Bagratuní

Bagratuní
Tipus	casa noble
Data	885 – 1045
Estat	regne d'Armènia i emirat d'Armènia
Part de	Bagràtides i noblesa armènia

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat. Els Bagratuní, a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sassun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Aní, Kars, Bagaran i Taixir. Tenien el títol de tagadir. Se'ls considera relacionats amb la dinastia Bagrationi de Geòrgia. Els aspet eren els cap de la cavalleria, amb títol hereditari.^[1]

Història

El seu origen no es coneix, però no tenen fonament les versions que els fan descendents del rei David; una descendència dels oròntides es força problematica. Grousset els fa de raça haigiana (armenia), ja que tenien els títols hereditaris de thagadir (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) fins al 428 (quan la reialesa fou abolida) i el d'aspet o cap de la cavalleria. Procopi esmenta una família armènia el 535 que anomena Aspetianoi que podrien ser els bagràtides (derivaria del seu títol d'«aspet») i Toumanoff diu que el nom Aspetuní fou un nom antic. Els bagràtides van reclamar un origen hebreu o més exactament davídic.

Els primers territoris (el Bagrevand o Bagravandene, del que agafen el nom) els haurien rebut de la dinastia oròntida d'Armènia. En el moment de la conversió d'Armènia, al llindar del segle iv, els Bagràtides apareixen governant en diversos cantons a més del Bagrevand: Syspiritis (Sper), al mitjà Acampsis, amb el gran castell de Sembatauan (Baybert), i possiblement ja a Kogovit, a l'est del Bagrevand, dominat pel castell de Dariunq, que pertanyia als reis arsàcides, així com a Tamoritis (Tmoriq), al extrem més meridional de Vaspurakan, a la Corduena. En aquesta època també apareixen com a encarregats coronació hereditària dels Reis de la Gran Armènia (thagadir) i com a Guardians de les Muntanyes Moschics, i també porten el títol d'Aspet (originalment, Mestre de Cavalleria), del que podria derivar el cognom Aspetuni, portat anteriorment per aquesta dinastia. Al segle ii una branca de la família es va establir a Ibèria i hauria rebut dels reis el ducat d'Odzrkhe que van conservar fins al segle v.

Entre el segle vii i el ix, dotze prínceps Bagràtides van ocupar el càrrec de Príncep d'Armènia (o els seu equivalent), quatre d'ells completats per la cort de Constantinoble amb la dignitat de curopalata. En el període àrab, i en part en relació amb la insurrecció del 771-772 (en què Simbaci VII Bagratuní, príncep dels Bagràtides i Líder Suprem d'Armènia, va perdre la vida), els Bagràtides van perdre Kogovit, Tmoriq i el seu control momentani de Vaspurakan davant els Artsrunís, però va adquirir dels Mamiconis la majoria de Taron, el sud de Tayk (Tao) i (vers 855/862) Bagravand; als Kamsarakan a través de compra) Arxarunik i Siracene, amb les ciutats de Bagaran i Aní, que havien de convertir-se en capitals dels Bagràtides, així com la Moxoene o Moq si bé aquesta fou posteriorment perduda davant els Artsrunís. El 885, la línia major de la casa (descendent de Simbaci VII) va establir, en la persona d'Asoci V Bagratuní (Asoci I el Gran), la monarquia armènia, que estava inactiva des del 428 (quart Regne d'Armènia) i després va formar, a més de la branca principal dels Reis de Reis (després de 922/924) d'Aní, també les branques dels Prínceps de Taron (825/826 a 966/967) que fou més tard la dinastia romana d'Orient dels Taronita) i dels Reis de Kars (962-1067), els quals van abdicar a favor de l'Imperi Romà d'Orient, així com la dinastia dels Reis de Lorí (titulats reis korikain de Taixir i Aghuània 982 1081; el títol d'Aghuània era nominal), que després del 1018 van seguir com a maliks durant altres dos segles més, i la de reis de Kakhètia (1029-1105), els territoris de les quals foren conquerits en la major part pel regne de Geòrgia (Kartli). La branca principal va arribar a la seva fi quan, el 1045, els romans d'Orient van intimar al rei Gaguik II a l'abdicació a favor de l'emperador Constantí IX, concedint al rei en compensació un domini a Capadòcia i un palau a Constantinoble, i després el van assassinar.

