·lat el 1890) per fer les fotografies. La feina d'Everett també consistia a mesurar les plaques, calcular les coordenades de les estrelles i reduir les dades del catàleg. Durant aquest temps, Everett també va fer observacions per al Departament de Trànsit, amb l'Airy Transit Circle, que defineix el Primer Meridià.[1][11]

L'Observatori de Greenwich en una postal de 1902

El 1891 Alice Everett va convèncer la seva amiga Annie Russell perquè es postulés per treballar a l'Observatori Reial i al setembre Russell va començar a treballar també a la institució. Havia assistit al Girton College amb Everett i totes dues s'havien presentat i aprovat juntes el difícil examen del Tripos.[12] El 1892, Everett, Russell i Elizabeth Brown van intentar ser elegides per a la beca de la Royal Astronomical Society. Cap de les dones va ser admesa, perquè totes van quedar per sota dels vots requerits.[13] De la mateixa manera, la nominació d'Isis Pogson havia estat rebutjada el 1886.[14] Així, en canvi, es van unir i van contribuir activament a l'Associació Astronòmica Britànica (BAA) amateur.[15] Everett publicaria el seu treball al BAA's Journal, The Observatory, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society i en altres mitjans.[16]

L'Institut Leibniz d'Astrofísica de Potsdam

Després de cinc anys a Greenwich, Everett es va cansar del baix salari i va començar a buscar feina en un altre lloc. No va aconseguir una plaça a l'Observatori de Dunsink, Dublín, i en canvi va obtenir una plaça temporal de tres anys a l'Institut Leibniz d'Astrofísica de Potsdam, prop de Berlín, llavors la institució líder d'Europa per a la investigació astrofísica. Everett va començar a treballar a l'observatori com a assistent científica l'octubre de 1895, convertint-se en la primera dona a treballar en un observatori a Alemanya. Va continuar treballant en el projecte Carte du Ciel. Durant la seva estada a Potsdam va mesurar estrelles en plaques fotogràfiques i en un any, el 1897, va ajudar a mesurar la posició de 22.000 estrelles. Va sortir de Potsdam el juliol de 1899. Everett es va traslladar per a una feina d'un any a l'observatori del Vassar College, als Estats Units, on va escriure dos articles amb Mary Whitney. James Keeler, director de l' Observatori Lick, havia esperat contractar-la per al programa espectroscòpic de l'observatori, però no va poder obtenir fons. En canvi, Everett tornaria a Londres el 1900, on els seus interessos van passar de l'astronomia al camp relacionat de l'òptica. La seva carrera astronòmica va acabar als 35 anys.[1][11][17]

Asteroide homònim

[modifica]

El 2023 un asteroide va rebre el seu nom; es diu Aliceeverett.[18][19]

Òptica

[modifica]

L'interès d'Everett per l'òptica s'havia despertat quan va ajudar al seu pare jubilat a traduir un article en alemany sobre el vidre òptic de Jena. Va ajudar el seu pare amb les seves investigacions i experiments en òptica fins a la seva mort, el 1904. El 1903 el seu pare va presentar un article d'ella a la Societat Física de Londres, on descrivia experiments sobre observacions zonals en lents, el primer article d'una dona que apareixia al diari de la societat.[11] No obstant això, les oportunitats per a les dones en aquest camp (o en qualsevol altre camp de la ciència) encara eren escasses. Com a resultat, Everett no podria trobar feina regularment remunerada fins a la Primera Guerra Mundial, que va donar a moltes dones l'oportunitat d'incorporar-se a la força de treball. El 1917, a l'edat de cinquanta-dos anys, es va incorporar al personal del Laboratori Nacional de Física del Regne Unit, on va treballar a la secció d'òptica fins que va arribar a l'edat de la jubilació, al 1925.[1][11]

Enginyeria i televisió

[modifica]

