Causa i efecte
Cause And Effect, Cause and Effect, Déjà Vu i Cause And Effect ![]() | |
---|---|
Sèrie | Star Trek: La nova generació ![]() |
Temporada | cinquena temporada d'Star Trek: La nova generació ![]() |
Número d'episodi | 18 ![]() |
Anterior | Marginació ![]() |
Següent | El primer deure ![]() |
Estrena | 23 març 1992, 21 març 1992 i 28 abril 1994 ![]() |
Director | Jonathan Frakes ![]() |
Guionista | Brannon Braga ![]() |
Productor | David Livingston ![]() |
Música | Dennis McCarthy ![]() |
Codi de producció | 218 ![]() |
Durada | 45 min-46 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
País | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Gènere | ciència-ficció ![]() |
Actors | |
![]() ![]() ![]() ![]() |
"Causa i efecte" (títol original en anglès "Cause and Effect")[1] és el divuitè episodi de la cinquena temporada, de la sèrie de televisió de ciència-ficció estatunidenca Star Trek: La nova generació i el 118è de tota la sèrie. Es va emetre originalment el 23 de març de 1992 en redifusió als Estats Units. Va ser escrit per Brannon Braga, que buscava escriure un tipus inusual de trama relacionada amb els viatges en el temps, i dirigit pel membre del repartiment Jonathan Frakes.
Ambientada al segle XXIV, la sèrie segueix les aventures de la tripulació de la nau de la Flota Estel·lar de la Federació Enterprise-D sota el comandament del capità Jean-Luc Picard. En aquest episodi, l' Enterprise queda atrapada en un bucle temporal que provoca la destrucció de la nau i la pèrdua de tots els tripulants després d'una col·lisió amb l'USS Bozeman. A mesura que els esdeveniments es repeteixen, la tripulació sent una sensació de déjà vu i, després d'investigar, s'adona de la seva situació. El tinent comandant Data (Brent Spiner) aprèn a transmetre's un breu missatge a si mateix en el següent bucle, cosa que li permet salvar la nau de la destrucció.
A l'actor de Cheers Kelsey Grammer se li va oferir el paper del capità Morgan Bateson i el va acceptar. A causa de conflictes d'horaris, Kirstie Alley no va poder repetir el seu paper de tinent Saavik a Star Trek 2: La còlera del Khan. Els plans per a l'USS Bozeman es van canviar a causa del pressupost, cosa que va provocar una modificació del model de l'USS Reliant creat per a La còlera del Khan i l'ús del pont Enterprise de l'època cinematogràfica.
"Causa i efecte" va rebre una qualificació Nielsen del 13,0%, convertint-lo en el sisè episodi més vist de la temporada. Els crítics van elogiar l'episodi, en concret l'escriptura de Braga, la direcció de Frakes i la seqüència inicial en què l' "Enterprise" és destruïda.
Argument
[modifica]L'Enterprise està atrapada en un bucle temporal (anomenat dins de l'univers "bucle de causalitat temporal"). El bucle comença amb els membres sèniors de la tripulació jugant a pòquer i continua durant aproximadament un dia quan descobreixen una anomalia espacial. Mentre estudien l'anomalia, una nau de la Federació en surt sobtadament. El comandant William T. Riker (Jonathan Frakes) suggereix descomprimir el port principal del transbordador per treure l' "Enterprise" del perill, mentre que el tinent comandant Data (Brent Spiner) recomana utilitzar un raig tractor per apartar l'altra nau. El capità Jean-Luc Picard (Patrick Stewart) tria l'opció de Data: la tàctica no té èxit i l'altra nau colpeja una de les góndoles de curvatura de l' "Enterprise", provocant una fallada crítica i la destrucció de l' "Enterprise" moments després, moment en què el bucle es reinicia.
