Vés al contingut

Bagratuní

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aspetuni)
Infotaula de títol nobiliariBagratuní
Tipuscasa noble Modifica el valor a Wikidata
Data885 Modifica el valor a Wikidata –  1045 Modifica el valor a Wikidata
Estatregne d'Armènia i emirat d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Part deBagràtides i noblesa armènia Modifica el valor a Wikidata

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat. Els Bagratuní, a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sassun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Aní, Kars, Bagaran i Taixir. Tenien el títol de tagadir. Se'ls considera relacionats amb la dinastia Bagrationi de Geòrgia. Els aspet eren els cap de la cavalleria, amb títol hereditari.[1]

Història

[modifica]

El seu origen no es coneix, però no tenen fonament les versions que els fan descendents del rei David; una descendència dels oròntides es força problematica. Grousset els fa de raça haigiana (armenia), ja que tenien els títols hereditaris de thagadir (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) fins al 428 (quan la reialesa fou abolida) i el d'aspet o cap de la cavalleria. Procopi esmenta una família armènia el 535 que anomena Aspetianoi que podrien ser els bagràtides (derivaria del seu títol d'«aspet») i Toumanoff diu que el nom Aspetuní fou un nom antic. Els bagràtides van reclamar un origen hebreu o més exactament davídic.

Els primers territoris (el Bagrevand o Bagravandene, del que agafen el nom) els haurien rebut de la dinastia oròntida d'Armènia. En el moment de la conversió d'Armènia, al llindar del segle iv, els Bagràtides apareixen governant en diversos cantons a més del Bagrevand: Syspiritis (Sper), al mitjà Acampsis, amb el gran castell de Sembatauan (Baybert), i possiblement ja a Kogovit, a l'est del Bagrevand, dominat pel castell de Dariunq, que pertanyia als reis arsàcides, així com a Tamoritis (Tmoriq), al extrem més meridional de Vaspurakan, a la Corduena. En aquesta època també apareixen com a encarregats coronació hereditària dels Reis de la Gran Armènia (thagadir) i com a Guardians de les Muntanyes Moschics, i també porten el títol d'Aspet (originalment, Mestre de Cavalleria), del que podria derivar el cognom Aspetuni, portat anteriorment per aquesta dinastia. Al segle ii una branca de la família es va establir a Ibèria i hauria rebut dels reis el ducat d'Odzrkhe que van conservar fins al segle v.

Entre el segle vii i el ix, dotze prínceps Bagràtides van ocupar el càrrec de Príncep d'Armènia (o els seu equivalent), quatre d'ells completats per la cort de Constantinoble amb la dignitat de curopalata. En el període àrab, i en part en relació amb la insurrecció del 771-772 (en què Simbaci VII Bagratuní, príncep dels Bagràtides i Líder Suprem d'Armènia, va perdre la vida), els Bagràtides van perdre Kogovit, Tmoriq i el seu control momentani de Vaspurakan davant els Artsrunís, però va adquirir dels Mamiconis la majoria de Taron, el sud de Tayk (Tao) i (vers 855/862) Bagravand; als Kamsarakan a través de compra) Arxarunik i Siracene, amb les ciutats de Bagaran i Aní, que havien de convertir-se en capitals dels Bagràtides, així com la Moxoene o Moq si bé aquesta fou posteriorment perduda davant els Artsrunís. El 885, la línia major de la casa (descendent de Simbaci VII) va establir, en la persona d'Asoci V Bagratuní (Asoci I el Gran), la monarquia armènia, que estava inactiva des del 428 (quart Regne d'Armènia) i després va formar, a més de la branca principal dels Reis de Reis (després de 922/924) d'Aní, també les branques dels Prínceps de Taron (825/826 a 966/967) que fou més tard la dinastia romana d'Orient dels Taronita) i dels Reis de Kars (962-1067), els quals van abdicar a favor de l'Imperi Romà d'Orient, així com la dinastia dels Reis de Lorí (titulats reis korikain de Taixir i Aghuània 982 1081; el títol d'Aghuània era nominal), que després del 1018 van seguir com a maliks durant altres dos segles més, i la de reis de Kakhètia (1029-1105), els territoris de les quals foren conquerits en la major part pel regne de Geòrgia (Kartli). La branca principal va arribar a la seva fi quan, el 1045, els romans d'Orient van intimar al rei Gaguik II a l'abdicació a favor de l'emperador Constantí IX, concedint al rei en compensació un domini a Capadòcia i un palau a Constantinoble, i després el van assassinar.