La jubilació marcaria la tercera línia de la carrera tècnica d'Everett, l'enginyeria. A finals de la dècada de 1920, Everett faria i aprovaria exàmens d'enginyeria elèctrica i sense fils. Everett també va desenvolupar un interès pel nou camp de la televisió i podria haver estat una de les dues dones presents a la demostració de la primera imatge televisiva de John Logie Baird el gener de 1926. Com a resultat, Everett es convertiria en un dels membres fundadors i Fellows de la tot just acabada de crear Television Society (ara Royal Television Society) el setembre de 1927. A finals de la dècada de 1920 i principis de la dècada de 1930, Everett s'involucraria amb la Baird Television Company and Television Society i el 1933 totes dues sol·licitarien una patent conjunta relacionada amb l'òptica de televisió. Everett continuaria contribuint al camp de la televisió durant la resta de la seva vida. En reconeixement a la seva contribució al camp de la física, se li va concedir una pensió honorària de 100 lliures el 1938. El 21 de juliol de 1949 va morir a Londres i deixaria la seva biblioteca de llibres científics a la Television Society.[1][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Froggatt, Richard. «Alice Everett (1869 - 1949)» (en anglès). The Dictionary of Ulster Biography. [Consulta: 7 abril 2025].
  2. ↑ Brück, Mary. Women in Early British and Irish Astronomy: Stars and Satellites (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009-07-25. ISBN 978-90-481-2473-2. 
  3. ↑ Higgitt, Rebekah. «Women at the ROG – Alice Everett». [Consulta: 27 gener 2016].
  4. ↑ Ogilvie, Marilyn. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-20th Century. 1 (A-K). Taylor & Francis, 2000, p. 430–431. ISBN 9780203801451. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Bruck, Mary T. «Alice Everett and Annie Russell Maunder torch bearing women astronomers» (en anglès) p. 281. Irish Astronomical Journal, vol. 21, 1994. [Consulta: 7 abril 2025].
  6. ↑ «Alice Everett, astrònoma òptica i enginyera». L'Astronòmica de Sabadell. [Consulta: abril 2024].
  7. ↑ «Queen's University | Women, Ireland & Commemoration 1912–22». www.ul.ie. [Consulta: 5 març 2019].
  8. ↑ Walsh, Brendan. Knowing Their Place: The Intellectual Life of Women in the 19th Century (en anglès). The History Press, 2014-09-01. ISBN 978-0-7524-9871-3. 
  9. ↑ Creese, Mary R. S.. Ladies in the Laboratory? American and British Women in Science, 1800–1900: A Survey of Their Contributions to Research (en anglès). Scarecrow Press, 2000. ISBN 978-0-585-27684-7. 
  10. ↑ Eleanor Robson. The Oxford Handbook of the History of Mathematics. OUP Oxford, 2009, p. 397. ISBN 9780199213122. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Dictionary of Irish biography : from the earliest times to the year 2002. Cambridge: Cambridge University Press, 2009. ISBN 9780521633314. OCLC 434562664. 
  12. ↑ Walsh, Brendan. «Two pioneer astronomers». A: Knowing Their Place: The Intellectual Life of Women in the 19th Century. The History Press, 2014, p. 117–118. ISBN 9780752498713. 
  13. ↑ Catharine M. C. Haines. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950. ABC-CLIO, 2001, p. 97. ISBN 9781576070901. 
  14. ↑ Bailey, Mandy Astronomy & Geophysics, 57, 1, 2016, pàg. 1.19–1.21. Bibcode: 2016A&G....57a1.19B. DOI: 10.1093/astrogeo/atw037 [Consulta: 30 novembre 2019].
  15. ↑ McKim, Richard Astronomy & Geophysics, 57, 4, 2016, pàg. 4.14–4.17. Bibcode: 2016A&G....57d4.14M. DOI: 10.1093/astrogeo/atw146 [Consulta: 30 novembre 2019].
  16. ↑ Everett, Alice Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 56, 1896, pàg. 462–466. Bibcode: 1896MNRAS..56..462E. DOI: 10.1093/mnras/56.9.462 [Consulta: free].
  17. ↑ Anne Varty. Eve's Century: A Sourcebook of Writings on Women and Journalism 1895–1950. Routledge, 2009, p. 97. ISBN 9781134645930. 
  18. ↑ «Giant leap for women: early 'lady' astronomers have asteroids named in their honour» (en anglès). , 10-09-2023.
  19. ↑ «A Stellar Tribute | Girton College». www.girton.cam.ac.uk.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alice_Everett&oldid=35232300»