Vejatz lo contengut

Bode

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Bode
Boudes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Le vialatge de Bode.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 27′ 37″ N, 3° 11′ 07″ E
Superfícia 7,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
726 m
462 m
437 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
63
Puèi de Doma Armas dau Departament dau Puèi de Doma
Arrondiment
633
Soire
Canton
6340
Saint-Germain-Lembron
Intercom
246300883
Lembron Val d'Allier
Cònsol Thierry Loos
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
291 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

295 ab.
Densitat 34,72 ab./km²
Autras informacions
Gentilici bodèir/-èira ; bodigan/-ana
Còde postal 63340
Còde INSEE 63046

Bode (Boudes en francés) es una comuna auvernhata dau departament dau Puèi de Doma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Environat de terrassas de vinhas que s'estatjan sobre los costaus ensolelhats, le vialatge a de nombrosas maisons vinhaironas, que las genovesas que soslinhan los covèrts fòrman de còps que l'i a de doças corbas, ditas en chapèl de gendarmas.

Le vialatge es situat au fons de la valada dau Cosilhon, una petita ribèira classada en promèira categoria per los peschaires.

Las atestacions ancianas son Buciacensis au sègle XI e Bousde en 1510. La -s- davant la -d- es pas etimologica.

La comuna se ditz [ˈbudə] vèrs Vinzèla e vèrs La Chapèla e Marcoça.[1][2]

La configuracion actuala dau vialatge data de l'epòca medievala : la forma poligonala de las murralhas que protegissián alòrs le vialatge se pòdon enquèra ben veire. Aus sègles XVIII e XIX s'es desvolopat vèrs Bode un important vinhau, anuèit reconstituit après que siage estat victima dau filloxèra a la fin dau sègle XIX.

Cultura locala e patrimòni

[modificar | modificar lo còdi]

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Fòrt sobre la plaça de la glèisa de Bode.

Pas luènh dau vialatge i a una curiositat geologica locala, la « valada daus Sents » : dins la tèrra roja, l'erosion creèt de curiosas formacions de color òcra que s'apèlan « chaminadas de fadas ». Le site de la Valada daus Sents compren non solament le Valon de las Fòssas, mas maitot le Cirque de las Motas e la fònt minerala de Bard, qu'èra desjà coneguda e utilizada mentre l'epòca gallo-romana. Aquel site es classat « Espaci Naturau Sensible » per le conselh departamentau e faguèt l'objèct d'un amainatjament per lai permetre las espermenadas pedestras dins le respèct de l'environament particularament fragile (eschalèirs, passarèlas, terrassas d'observacion). Le conselh generau dau Puèi de Doma e la comunautat de comunas dau Lembron Vau d'Alèir an finançat le projèct. Le Conservatòri daus espacis naturaus d'Auvèrnha s'es charjat de la realizacion tecnica dau projèct e dau seguit dau plan quinquenau de gestion. Un parcatge a l'entrada dau vialatge es le punt de despart dau torn de descobèrta dau site.

La fònt romana de Bard.

Sobre aquel itinerari se tròba la fònt romana de Bard. Aquela fònt bolhenta d'aiga gasosa fuguèt probablament amainatjada mentre l'epòca romana. En 1882, descobriguèron en son fons 67 pèças de moneda a l'efigia de l'emperaire Domician[3].

Glèisa Sent Lop.

La glèisa Sent Lop, datada dau sègle XI es classada Monument Istoric dempuèi 1988, mas las modificacions realizadas dau mentre los sègle XIX e XX alordiguèron le clochèir. La glèisa s'enfonsa progressivament dins le sòu e las parets se fendilhan en menaçar de se desrochar. Los visitaires pòdon pus entrar dempuèi le començament de las annadas 2000. L'associacion daus amics de la glèisa Sent Lop fuguèt creada per sostenir financèirament e tecnicament le projèct d'òbras que le còst de la promèira trencha es evaluada a l'entorn de 800 000 èuros. Las òbras inicialement prevegudas en 2020 semblan aveire pres de retard (en feurèir 2022).

Las òbras permetràn de consolidar le clochèir e de mèlhs ancrar las fondacions dau bastiment.

De subvencions de l'Estat, dau conselh regionau et du conselh departamentau fuguèron demandadas.

A l'entorn de la glèisa, podèm veire un fòrt vialatgés bravament ben conservat. Las abitacions, lòtjas e cavas dau fòrt, privadas per la majoritat, son bravament ben entretengudas gràcia a las preconizacions de l'arquitècte daus Bastiments de França.

Petit borg de Bard : jusca le sègle XVIII, Bode compreniá tres vialatges o luòcs-dits : Donesac, Bard, Poion.

  • Poion fuguèt restachat a una comuna vesina pendent una reforma fiscala.
  • Donesac èra una mansa laissada a l'abandon que rèsta pas ren anuèit.
  • Bard es un petit borg que compren de maisons de vinhairons, de colombèirs… Es traversat per un riu apelat au sègle XIX la Brugèira.
Maison fòrta de la Bòria - vialatge de Bard - Bode.

Existís una maison fòrta dau sègle XIII, remaniada au sègle XVI, apelada Maison de la Bòria qu'aparteniá embei la familha dau chancelèir Duprat de vèrs Soire.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista daus cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Thierry Loos    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 275, totala: 283


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
263
260
263
2009 2010
264
270
267
275
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Personalitats liadas a la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Liams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Albert Dauzat, Glossaire étymologique du Patois de Vinzelles, Montpellier, Société des langues romanes, 1915, p. 427.
  2. Collectatge IEO 63. Dins le parlar de La Chapèla e Marcoça.
  3. .