Antolina Boada
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juliol 1910 ![]() Vacarisses (Vallès Occidental) ![]() |
Mort | 25 abril 1997 ![]() Terrassa (Vallès Occidental) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | locutora de ràdio ![]() |
Activitat | 1932 ![]() ![]() |
Ocupador | Ràdio Terrassa ![]() |
Antolina Boada (Vacarisses, 10 de juliol de 1910 – Terrassa, 25 d’abril de 1997) va ser una locutora de ràdio catalana, que també va fer tasques de controladora de so, cap de discoteca i cap d’emissions. Va desenvolupar tota la seva carrera professional a Ràdio Terrassa, entre els anys 1932-1976.[1][2]
De petita es va traslladar a Terrassa amb els pares, que tenien diversos comerços a la ciutat. Quan va acabar els estudis a les monges de Sant Pere va entrar a treballar a la fàbrica de punt Cal Blasi. El pare d'una amiga seva formava part de la junta del Ràdio Club, on buscaven locutors per a Ràdio Terrassa. Antolina Boada va ser l'única noia que s'hi va presentar i, juntament amb els locutors Valentí Ferrer i Amadeu Blasi, va ser escollida.[1] Va ser contractada als vint-i-dos anys, el 6 de novembre de 1932. El dia de Nadal d'aquell mateix any fa la seva primera intervenció durant la inauguració de l'emissora.[3] L’anuari de la ràdio de 1936 diu d’ella que era una dona culta: «De vasta cultura. Coleccionista de sellos de los que tiene una gran colección. Defensora del feminismo. Si un día llega a casarse quiere que su marido sea un hombre educado e instruido a la moderna. Es muy elogiada por los radioescuchas».[1] Es va casar en començar la Guerra Civil amb un periodista, que va morir a la guerra després de ser greument ferit; de resultes d'un viatge en tren al front per anar a veure el seu marit, va perdre el fill que esperava. «En lloc de quedar-me a casa, on al final m’hauria desesperat, vaig decidir continuar treballant a la ràdio perquè mentre era allà em distreia».[4] Durant la guerra, Ràdio Terrassa entra en un període de mínima activitat, i només Francesc Matarrodona i ella mantenen l’emissora activa. Amb l’entrada de les tropes nacionals no és apartada de la ràdio, segurament la seva vinculació familiar amb l’Església la va protegir.[5]
El 1963 va rebre el Micròfon de Plata de Ràdio Terrassa. I un carrer de la ciutat porta el seu nom.[4][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Espinosa i Mirabet, Sílvia. Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2009-12, p. 357-358. DOI 10.2436/20.3008.01.62. ISSN 1131-5687.
- ↑ Altés, Elvira. Dones a les ones: la història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones : reportatge històric. Lleida: Pagès, 2020, p. 99. ISBN ISBN 978-84-1303-229-0.
- ↑ Espinosa, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014, p. 89-94. ISBN 9788472461000.
- ↑ 4,0 4,1 «Dones a les ones» (
PDF). Museu d'Història de Catalunya, 01-10-2020. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Antolina Boada». Periodistes en temps difícils. Associació de Dones Periodistes. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Carrer Antolina Boada - Callejero de Terrassa - Callejero.net» (en castellà). [Consulta: 8 juny 2025].