Atira

Atira

Tipus	ciutat antiga
Lloc
41° 02′ 02″ N, 28° 35′ 24″ E

Atira o Atiras (grec: Αθύρας, Athiras; llatí: Athyras) fou una ciutat portuària grega de Tràcia situada a la regió de la Propòntida, sobre el curs del riu traci homònim, a la vora del districte turc modern de Büyükçekmece, als suburbis d'Istanbul.

Història

Atira fou una població de certa importància durant els segles v i iv aC, quan pertanyé a la Lliga de Delos i, posteriorment, a la Segona Lliga Atenenca. El 341 aC, el Regne de Macedònia de Filip II (r. 359-336 aC) deposà Cersobleptes (r. 360-341 aC), del Regne dels Odrisis, i instal·là dos generals macedonis com a governadors de Tràcia, llevat de petites porcions del Bòsfor, on era Atira. A partir del segle ii aC, els romans estengueren gradualment el seu control sobre la regió fins que al voltant del 44, sota l'emperador Claudi (r. 41-54), Tràcia fou convertida en una província.

Les reformes impulsades per Dioclecià (r. 284-305) dividiren Tràcia en quatre províncies. Atira fou agrupada amb Apros i Heraclea Perint en la província d'Europa. El 405, Gaudenci de Brescia fou enviat pel papa Innocenci I (r. 401-417) i l'emperador romà d'Occident Honori (r. 395-423) com a part d'una delegació per defensar Joan Crisòstom, però la comitiva fou privada d'entrar a Constantinoble i romangué a Atira. Segons els historiadors romans, durant els atacs d'Àtila (r. 434-453) el 441 i 442 foren saquejades com a mínim setanta ciutats tràcies, entre les quals hi havia Atira. Sota Justinià I el Gran (r. 527-565), l'assentament fou restaurat i més endavant, el 812, durant la campanya de Krum de Bulgària (r. 803-814) contra l'Imperi Romà d'Orient, fou destruïda juntament amb el seu cèlebre pont.

El 1077, en la revolta de Nicèfor Brienni el Vell contra Miquel VII Ducas (r. 1071-1078), Joan Brienni, després de saquejar els suburbis de Constantinoble i provocar la fúria de la població, es replegà a Atira. Miquel envià un atac terrestre encapçalat pels generals Aleix Comnè i Roussel de Bailleul, coordinat amb una flota varega, per assetjar-l'hi. La flota hi arribà primer i s'emparà de la ciutat sense gaire dificultat. Tanmateix, Joan Brienni i els seus partidaris reeixiren a escapolir-se després d'un breu enfrontament. Avui en dia, Atira és esmentada en l'Anuari Pontifici entre les seus titulars de l'Església Catòlica.

Bibliografia

• Ashley, James R. The Macedonian Empire: The Era of Warfare Under Philip II and Alexander the Great, 359-323 B.C.. McFarland, 2004. ISBN 0786419180. 
• Blöndal, Sigfús. The Varangians of Byzantium. Cambridge University Press, 2007. ISBN 052103552X. 
• Boeft, J. den. Ammianus Marcellinus 22. E. Forsten, 1995. ISBN 9069800861. 
• Bury, J. B.. A History of the Eastern Roman Empire - From the Fall of Irene to the Accession of Basil I (A.D. 802-867). Macmillan and CO., Limited, 1912. 
• Chapman, Henry Palmer. «St. Gaudentius». A: Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1913. 
• Grammenos, Demetrios V. Ancient Greek Colonies in the Black Sea 2. British Archaeological Reports, 2004. ISBN 1-4073-0110-1. 
• Kelly, Christopher. Attila The Hun: Barbarian Terror and the Fall of the Roman Empire. Random House, 2011. ISBN 1446419320. 
• Lukopulu, Louisa. «Thrace from Nestos to Hebros». A: Hansen, M. H.; Nielsen, T. M.. An Inventory of Archaic and Classical Poleis. Oxford University Press, 2004. 
• Mallory, J. P.. Encyclopedia of Indo-European Culture. Taylor & Francis, 1997. ISBN 1884964982. 
• Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography. Little, Brown and Company, 1870. 
• Anuário Pontifício. Libreria Editrice Vaticana, 2013. ISBN 978-88-209-9070-1. 
• Velkov, Velizar Iv. The cities in Thrace and Dacia in late antiquity: (studies and materials). A. M. Hakkert, 1977. 
• von Bredow, Iris. «Athyras». A: Cancik, Hubert; Schneider, Helmuth; Salazar, Christine F.. Brill’s New Pauly, Antiquity. Brill, 2006.