Hemipus
![]() Hemipus hirundinaceus ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Vangidae |
Gènere | Hemipus ![]() Hodgson, 1844 |
Hemipus és un gènere d'ocells de la família dels vàngids (Vangidae). Agrupa dues espècies de petit ocell passeriformes asiàtic. Tradicionalment, van pertànyer a la família Campephagidae, posteriorment van ser classificats transitòriament en la família Tephrodornithidae,[1] però finalment han estat traslladats a la família Vangidae.[2]
Descripció
[modifica]Fan entre 12,5 i 14,5 cm de llargada.[3] Són ocells esvelts amb ales i cues força llargues. El bec i els peus són negres.[4] El plomatge és fosc per sobre i pàl·lid per sota amb blanc a la gropa. El vanga bicolor té una gran taca blanca a l'ala que no té el vanga alabarrat.[3]
Distribució
[modifica]Es troben als boscos de fulla ampla, a la vora del bosc i als boscos secundaris del sud d'Àsia. Ambdues espècies tenen grans distribucions i no es consideren amenaçades. El vanga bicolor es troba al subcontinent indi, al sud-oest de la Xina, al sud-est asiàtic continental i a les illes de Sumatra i Borneo.[3] El vanga alabarrat troba a la península de Malaca i a Sumatra, Borneo, Java i Bali.[4]
Comportament
[modifica]S'alimenten activament al dosser del bosc per buscar insectes. Sovint es troben en grups i sovint s'uneixen a estols d'espècies mixtes buscant menjar.[4] També capturen insectes en vol.[5]
El niu té forma de copa i construït sobre una branca d'arbre. Es ponen dos o tres ous; són verdosos o rosats amb marques més fosques.[3] Tots dos pares participen en la construcció del niu, la incubació dels ous i la cria dels pollets.[5]
Taxonomia
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[6]
Referències
[modifica]- ↑ Moyle, Robert G.; Cracraft, Joel; Lakim, Maklarin; Nais, Jamili; Sheldon, Frederick H. «Reconsideration of the phylogenetic relationships of the enigmatic Bornean Bristlehead (Pityriasis gymnocephala)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 39, 3, 6-2006, pàg. 893–898. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.01.024.
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 abril 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Robson, Craig. Birds of South-East Asia. London: Bloomsbury Publishing, 2015. ISBN 978-1-84330-746-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 MacKinnon, John R.; Phillipps, Karen. A field guide to the birds of Borneo, Sumatra, Java, and Bali: the Greater Sunda Islands. repr. Oxford: Oxford University Press, 1994. ISBN 978-0-19-854035-9.
- ↑ 5,0 5,1 Perrins, Christopher. The new encyclopedia of birds. 1st ed., rev. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-852506-6.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Batises, bushshrikes, boatbills, vangas (sensu lato) – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 17 abril 2025].