Banda a part

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBanda a part
Bande à part Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichel Legrand i Jean Ferrat Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRaoul Coutard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Collin i Agnès Guillemot Modifica el valor a Wikidata
VestuariChristiane Fageol
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de robatoris, cinema romàntic, drama, cinema de ficció criminal i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057869 Filmaffinity: 198691 Allocine: 89752 Rottentomatoes: m/band_of_outsiders Letterboxd: band-of-outsiders Allmovie: v3865 TCM: 68049 Metacritic: movie/band-of-outsiders-re-release AFI: 22747 TMDB.org: 8073 Modifica el valor a Wikidata

Bande à part és una pel·lícula de cinema francesa dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Franz (Sami Frey) sovinteja Odile (Anna Karina), una noia que ha conegut en el curs d'anglès d'un institut privat parisenc. Odile revela a Franz que la seva tia Victòria, que l'allotja, lloga una cambra del seu pavelló de Joinville a un misteriós Senyor Stoltz. Aquest últim hi amagaria una gran suma de diners en efectiu. Franz revela aquesta oportunitat a Arthur (Claude Brasseur) el seu inseparable company. Delinqüents si s'escau, decideixen apoderar-se dels diners i fugir a Amèrica del sud. Arthur decideix igualment que tindria Odile, contra Franz, molt més maldestre, molt menys segur d'ell mateix. Odile sucumbeix a Arthur. Segueix un encreuament amorós sobre fons de manipulació interessada. Franz, massa xerraire, revela igualment el seu secret a l'oncle d'Arthur, criminal previngut, que determina passar a l'acció al seu costat...

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Gran seguidor de la pel·lícula, el director estatunidenc Quentin Tarantino ha anomenat la seva societat de producció A Band Apart , en referència a la pel·lícula de Godard.
  • Sempre sobre Quentin Tarantino, segons les seves afirmacions, els personatges i la història de Reservoir Dogs tindrien una forta inspiració de la pel·lícula de Godard.
  • Bande a part és igualment el títol del segon àlbum del grup Nouvelle Vague; el clip d'una cançó d'aquest àlbum titulada Dance with me (agafada de The Lords of the New Church) utilitza una escena de la pel·lícula.
  • Bande a part és el nom d'una escola de cinema de Barcelona.[2]

Escenes famoses[modifica]

Hi ha dues escenes famoses a la pel·lícula: la seqüència del ball Madison (que va inspirar a Quentin Tarantino i Hal Hartley), i una carrera de nou minuts a través del Museu del Louvre, homenatjada per Bertolucci en la seva pel·lícula The Dreamers (2003). En un altre moment del film, els personatges, en un bar concorregut i sorollós, decideixen guardar un minut de silenci (en realitat, 36 segons), temps durant el qual la pel·lícula queda completament sense so.

Godard intenta reflectir la candidesa d'una adolescent que és seduïda per un lladre, el qual, en assabentar-se de la fortuna de la tia de la noia, enginya un pla per robar-ne els seus béns. El punt clau del projecte és fer que la noia s'enamori del lladre, perquè ella mateixa li obri les portes i furti els diners al costat d'un company. Els tres viuen moments memorables, no obstant això, al final sobresurten les veritables intencions.

Referències[modifica]

  1. Banda a part a esadir.cat
  2. «Escuela de cine | Cursos de Cine - Bande à Part». Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 24 desembre 2017].