La línia més jove (fundada pel germà de Simbaci VII, Vasaces Bagratuní) va passar a Ibèria després dels esdeveniments del 772 i va adquirir l'estat de la línia Guaràmida de la casa reial dels Cosròides Mihrànides (la Klardjètia); el 813, va adquirir, amb Asoci I, l'ofici hereditari de Príncep d'Iberia, a la qual la Cort Imperial va adjuntar la dignitat de curopalata; el 888, amb Adarnases IV, va restaurar la monarquia ibèrica inactiva des de 580; el 978, va heretar la Corona d'Abkhàzia (Còlquida o Georgia Occidental) i el 1008 Bagrat III va començar la unificació de totes les terres georgianes, assumint el 994 el títol de Rei de Reis, encara que va haver de renunciar a la Taoklardjètia a favor dels romans d'Orient. Aquesta línia Bagràtida va continuar, subdividida en diverses branques, per regnar fins a l'annexió per Rússia dels estats georgians al segle xix i ha sobreviscut fins al dia d'avui.

Principals senyors (nakharar)

Simbaci I, aspet, citat el 314.
Bagrat I, aspet, citat el 330 i el 353 (fill)
Simbaci II, aspet, citat el 367 i el 374 (fill)
Isaac I, aspet, citat el 379 i el 387, sogre del rei Valarxak d'Armènia (governava la regió de Sper a la zona del riu Tshorok)
Simbaci III, aspet, ambaixador a Pèrsia el 420.
Tirotz I († 450), nakharar.
Isaac II Bagratuní († 482), aspet, cap de la rebel·lió del marzpanat d'Armènia 481-482.
Sanpdiat I, aspet, citat el 505.
Varaz-Tirots I
Asoci I, nakharar el 555, aspet el 560, (fill)
Pap, nakharar el 596 (fill)
Manuel I, aspet abans de 560, mort jove (possible fill de Varaz-Tirots).
Simbaci IV Bagratuní I d'Armènia († 616), (fill) aspet el 595, marzban d'Armènia i d'Hircània (vers 599-607)
Varaz-Tirots II († 645), (fill), aspet el 616, marzban el 628, príncep d'Armènia el 645.
Simbaci V Bagratuní II d'Armènia, (fill), aspet, drongari, príncep d'Armènia de 645 a 653.
Asoci II Bagratuní I d'Armènia (645 † 690), (fill), príncep d'Armènia de 685 a 689.
Simbaci († 705), (fill), nakharar de 703 a 705.
Varaz-Tirots III († 670), (fill de Simbaci V Bagratuní).
Simbaci VI Bagratuní (III) d'Armènia (fill), príncep d'Armènia de 691 a 705.
Asoci III el Cec (vers 695 – † 761) (fill de Vasaces Bagratuní, nebot probable de Simbaci VI), príncep d'Armènia de 732 a 748.
Isaac III († 761) (fill de Bagrat Bagratuní, cosí germà d'Asoci III), príncep d'Armènia de 755 a 761.
Simbaci VII Bagratuní i IV d'Armènia (vers 730 – † 775), (fill d'Asoci III el Cec, sparapet de 753 a 775.
Asoci IV el Carnívor (vers 760 – † 826) (fill), I príncep dels prínceps d'Armènia de 806 a 826.
Bagrat II Bagratuní († 851), f(fill), príncep de Taron (826-851), príncep dels prínceps d'Armènia (830-851). Tronc dels prínceps de Taron.
Simbaci VIII Bagratuní († 856) (germà), sparapet d'Armènia (826-856).
Asoci V Medz († 890) (fill), príncep dels prínceps d'Armènia (862-884), rei d'Armènia (884-890).

Llavors apareixen dues branques:

La de Dariunq, dirigida per Varaz Isaac Bagratuní (fill de Simbaci IV Bagratuní). El seu successor va ser el seu fill Simbaci Bagratuní de Dariunq, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Asoci II Bagratuní de Dariunq. Cap al 751, els Mamiconis van incorporar Taik als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos pels musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Artsruní.