Inicialment, els membres de la tripulació no són conscients del bucle. Tanmateix, la doctora Beverly Crusher (Gates McFadden) comença a sentir sorolls abans d'anar a dormir després de la partida de pòquer. Tenint una sensació de déjà vu durant la partida de pòquer i és capaç de predir les cartes que Data repartirà durant un bucle posterior; Crusher porta un tricorder amb ella a la seva habitació, enregistra les veus i més tard les analitza per descobrir que són les ordres i les emissions de pànic de la tripulació. El personal sènior descobreix que estan atrapats en el bucle; les veus que senten són les seves pròpies del bucle anterior just abans de la destrucció de la nau. Avaluen les veus per determinar que el bucle s'ha reiniciat a causa de la col·lisió de les dues naus, però no saben com evitar aquesta col·lisió en primer lloc. Data suggereix que el seu cervell positrònic es pot utilitzar per enviar-se un missatge curt a si mateix en el següent bucle que els pot ajudar a evitar la col·lisió. Quan arriben a l'anomalia, i després de la col·lisió, Data envia el missatge.
En el bucle següent, Crusher torna a tenir una sensació de déjà vu durant la partida de pòquer, però quan Data reparteix la següent mà, totes les cartes són de tres, seguits de conjunts de tres del mateix tipus. El número 3 comença a aparèixer en altres parts de les operacions de la nau mentre, de nou, determinen que estan atrapats en un bucle temporal. Quan arriben a l'anomalia i la nau en surt, Data s'adona de sobte que el 3 representa el nombre de punts de comandament a l'uniforme de Riker, que el raig tractor no tindrà èxit i que haurien de provar el mètode de Riker. Això permet a l' "Enterprise" allunyar amb seguretat la nau que s'acosta. L'anomalia desapareix i el bucle temporal finalitza, i la tripulació estableix que han estat atrapats en el bucle durant més de 17 dies, mentre que l'altra nau, l'USS "Bozeman", ha estat desapareguda durant més de 90 anys. Picard dóna la benvinguda a la tripulació del "Bozeman" al segle XXIV.
Repartiment i doblatge al català
[modifica]La sèrie va ser doblada al català pels estudis Tramontana (primera part) i Soundtrack (segona part) i emesa a TV3 l’any 1991.[2] Els dobladors de l'episodi foren:[1]
Personatge | Actor/actriu | Veu en català |
---|---|---|
Jean-Luc Picard | Patrick Stewart | Joan Crosas |
William Riker | Jonathan Frakes | Antoni Forteza |
Data | Brent Spinner | Joaquim Sota |
Geordi La Forge | LeVar Burton | Aleix Estadella |
Worf | Michael Dorn | Enric Arquimbau |
Beverly Crusher | Gates McFadden | Aurora Garcia |
Deanna Troi | Marina Sirtis | Victòria Pagès |
Ro Laren | Michelle Forbes | Teresa Manresa |
Alyssa Ogawa | Patti Yasutake | Maria Josep Guasch |
Capità Morgan Bateson | Kelsey Grammer | Jordi Vilaseva |
Producció
[modifica]
El guió va ser escrit per Brannon Braga, que volia escriure un episodi relacionat amb els viatges en el temps sense utilitzar un tipus de trama de "línies de temps deformades".[3] Braga el va qualificar com l'episodi més divertit que va escriure aquella temporada, ja que mai havia vist un episodi de bucle temporal, però no sabia com treure la tripulació del bucle, ni quin era el missatge que es passaria a un bucle futur. Va atribuir la partida de pòquer, que no estava al pla original, a una pujada de sucre després de menjar creps.[4] Va considerar que la destrucció de l'«Enterprise» era la millor seqüència introductòria possible per a l'episodi, i va quedar satisfet de com va aconseguir vincular la partida de pòquer a la trama general.[3] Braga va anomenar l'USS Bozeman en honor a la seva ciutat natal de Bozeman (Montana), mentre que el número de matrícula NCC-1941 era una referència a la pel·lícula de comèdia 1941 (1979).[5]