La línia més jove (fundada pel germà de Simbaci VII, Vasaces Bagratuní) va passar a Ibèria després dels esdeveniments del 772 i va adquirir l'estat de la línia Guaràmida de la casa reial dels Cosròides Mihrànides (la Klardjètia); el 813, va adquirir, amb Asoci I, l'ofici hereditari de Príncep d'Iberia, a la qual la Cort Imperial va adjuntar la dignitat de curopalata; el 888, amb Adarnases IV, va restaurar la monarquia ibèrica inactiva des de 580; el 978, va heretar la Corona d'Abkhàzia (Còlquida o Georgia Occidental) i el 1008 Bagrat III va començar la unificació de totes les terres georgianes, assumint el 994 el títol de Rei de Reis, encara que va haver de renunciar a la Taoklardjètia a favor dels romans d'Orient. Aquesta línia Bagràtida va continuar, subdividida en diverses branques, per regnar fins a l'annexió per Rússia dels estats georgians al segle xix i ha sobreviscut fins al dia d'avui.

Principals senyors (nakharar)

[modifica]
  • Simbaci I, aspet, citat el 314.
  • Bagrat I, aspet, citat el 330 i el 353 (fill)
  • Simbaci II, aspet, citat el 367 i el 374 (fill)
  • Isaac I, aspet, citat el 379 i el 387, sogre del rei Valarxak d'Armènia (governava la regió de Sper a la zona del riu Tshorok)
  • Simbaci III, aspet, ambaixador a Pèrsia el 420.
  • Tirotz I († 450), nakharar.
  • Isaac II Bagratuní († 482), aspet, cap de la rebel·lió del marzpanat d'Armènia 481-482.
  • Sanpdiat I, aspet, citat el 505.
  • Varaz-Tirots I
  • Asoci I, nakharar el 555, aspet el 560, (fill)
  • Pap, nakharar el 596 (fill)
  • Manuel I, aspet abans de 560, mort jove (possible fill de Varaz-Tirots).
  • Simbaci IV Bagratuní I d'Armènia († 616), (fill) aspet el 595, marzban d'Armènia i d'Hircània (vers 599-607)
  • Varaz-Tirots II († 645), (fill), aspet el 616, marzban el 628, príncep d'Armènia el 645.
  • Simbaci V Bagratuní II d'Armènia, (fill), aspet, drongari, príncep d'Armènia de 645 a 653.
  • Asoci II Bagratuní I d'Armènia (645 † 690), (fill), príncep d'Armènia de 685 a 689.
  • Simbaci († 705), (fill), nakharar de 703 a 705.
  • Varaz-Tirots III († 670), (fill de Simbaci V Bagratuní).
  • Simbaci VI Bagratuní (III) d'Armènia (fill), príncep d'Armènia de 691 a 705.
  • Asoci III el Cec (vers 695 – † 761) (fill de Vasaces Bagratuní, nebot probable de Simbaci VI), príncep d'Armènia de 732 a 748.
  • Isaac III († 761) (fill de Bagrat Bagratuní, cosí germà d'Asoci III), príncep d'Armènia de 755 a 761.
  • Simbaci VII Bagratuní i IV d'Armènia (vers 730 – † 775), (fill d'Asoci III el Cec, sparapet de 753 a 775.
  • Asoci IV el Carnívor (vers 760 – † 826) (fill), I príncep dels prínceps d'Armènia de 806 a 826.
  • Bagrat II Bagratuní († 851), f(fill), príncep de Taron (826-851), príncep dels prínceps d'Armènia (830-851). Tronc dels prínceps de Taron.
  • Simbaci VIII Bagratuní († 856) (germà), sparapet d'Armènia (826-856).
  • Asoci V Medz († 890) (fill), príncep dels prínceps d'Armènia (862-884), rei d'Armènia (884-890).