Més tard van dirigir la família Simbaci VII Bagratuní (+775) i el seu fill Asoci IV Bagratuní (+826), i Vasaces Bagratuní (germà de Simbaci). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família amb el seu fill Adarnases de Tao com a duc de Tao (Taik)

L'altra branca, sorgida d'un altre fill de Simbaci V Bagratuní (i germà de Asoci II Bagratuní), suposadament Varaz-Tirots II, va obtenir Taron a l'inici del segle viii, i després va ser dirigida per Isaac IV Bagratuní (754-771) i el seu fill Asoci II Bagratuní de Taron (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca derivada de Vasaces, pare d'Asoci III el Cec i després representada per fill d'aquest Vasaces Bagratuní.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Asoci IV Bagratuní que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa

Asoci IV Bagratuní (fill de Simbaci V Bagratuní, gran príncep 806-826
Simbaci VIII Bagratuní (fill) 826-854
Bagrat I Bagratuní (germà, gran príncep a Khoit, Sassun i Taron) 830-851
Asoci de Sper, gran príncep a Sper cap al 837
Galabar Grigor Ichkhanikh, gran príncep a Sper cap al 851
Asoci I el gran (fill de Simbaci) 854-890
Simbaci I el Màrtir (Nahadak) (fill) 890-914
Asoci II el Ferro (fill) 914-928/929
Abas I primer rei (germà) 928/929-953, pare de Musel, primer rei de Kars

Reis d'Aní

Asoci III el Misericordiós (fill) 953-977
Simbaci II el Cosmocràtor (fill) 977-989
Gaguik I d'Armènia (germà) 989-1020
Joan-Simbaci d'Aní (fill) 1020-1040/1041
Asoci IV Qadj 1021-1039/1040
Sargis d'Aní (usurpador) 1040/1041-1042
Gaguik II d'Armènia (fill d'Asoci IV) 1042-1045
a l'Imperi Romà d'Orient 1045

Un net de David, anomenat Asoci V d'Aní (fill de Joan) va ser més tard governador d'Aní per compte de la dinastia shaddàdida.

Reis de Kars

Musel de Kars 961-984
Abas I de Kars 984-1029
Gaguik-Abàs II de Kars 1029-1064 (passa a l'Imperi Romà d'Orient).

Genealogia

La genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu és hipotètica.

Simbaci I
aspet
citat el 314

Bagrat
aspet
citat el 330 i 353

Simbaci II
aspet
citat el 367 i 374

Isaac I
aspet
citat el 379 i 387

Ne
x Valarxak
rei d'Armènia

Simbaci Bagratuní III
aspet
citat el 420

Tirots I
(mort el 450)
nakharar

Isaac II
(mort el 482)
marzban

Sanpdiat I
aspet
citat el 505

Varaz-Tirots I

Manel
aspet

Asoci Bagratuní I
aspet
citat el 560

Simbaci IV (abans assenyalat com III)
(mort el 617)
marzban

Pap
nakharar
citat el 596

Varaz-Isaac

Varaz-Tirots II
(mort el 645)
príncep d'Armènia

Simbaci
nakharar
citat el 643

Simbaci Bagratuní V
aspet
citat el 646

Varaz-Tirots III
(mort el 670)