En el 30è aniversari de l'episodi, Braga va recordar que els actors van tenir la mateixa reacció confusa que el públic quan van llegir el guió inicialment. Molts d'ells es preguntaven si era una broma. La idea havia evolucionat del seu desig de fer un episodi que expliqués la mateixa història des de diferents perspectives, com la pel·lícula clàssica d'Akira Kurosawa Rashomon. Braga va canviar el seu pla al bucle temporal quan no va trobar la manera de fer que el seu concepte original encaixés en un episodi d'una hora de durada. Les majors dificultats de Braga van ser com es resoldria l'episodi, per a la qual cosa va recórrer als seus companys guionistes, i l'escena a la sala de reunions on LaForge explica com l' Enterprise ha quedat atrapada en un bucle temporal. «Va ser la meva primera gran escena de 'tecnoxerrameca', així que no podia sonar simplement genial. Havia de sonar plausible. Havia de resoldre totes les pistes que s'havien anat acumulant», va recordar. Per fer-ho clarament seu, va afegir algunes línies impactants, com ara LaForge dient a Picard que la nau podria haver estat atrapada en el bucle durant anys. El productor creador Michael Piller va fer que Braga reescrivís aquella escena moltes vegades. "Recordo que durant les vacances de Nadal d'aquell any, [hi] estava treballant".[6]
El membre del repartiment Jonathan Frakes va dirigir l'episodi, després d'haver-lo preparat mentre rodava l'episodi "Marginació". No va participar en el procés de càsting, ja que havien ofert el paper del capità Morgan Bateson a Kelsey Grammer, que va acceptar.[4] Grammer era fan de “Star Trek”, i en el seu paper de Frasier Crane a Cheers, va filmar al solar de la Paramount, a prop d'on es va produir La nova generació .[7] Frakes va trobar tot un repte filmar les mateixes escenes amb els mateixos diàlegs una vegada i una altra, però d'una manera que les feia semblar diferents. Marvin V. Rush, el director de fotografia, va treballar amb el càmera Waverly Smothers per desenvolupar un accessori per a una càmera utilitzant una corda elàstica, que permetia un estil de rodatge diferent. Frakes també treballava des de casa, planificant els plans per assegurar-se que hi hagués varietat a cada bucle. El productor executiu Rick Berman havia deixat clar que Frakes no podia reutilitzar metratge i que cada bucle s'havia de filmar de nou, per evitar que l'episodi semblés un clip show.[4] Per fer-ho, Frakes va utilitzar angles en platós familiars que mai s'havien utilitzat, com ara filmar la sala de conferències des del sostre i el pont des d'on seien Riker i l'alferes Ro. També va utilitzar la tècnica de Steven Spielberg d'utilitzar un zoom lent per indicar que un personatge entén la seva situació.[6]
Es van fer diversos canvis al guió a causa de dificultats de filmació i càsting. La tripulació planejava fer de l'USS Bozeman una nau de la classe Constitution de l'època de La sèrie original, similar a l'USS Enterprise original. Tanmateix, no hi havia cap model disponible per utilitzar i els costos de crear-ne un de nou, juntament amb el vestuari i els accessoris, eren prou prohibitius com per descartar el pla. En comptes d'això, es va utilitzar el model de l'USS Reliant creat per a Star Trek 2: La còlera del Khan.[3] Greg Jein i Michael Okuda van fer els canvis pertinents,[8] eliminant la barra de seguretat i afegint matrius de sensors,[3] cosa que va fer que es descrigués com una nau de classe Soiuz.[8] El pont del Bozeman era una versió remodelada del pont de la sèrie de pel·lícules Enterprise. Aleshores es pretenia que Kirstie Alley, aleshores coprotagonista de Grammer a la comèdia de situació Cheers, fes un cameo darrere de Grammer a les imatges de l'USS Bozeman, repetint el seu paper de tinent Saavik de la pel·lícula La còlera del Khan, però no va poder fer-ho a causa de dificultats d'horari.[3] Rob Legato va organitzar els efectes en miniatura a gran escala per a l'episodi del plató 10, amb versions a gran escala però amb poc detall de l' Enterprise creades juntament amb models de góndola perquè el Bozeman hi xoqués.[4]
