Garrofat

Garrofat
Taphrina deformans
	;
Taxonomia
Regne	Fungi
Fílum	Ascomycota
Classe	Taphrinomycetes
Ordre	Taphrinales
Família	Taphrinaceae
Gènere	Taphrina
Espècie	Taphrina deformans ; (Berk.) Tul., (1866)
Nomenclatura
Sinònims	Ascomyces deformans Berk., (1860); Exoascus amygdali Jacz., (1926); Exoascus deformans (Berk.) Fuckel, (1870); Taphrina amygdali (Jacz.) Mix, (1936);

L'arrufat, garrof, butllofat, garrofat o tiribecs (Taphrina deformans)^[1] és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels tafrinals (Taphrinales).^[2] Provoca una malaltia principalment en el presseguer i ametller molt visible en les fulles però pot atacar també les flors, els brots i els fruits.^[3]

Aquesta malaltia en els presseguers fa caure les fulles el que disminueix o atura la producció de fruita de l'any i fins i tot d'anys posteriors. Les fulles atacades es reconeixen per la deformació en butllofes i el color vermell que adopten. Té una certa semblança amb l'atac dels pugons (àfids).

Cicle vital

T. deformans infecta les espècies del gènere Prunus incloent els presseguers, on és molt virulent, i l'ametller que la resisteix millor.^[4] Dues o tres setmanes després de la infecció, les fulles afectades desenvolupen una floridura blanquinosa a mesura que progressa la infecció. Aquest color blanc es deu als ascs que trenquen la cutícula de la fulla per la via de la lisi.^[5] Un asc conté 8 ascòspores que creen conidis, que són projectats a principi d'estiu i desplaçats per la pluja i el vent. El fong sobreviu a l'hivern sobre la superfície de borrons i de l'escorça.^[6]

A la primavera hi ha noves infeccions. Per la infecció només cal una lleugera pluja de 3 litres i 12 dies de mullena dels conidis amb temperatures per sota dels 19 °C.^[7]^[8] El fong infecta més en hiverns frescos i humits.^[8]

Les hifes de Taphrina deformans que creix en espais intracel·lulars secreta enzims que degraden els polisacàrids i causen la dissolució parcial de la paret cel·lular de la planta hoste. També comporta canvis en la membrana plasmàtica.^[5]

T. deformans produeix l'auxina àcid indolacètic (IAA) del L-triptòfan via àcid indol-3-pirúvic (IPyA) i acetaldehid indol-3 (IAAid). Aquest procés és el responsable de l'efecte d'hiperplàsia de la infecció.^[9]

Lluita

Prevalentment s'adopten mesures preventives fetes abans de l'obertura dels borrons. Els tractaments amb productes químics es fan primer a finals de tardor (novembre) durant la caiguda de les fulles i a la completa defoliació, el segon tractament es fa a final d'hivern (gener-febrer) i el tercer tractament en la fase del botó rosa (flor encara no oberta que mostra els pètals tancats). Els fungicides utilitzats tradicionalment són del tipus dels dimetilditiocarbamats (ziram 80 a dosi de 0,5-0,6% o tiram 50 a dosi de 0,6-0,7%). Entre els fungicides amb coure hi ha el sulfat de coure pentahidratat i la sal pura de coure, el brou bordelès, l'oxiclorur de coure i altres.^[10]

Referències

↑ «garrofat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
↑ «Garrofat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Mix AJ. (1956). “Notes on Some Species of Taphrina”. Transactions of the Kansas Academy of Science 59 (4): 465-482
↑ ^5,0 ^5,1 Bassi M, Conti GG, & Barbieri N. (1984). “Cell wall degradation by Taphrina deformans in host leaf cells.” Mycopathologia 88 (2-3) 115-125
↑ Gray, William D.. The Relation of Fungi to Human Affairs. New York: Henry Holt and Company, Inc., 1959. Print.
↑ Rossi V, Bolognesi M, Languasco L, & Giosuè S. (2006). “Influence of Environmental Conditions on Infection of Peach Shoots by Taphrina deformans” Ecology and Epidemiology 96 (2) 155-163
↑ ^8,0 ^8,1 Smith, S.E.. What is Peach Leaf Curl?. 2009. WiseGEEK. 14 Apr 2009
↑ Yamada Y, Tsukamoto H, Shiraishi T, Nomura T, & Oku H. (1990). “Detection of Indoleacetic Acid Biosynthesis in Some Species of Taphrina Causing Hyperplastic Diseases in Plants” Annals of the Phytopathological Society of Japan. 56 532-540
↑ Mateu, Jordi Mateu. «Plagues i malalties de l'ametller» (pdf). Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural – Servei de Sanitat Vegetal.

Enllaços externs

Taphrina deformans at Species Fungorum

[1] «garrofat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[2] Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.

[3] «Garrofat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] Mix AJ. (1956). “Notes on Some Species of Taphrina”. Transactions of the Kansas Academy of Science 59 (4): 465-482

[Bassi-5] 5,0 ^5,1 Bassi M, Conti GG, & Barbieri N. (1984). “Cell wall degradation by Taphrina deformans in host leaf cells.” Mycopathologia 88 (2-3) 115-125

[6] Gray, William D.. The Relation of Fungi to Human Affairs. New York: Henry Holt and Company, Inc., 1959. Print.

[7] Rossi V, Bolognesi M, Languasco L, & Giosuè S. (2006). “Influence of Environmental Conditions on Infection of Peach Shoots by Taphrina deformans” Ecology and Epidemiology 96 (2) 155-163

[Smith-8] 8,0 ^8,1 Smith, S.E.. What is Peach Leaf Curl?. 2009. WiseGEEK. 14 Apr 2009

[9] Yamada Y, Tsukamoto H, Shiraishi T, Nomura T, & Oku H. (1990). “Detection of Indoleacetic Acid Biosynthesis in Some Species of Taphrina Causing Hyperplastic Diseases in Plants” Annals of the Phytopathological Society of Japan. 56 532-540

[10] Mateu, Jordi Mateu. «Plagues i malalties de l'ametller» (pdf). Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural – Servei de Sanitat Vegetal.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]