Vés al contingut

Hemipus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHemipus Modifica el valor a Wikidata

Hemipus hirundinaceus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaVangidae
GènereHemipus Modifica el valor a Wikidata
Hodgson, 1844

Hemipus és un gènere d'ocells de la família dels vàngids (Vangidae). Agrupa dues espècies de petit ocell passeriformes asiàtic. Tradicionalment, van pertànyer a la família Campephagidae, posteriorment van ser classificats transitòriament en la família Tephrodornithidae,[1] però finalment han estat traslladats a la família Vangidae.[2]

Descripció

[modifica]

Fan entre 12,5 i 14,5 cm de llargada.[3] Són ocells esvelts amb ales i cues força llargues. El bec i els peus són negres.[4] El plomatge és fosc per sobre i pàl·lid per sota amb blanc a la gropa. El vanga bicolor té una gran taca blanca a l'ala que no té el vanga alabarrat.[3]

Distribució

[modifica]

Es troben als boscos de fulla ampla, a la vora del bosc i als boscos secundaris del sud d'Àsia. Ambdues espècies tenen grans distribucions i no es consideren amenaçades. El vanga bicolor es troba al subcontinent indi, al sud-oest de la Xina, al sud-est asiàtic continental i a les illes de Sumatra i Borneo.[3] El vanga alabarrat troba a la península de Malaca i a Sumatra, Borneo, Java i Bali.[4]

Comportament

[modifica]

S'alimenten activament al dosser del bosc per buscar insectes. Sovint es troben en grups i sovint s'uneixen a estols d'espècies mixtes buscant menjar.[4] També capturen insectes en vol.[5]

El niu té forma de copa i construït sobre una branca d'arbre. Es ponen dos o tres ous; són verdosos o rosats amb marques més fosques.[3] Tots dos pares participen en la construcció del niu, la incubació dels ous i la cria dels pollets.[5]

Taxonomia

[modifica]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[6]

Referències

[modifica]
  1. Moyle, Robert G.; Cracraft, Joel; Lakim, Maklarin; Nais, Jamili; Sheldon, Frederick H. «Reconsideration of the phylogenetic relationships of the enigmatic Bornean Bristlehead (Pityriasis gymnocephala)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 39, 3, 6-2006, pàg. 893–898. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.01.024.
  2. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 abril 2025].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Robson, Craig. Birds of South-East Asia. London: Bloomsbury Publishing, 2015. ISBN 978-1-84330-746-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 MacKinnon, John R.; Phillipps, Karen. A field guide to the birds of Borneo, Sumatra, Java, and Bali: the Greater Sunda Islands. repr. Oxford: Oxford University Press, 1994. ISBN 978-0-19-854035-9. 
  5. 5,0 5,1 Perrins, Christopher. The new encyclopedia of birds. 1st ed., rev. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-852506-6. 
  6. Gill, Frank; Donsker, David. «Batises, bushshrikes, boatbills, vangas (sensu lato) – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 17 abril 2025].