Originalment, l'episodi havia d'acabar amb un muntatge de tots els xocs entre les dues naus, però aquesta escena es va tallar per motius pressupostaris.[6]
Referències culturals
[modifica]El lloc web Women at Warp compara la situació del bucle temporal amb l'episodi de Buffy the Vampire Slayer "Life Serial." "Un dels episodis més icònics de TNG, "Causa i efecte", veu l' Enterprise explotant repetidament, mentre la tripulació intenta aprendre com aturar-la. A Sunnydale, un trio de friquis posen a prova la Buffy plantejant-li una sèrie de trencaclosques per resoldre, inclòs un bucle temporal on la Buffy intenta vendre una mà de mòmia a un client de Magic Box una vegada i una altra. El Buffyvers, però, deixa anar una referència autoconscient, com diu Andrew: "Només espero que ho resolgui més ràpid que Data a l'episodi de TNG on l' Enterprise no parava d'explotar". Més tard, la Buffy acompanya l'Spike a una partida de pòquer, un subtil gest de complicitat al joc preferit de la tripulació de lEnterprise."[9]
Recepció
[modifica]L'episodi es va emetre durant la setmana que va començar el 23 de març de 1992, en redifusió. Segons Nielsen Media Research, va rebre un índex d'audiència del 13,0%. Això significa que va ser vist pel 13% de totes les llars que miraven la televisió durant la seva franja horària.[10] Va ser el sisè episodi més vist de la temporada, darrere de les dues parts de "Unification", "Una qüestió de temps", "Joc ofensiu" i "El joc".[10] Alguns espectadors es van queixar a les emissores que l'emetien, creient que els actes repetitius eren el resultat d'un problema tècnic.[6]
James Van Hise, al seu llibre The Unauthorized Trek: The Complete Next Generation, va dir que l'episodi el "fascinava" per la seva naturalesa "experimental".[11] Va elogiar la direcció de Frakes, que el va salvar de ser un episodi de "repeticions potencialment avorrides",[11] afegint que "clarament té un coneixement sòlid de la sèrie".[11] Juliette Harrisson va classificar "Causa i efecte" com el setè episodi més innovador de la sèrie el 2012 per a Den of Geek.[12] Keith DeCandido va donar a l'episodi una puntuació de nou sobre deu en una crítica per a Tor, lloant els mitjans pels quals Frakes feia que cada repetició fos diferent, i l'escriptura de Braga, que va descriure com un "tour de force".[13] a dir que "Causa i efecte" tenia "el millor avançament de la història de Star Trek", i va afegir: "Aquest és un triomf absolut d'art tant de Braga com de Frakes, i simplement un episodi divertit, amb el valor afegit del capità Frasier Crane al final. Gairebé no vaig necessitar tornar a veure'l, ja que és un dels meus episodis preferits quan vull veure un episodi de Star Trek només per diversió, i encara no m'he cansat."[13]
Zack Handlen va donar a "Causa i efecte" una nota de "A" a la seva crítica de The A.V. Club. Va qualificar la seqüència inicial de "forta" i va dir que un dels "trucs" d'aquest episodi era que no incomplia les seves pròpies regles a l'hora de trobar una resolució.[14] Va resumir: "Un cop més, TNG fa el que millor sap fer: agafes una idea aparentment esbojarrada i després la fas picar pensant en les conseqüències."[14] En una llista dels 100 millors episodis de la franquícia Star Trek, "Causa i efecte" va ser col·locat en el lloc 62 per Charlie Jane Anders a io9.[15]
El 2016, The Hollywood Reporter va dir que aquest era el 70è millor episodi de totes les sèries de televisió de Star Trek, i possiblement la millor escena inicial.[16]
Viviane Casimir va publicar un article al número d'hivern de 1997 de la revista Extrapolation que utilitzava la capacitat de Data per transmetre's un missatge a si mateix com a exemple d'assignació d'habilitats mentals especials a un cíborg.[17] A Computers of Star Trek, Lois Gresh i Robert Weinberg van assenyalar una contradicció entre la descripció de les dades que es construeixen al voltant d'una xarxa neuronal i exemples de l'arquitectura de von Neumann tradicional. Van observar com, a "Causa i efecte", quan un membre de la tripulació va treure la coberta del cervell positrònic de Data, va exposar llums intermitents que recordaven els grans ordinadors dels anys cinquanta i seixanta, que reflectien els valors de l'acumulador de la CPU i altres registres.[18]