Llavors apareixen dues branques:

  • La de Dariunq, dirigida per Varaz Isaac Bagratuní (fill de Simbaci IV Bagratuní). El seu successor va ser el seu fill Simbaci Bagratuní de Dariunq, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Asoci II Bagratuní de Dariunq. Cap al 751, els Mamiconis van incorporar Taik als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos pels musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Artsruní.

Més tard van dirigir la família Simbaci VII Bagratuní (+775) i el seu fill Asoci IV Bagratuní (+826), i Vasaces Bagratuní (germà de Simbaci). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família amb el seu fill Adarnases de Tao com a duc de Tao (Taik)

L'altra branca, sorgida d'un altre fill de Simbaci V Bagratuní (i germà de Asoci II Bagratuní), suposadament Varaz-Tirots II, va obtenir Taron a l'inici del segle viii, i després va ser dirigida per Isaac IV Bagratuní (754-771) i el seu fill Asoci II Bagratuní de Taron (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca derivada de Vasaces, pare d'Asoci III el Cec i després representada per fill d'aquest Vasaces Bagratuní.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Asoci IV Bagratuní que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa

Reis d'Aní

[modifica]

Un net de David, anomenat Asoci V d'Aní (fill de Joan) va ser més tard governador d'Aní per compte de la dinastia shaddàdida.

Reis de Kars

[modifica]

Genealogia

[modifica]

La genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu és hipotètica.

Simbaci I
aspet
citat el 314
Bagrat
aspet
citat el 330 i 353
Simbaci II
aspet
citat el 367 i 374
Isaac I
aspet
citat el 379 i 387
Ne
x Valarxak
rei d'Armènia
Simbaci Bagratuní III
aspet
citat el 420
Tirots I
(mort el 450)
nakharar
Isaac II
(mort el 482)
marzban
Sanpdiat I
aspet
citat el 505
Varaz-Tirots I
Manel
aspet
Asoci Bagratuní I
aspet
citat el 560
Simbaci IV (abans assenyalat com III)
(mort el 617)
marzban
Pap
nakharar
citat el 596
Varaz-IsaacVaraz-Tirots II
(mort el 645)
príncep d'Armènia
Simbaci
nakharar
citat el 643
Simbaci Bagratuní V
aspet
citat el 646
Varaz-Tirots III
(mort el 670)
Asoci Bagratuní II
(mort el 689)
príncep d'Armènia
Simbaci VI
(mort el 726)
príncep d'Armènia
AsociVasacesBagratSimbaci
nakharar
citat en 705
diversos
fills
Asoci Bagratuní III el Cec
(mort el 761)
príncep d'Armènia
Isaac III
(mort el 761)
príncep d'Armènia
Simbaci VII
(mort el 775)
príncep dels prínceps d'Armènia
Vasaces
Asoci IV Bagratuní o Asoci IV Bagratuní
(mort el 826)
príncep d'Armènia
Simbaci VIII (Simbaci VIII Bagratuní)
(mort el 854 o 862)
sparapet
Bagrat I Bagratuní
príncep dels prínceps
Asoci I d'Armènia el Gran
(mort el 890)
rei d'Armènia
Asoci II
(mort el 878)
príncep de Taron
David
(mort el 895)
príncep de Taron
Tornik
Simbaci I el Màrtir (Nahadak)
(mort el 912)
rei d'Armènia
ShapuhGurguèn
(mort el 897)
príncep de Taron
AsociGregori I
(mort el 939)
príncep de Taron
Apoganem
Asoci II el Ferro o Asoci II d'Armènia
(mort el 928)
rei d'Armènia
Abas I
(mort el 951)
rei d'Armènia
Asoci Sparapet
anti rei
(mort el 936)
Bagrat II
príncep de Taron
Asoci III
(mort el 966)
príncep de Taron
família
Turnikioi
Asoci III d'Armènia
(mort el 977)
rei d'Armènia
Musel
(mort el984)
rei de Kars
Bagrat III
príncep de Taron
Gregori II
(mort el 995)
príncep de Taron
Simbaci II d'Armènia
(mort el 989)
rei d'Armènia
Gaguik I
(mort el 1020)
rei d'Aní
Gurguèn I
(mort el 989)
rei d'Aghuània
Abas I
(mort el 1029)
rei de Kars
família del
Taronita
Simbaci III
(mort el 1041)
rei d'Aní
Asoci IV Qadj
(mort el 1039)
rei d'Aní
David I (David Anholin)
(mort el 1048)
rei de Lorí
Gaguik Abas
(mort el 1080)
rei de Kars
Gaguik II
(mort el 1079)
rei d'Aní
Gurguèn II o Ciríac de Lorí
(mort el 1089)
curopalata de Lorí
Gaguik I
(mort el 1058)
rei de Kakhètia
JoanDavidDavid II
curopalata de Lorí
Abas I
curopalata de Lorí
Agsartan I de Kakhètia
(mort el 1084)
rwi de Kakhètia
Asoci
(mort el 1080)
Kvirikr III
senyor de Tavuch
Ciríac IV
(mort el 1102)
rei de Kakhètia
NN
Abas II
senyor de Tavuch
Agsartan II de Kakhètia
(mort el 1105)
rei de Kakhètia
Agsartan I
senyor de Matznaberd
Ciríac IV
senyor de Matznaberd
Pahlavan I
senyor de Matznaberd
Taqiaddin
senyor de Matznaberd
Agsartan II
ssenyor de Matznaberd

