Vés al contingut

Heliangelus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHeliangelus Modifica el valor a Wikidata

colibrí àngel de gorja taronja Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaTrochilidae
SubfamíliaTrochilinae
GènereHeliangelus Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1848

Heliangelus és un gènere d'ocells de la subfamília dels lesbins (Lesbiinae) dins la família dels troquílids (Trochilidae). Aquests colibrís habiten zones altes d'Amèrica del Sud.[1]

Etimologia

[modifica]

El nom genèric Heliangelus es compon de les paraules del grec antic «hēlios» que significa “sol”, i «angelus» que significa “àngel”.[2]

Característiques

[modifica]

Els colibrís d'aquest gènere fan entre 9 i 12 cm de longitud, de bec curt, fi, recte i negre. Els mascles exhibeixen un pitet resplendent (excepte H. regalis, el mascle totalment blau fosc brillant), vorejat per un collaret pectoral blanc o camussa en la majoria de les espècies. La cua pot ser poc o molt forcada, verda per dalt (les rectrius centrals) i negroses o blau-negres per baix (les rectrius externes). Presenten dimorfisme sexual, les femelles no tenen el pitet resplendent. Habiten a selves serralades, les zones limítrofes i clarianes.[3]

Taxonomia

[modifica]

Les espècies H. clarisse i H. spencei van ser alternativament tractades com a espècies plenes o com a subespècies d'H. amethysticollis. Actualment, la majoria de les classificacions les consideren com a espècies separades, basant-se en les diferències morfològiques i també vocals. El taxó Heliangelus zusii (Graves, 1993), el colibrí de Bogotà, conegut a penes per l'holotip, és tractat com a espècie vàlida pel South American Classification Committee (SACC). Tot i això, les anàlisis més recents indiquen tractar-se d'un híbrid entre Aglaiocercus kingii i un altre troquílí indeterminat; el SACC espera una proposició sobre aquest tema.[4][5]

Llista d'espècies

[modifica]

Aquest gènere està format per 9 espècies:[6]

Referències

[modifica]
  1. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 11 febrer 2025].
  2. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 187. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 11 febrer 2025]. 
  3. Rodríguez Mata, J; Erize, F; Rumboll, M. Guía de campo Collins. Aves de Sudamérica. No paseriformes. 1a. ed.. Buenos Aires: Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers, 2006, p. 294. ISBN 9789872173296. 
  4. PéRez-EmáN, Jorge L.; Ferreira, Jhoniel PerdigóN; GutiéRrez-Pinto, Natalia; Cuervo, AndréS M.; CéSpedes, Laura N. «An extinct hummingbird species that never was: a cautionary tale about sampling issues in molecular phylogenetics». Zootaxa, 4442, 3, 02-07-2018. DOI: 10.11646/zootaxa.4442.3.11. ISSN: 1175-5334.
  5. «A classification of the bird species of South America. Part 3». South American Classification Committee. [Consulta: 11 febrer 2025].
  6. Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Hummingbirds» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1. [Consulta: 19 juny 2025].