El 2017, Den of Geek va incloure "Causa i efecte" com un dels deu episodis més innovadors de Star Trek: La nova generació.[19]
El 2018, CBR va classificar aquest com un dels vint millors episodis de viatges en el temps de totes les sèries Star Trek.[20] L'episodi va inspirar l'episodi de Legends of Tomorrow de 2018 "Here I Go Again".[21]
El 2019, ThoughtCo va classificar "Causa i efecte" entre els deu millors episodis de la sèrie, descrivint-lo com una "gran història de temps i decisions".[22] També el 2019, The Hollywood Reporter el va classificar entre els 25 millors episodis de Star Trek: La nova generació, descrivint-lo com a posseïdor d'una estructura repetitiva única i assenyalant la seva direcció per Jonathan Frakes.[23] The Hollywood Reporter va classificar "Causa i efecte" com el 19è millor episodi de Star Trek: La nova generació, assenyalant la trama en bucle temporal..[24][25]
El 2020, Screen Rant va classificar aquest episodi com el 13è millor de Star Trek: The Next Generation, assenyalant "molta tensió a l'episodi" i que el cameo de Kelsey Grammer va ser una "delícia".[26] Aquell mateix any, conclouen que és "Un dels millors episodis de TNG mai escrit", però també l'anomenen un episodi terrorífic i un dels episodis més espantosos de la sèrie.[27] Van trobar "impactant" la destrucció de l' "Enterprise" al principi, i després el públic es veu endut per una repetició de "muntanya russa" de déjà vu de catàstrofe.[27]
Llançaments
[modifica]"Causa i efecte" es va estrenar per primera vegada en casset VHS als Estats Units i Canadà el 10 de juny de 1997.[28] L'episodi es va publicar posteriorment als Estats Units el 5 de novembre de 2002, com a part del conjunt del DVD de la cinquena temporada.[29] Un altre llançament en DVD va ser part de The Best of Star Trek: The Next Generation – Volume 2 el 17 de novembre de 2009 als Estats Units.[30][31]
El primer llançament en Blu-ray va ser als Estats Units el 18 de novembre de 2013,[32] seguit del Regne Unit el 19 de novembre.[33]
Influència
[modifica]Beau DeMayo, creador de X-Men '97, va citar "Causa i efecte" com una pista influent per a l'episodi final de la primera temporada "Tolerance Is Extinction Part 3."[34]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Causa i efecte a eldoblatge.com
- ↑ Fitxa de doblatge de Star Trek: La nova generació a eldoblatge.com
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Nemecek (2003): p. 195
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gross & Altman (1993): p. 241
- ↑ Okuda, et al; (1994): p. 35
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Pirrello, Phil (March 22, 2022). «'Is This a Joke?' How a Classic 'Star Trek' Episode Broke the Rules of the Franchise». The Hollywood Reporter.
- ↑ «Grammer, Kelsey». StarTrek.com. Arxivat de l'original el February 26, 2015. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ 8,0 8,1 Okuda, et al; (1994): p. 307
- ↑ Eley, Candice Renee. «10 Times Buffy the Vampire Slayer Mirrored Star Trek: The Next Generation» (en anglès americà). Women at Warp, 16-03-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ 10,0 10,1 «Star Trek: The Next Generation Nielsen Ratings – Seasons 5–6». TrekNation. Arxivat de l'original el October 5, 2000. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Van Hise (1995): p. 125
- ↑ Harrisson, Juliette. «10 groundbreaking episodes of Star Trek: The Next Generation». Den of Geek, 10-11-2012. Arxivat de l'original el February 12, 2015. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ 13,0 13,1 DeCandido, Keith. «Star Trek: The Next Generation Rewatch: "Cause and Effect"». Tor.com, 07-08-2012. Arxivat de l'original el February 26, 2016. [Consulta: 26 febrer 2016].