Bagràtides de Taron

[modifica]

De Bagrat Bagratuní, gran príncep del 830 al 851 a Sassun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:

  • Asoci I, senyor de Taron 851
  • ocupació musulmana 851-858
  • Asoci I (segona vegada) 858-863
  • Gurguèn de Mardastan 863-c. 875
  • Asoci I (tercera vergada) c. 875-878
  • David de Taron (germà d'Asoci) 878-895
  • Gurguèn de Taron (fill d'Asoci) 895-897
  • ocupat pels Xaibànides el 897-898
  • Asoci II de Taron (fill de David) pretendent 897-898
  • Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
  • Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
  • Thornik (fill d'Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Taron cap al 938
  • Asoci III (germà) 940-966/967
  • Gregori (fill) 966/967-968

De Simbaci Ablabàs, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Simbaci cap al 854.

  • Simbaci senyor de Mokq 854-?
  • Musel de Mokq (fill) ?-896
  • Gregori (fill) 896-després del 918
  • Gurguèn (germà
  • Zaphanik (parentesc desconegut) cap al 985

I d'Asoci I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh

  • Shapuh, senyor de Bagaran i Kolb 890-921
  • Asoci, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)

I del rei Asoci III Olomudz d'Aní va sorgir una altra dinastia real la dels reis korikain de Lorí que van subsistir fins al segle xiii i que també van portar el títol de Reis de Taixir.

  • Gurguèn I, senyor de Taixir (fill d'Asoci III) 977-980, rei de Taixir 980-989
  • David Anholin conegut com a Gurguèn II (fill) 989-1048
  • Gurguèn III Ciríac I (fill) 1048-1089

Es casa amb una filla del rei Ciríac III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Taixir reis korikain de Lorí.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «ASPET – Encyclopaedia Iranica». [Consulta: 8 gener 2021].

Enllaços externs

[modifica]
  • Reis d'Armènia (Bagràtides) al lloc de la Foundation for Medieval Genealogy (anglès)