Asoci Bagratuní II
(mort el 689)
príncep d'Armènia

Simbaci VI
(mort el 726)
príncep d'Armènia

Asoci

Vasaces

Bagrat

Simbaci
nakharar
citat en 705

diversos
fills

Asoci Bagratuní III el Cec
(mort el 761)
príncep d'Armènia

Isaac III
(mort el 761)
príncep d'Armènia

Simbaci VII
(mort el 775)
príncep dels prínceps d'Armènia

Vasaces

Asoci IV Bagratuní o Asoci IV Bagratuní
(mort el 826)
príncep d'Armènia

Simbaci VIII (Simbaci VIII Bagratuní)
(mort el 854 o 862)
sparapet

Bagrat I Bagratuní
príncep dels prínceps

Asoci I d'Armènia el Gran
(mort el 890)
rei d'Armènia

Asoci II
(mort el 878)
príncep de Taron

David
(mort el 895)
príncep de Taron

Tornik

Simbaci I el Màrtir (Nahadak)
(mort el 912)
rei d'Armènia

Shapuh

Gurguèn
(mort el 897)
príncep de Taron

Asoci

Gregori I
(mort el 939)
príncep de Taron

Apoganem

Asoci II el Ferro o Asoci II d'Armènia
(mort el 928)
rei d'Armènia

Abas I
(mort el 951)
rei d'Armènia

Asoci Sparapet
anti rei
(mort el 936)

Bagrat II
príncep de Taron

Asoci III
(mort el 966)
príncep de Taron

família
Turnikioi

Asoci III d'Armènia
(mort el 977)
rei d'Armènia

Musel
(mort el984)
rei de Kars

Bagrat III
príncep de Taron

Gregori II
(mort el 995)
príncep de Taron

Simbaci II d'Armènia
(mort el 989)
rei d'Armènia

Gaguik I
(mort el 1020)
rei d'Aní

Gurguèn I
(mort el 989)
rei d'Aghuània

Abas I
(mort el 1029)
rei de Kars

família del
Taronita

Simbaci III
(mort el 1041)
rei d'Aní

Asoci IV Qadj
(mort el 1039)
rei d'Aní

David I (David Anholin)
(mort el 1048)
rei de Lorí

Gaguik Abas
(mort el 1080)
rei de Kars

Gaguik II
(mort el 1079)
rei d'Aní

Gurguèn II o Ciríac de Lorí
(mort el 1089)
curopalata de Lorí

Gaguik I
(mort el 1058)
rei de Kakhètia

Joan

David

David II
curopalata de Lorí

Abas I
curopalata de Lorí

Agsartan I de Kakhètia
(mort el 1084)
rwi de Kakhètia

Asoci
(mort el 1080)

Kvirikr III
senyor de Tavuch

Ciríac IV
(mort el 1102)
rei de Kakhètia

NN

Abas II
senyor de Tavuch

Agsartan II de Kakhètia
(mort el 1105)
rei de Kakhètia

Agsartan I
senyor de Matznaberd

Ciríac IV
senyor de Matznaberd

Pahlavan I
senyor de Matznaberd

Taqiaddin
senyor de Matznaberd

Agsartan II
ssenyor de Matznaberd

Bagràtides de Taron

De Bagrat Bagratuní, gran príncep del 830 al 851 a Sassun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:

Asoci I, senyor de Taron 851
ocupació musulmana 851-858
Asoci I (segona vegada) 858-863
Gurguèn de Mardastan 863-c. 875
Asoci I (tercera vergada) c. 875-878
David de Taron (germà d'Asoci) 878-895
Gurguèn de Taron (fill d'Asoci) 895-897
ocupat pels Xaibànides el 897-898
Asoci II de Taron (fill de David) pretendent 897-898
Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
Thornik (fill d'Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Taron cap al 938
Asoci III (germà) 940-966/967
Gregori (fill) 966/967-968

De Simbaci Ablabàs, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Simbaci cap al 854.

Simbaci senyor de Mokq 854-?
Musel de Mokq (fill) ?-896
Gregori (fill) 896-després del 918
Gurguèn (germà
Zaphanik (parentesc desconegut) cap al 985

I d'Asoci I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh

Shapuh, senyor de Bagaran i Kolb 890-921
Asoci, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)

I del rei Asoci III Olomudz d'Aní va sorgir una altra dinastia real la dels reis korikain de Lorí que van subsistir fins al segle xiii i que també van portar el títol de Reis de Taixir.

Gurguèn I, senyor de Taixir (fill d'Asoci III) 977-980, rei de Taixir 980-989
David Anholin conegut com a Gurguèn II (fill) 989-1048
Gurguèn III Ciríac I (fill) 1048-1089

Es casa amb una filla del rei Ciríac III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Taixir reis korikain de Lorí.

Bibliografia

Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, París, 2006, 634 pàgines, ISBN 978-2-7018-0226-8
Article a Encyclopaedia Iranica