- ↑ 14,0 14,1 Handlen, Zack «Star Trek: The Next Generation: "The Outcast"/"Cause and Effect"». , 14-04-2011.
- ↑ Anders, Charlie Jane. «The Top 100 Star Trek Episodes Of All Time!». io9, 02-10-2014. Arxivat de l'original el February 22, 2016. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «'Star Trek': 100 Greatest Episodes» (en anglès). The Hollywood Reporter, 08-09-2016. [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑ Casimir, Viviane «Data and dick's deckard: Cyborg as problematic signifier». Extrapolation, Winter 1997, p. 278–291.
- ↑ Gresh & Weinberg (2008): pp. 11–12
- ↑ «Star Trek: The Next Generation — 10 Groundbreaking Episodes» (en anglès americà). Den of Geek, 29-09-2017. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Star Trek: Ranking the 20 Best Time-Travel Episodes» (en anglès americà). CBR, 30-11-2018. [Consulta: 31 juliol 2019].
- ↑ Jenna, Anderson. «'Legends of Tomorrow': How "Here I Go Again" Pays Homage to 'Star Trek: The Next Generation'» (en anglès). ComicBook.com, 20-02-2018. Arxivat de l'original el April 2, 2024. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Mitchell, Nigel. «10 Best Episodes of Star Trek: The Next Generation» (en anglès). ThoughtCo. Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ «'Star Trek: The Next Generation' - The 25 Best Episodes» (en anglès). The Hollywood Reporter, 23-05-2019. [Consulta: 27 maig 2019].
- ↑ «"Conspiracy" - 'Star Trek: The Next Generation' — The 25 Greatest Episodes» (en anglès). The Hollywood Reporter, 21-09-2016. [Consulta: 4 juny 2019].
- ↑ Bloom, Mike. «'Star Trek: The Next Generation' - The 25 Best Episodes» (en anglès). The Hollywood Reporter, 19-05-2019. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «The 15 Best Star Trek: TNG Episodes Of All Time» (en anglès americà). ScreenRant, 28-04-2020. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ 27,0 27,1 «Star Trek TNG: The 10 Most Frightening Episodes Of The Entire Show» (en anglès americà). ScreenRant, 23-12-2020. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «Star Trek – The Next Generation, Episode 118: Cause and Effect (VHS)». Tower Video. [Consulta: 26 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ordway, Holly E. «Star Trek the Next Generation – Season 5». , 05-11-2002.
- ↑ Pirrello, Phil. «The Best of Star Trek: The Next Generation – Volume 2 DVD Review». IGN, 18-11-2009. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Star Trek: The Next Generation – The Best Of, Vol. 2». TVShowsOnDVD.com. Arxivat de l'original el July 3, 2015. [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ Miller III, Randy. «Star Trek: The Next Generation – Season Five (Blu-ray)». DVD Talk, 19-11-2013. Arxivat de l'original el August 15, 2014. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Star Trek: The Next Generation Season 5 Blu-ray Review». Sci-Fi Now, 11-11-2013.
- ↑ Beau DeMayo [@BeauDemayo]. «Here’s some extra credit homework for next week’s episode #xmen97 #startrek».
Referències
[modifica]- Ayers, Jeff. Voyages of Imagination. New York: Pocket Books, 2006. ISBN 978-141650-3491.
- Gresh, Louis H.; Weinberg, Robert. Computers of Star Trek. New York: Basic Books, 2008. ISBN 978-0-465-01175-9.
- Gross, Edward; Altman, Mark A. Captain's Logs: The Complete Trek Voyages. London: Boxtree, 1993. ISBN 978-1-85283-899-7.
- Nemecek, Larry. Star Trek: The Next Generation Companion. 3rd. New York: Pocket Books, 2003. ISBN 0-7434-5798-6.
- Okuda, Michael; Okuda, Denise; Mirek, Debbie. The Star Trek Encyclopedia. New York: Pocket Books, 1994. ISBN 978-0-671-86905-2.
- Van Hise, James; Schuster, Hal. The Unauthorized Trek: The Complete Next Generation. Pioneer Books, 1995. ISBN 978-1-55698-377-1.