Heterocercus
![]() manaquí de coroneta encesa ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Pipridae |
Gènere | Heterocercus ![]() P.L. Sclater, 1862 |
Heterocercus és un gènere d'ocells de la família dels píprids (Pipridae). Agrupa tres espècies natives d'Amèrica del Sud, les àrees de distribució de les quals es troben per l'Amazònia des de l'est de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela fins al nord-est del Perú, nord-est de Bolívia i sud de l'Amazònia brasilera.[1]
Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere són relativament grosses, mesurant al voltant de 14 cm de longitud, de patró ben definit i cua graduada. Les espècies són semblants i les zones són al·lopàtriques a les selves amazòniques, principalment en boscos que creixen a les planes d'inundació i al llarg dels rius d'aigües blanques, és a dir, els rius rics en sediments minerals o vora l'aigua. Els mascles tenen les goles de color blanc que s'expandeixen cap els costats.[2]
Taxonomia
[modifica]Els estudis de filogènia molecular de Tello et al (2009)[3] i McKay et al (2010),[4] van verificar l'existència de dos clades ben diferenciats dins de la família Pipridae: una subfamília anomenda Neopelminae (Tello, Moyle, Marchese & Cracraft, 2009) agrupant els manaquís més semblants als tirànids dels gèneres Neopelma i Tyranneutes; i els altres gèneres anomenats «manaquís pròpiament dits», incloent-hi el present Heterocercus, en un clade monofilètic Piprinae (Rafinesque, 1815). Això va ser plenament confirmat pels amplis estudis de filogènia molecular dels passeriformes suboscines realitzats per Ohlson et al (2013).[5]
El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) adopta aquesta última divisió i seqüència lineal dels gèneres, a partir de l'aprovació de la Proposta N° 591.[6] La classificació Clements Checklist v.2017,[7] el IOC,[8] l'HBW,[9] BLI[10] i el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), tot i que també ho va adoptar, divideix en tres subfamílies, seguint Tello et al. (2009), i col·loca el present en una subfamília Llicurinae (Reichenbach, 1850).[11]
El nom genèric Heterocercus es compon de les paraules del grec antic «heteros» que significa “diferent”, i «kerkos» que significa “cua”.[12]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per tres espècies:[8]
- Heterocercus aurantiivertex - manaquí de coroneta taronja.
- Heterocercus flavivertex - manaquí de coroneta groga.
- Heterocercus linteatus - manaquí de coroneta encesa.
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 abril 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 490, làmines 63(14-16). ISBN 978-0-292-71748-0 [Consulta: 9 abril 2025].
- ↑ Tello, Jose G.; Moyle, Robert G.; Marchese, Daniel J.; Cracraft, Joel «Phylogeny and phylogenetic classification of the tyrant flycatchers, cotingas, manakins, and their allies (Aves: Tyrannides)» (en anglès). Cladistics, 25, 5, 10-2009, pàg. 429–467. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00254.x. ISSN: 0748-3007.
- ↑ McKay, Bailey D.; Barker, F. Keith; Mays, Herman L.; Doucet, Stéphanie M.; Hill, Geoffrey E. «A molecular phylogenetic hypothesis for the manakins (Aves: Pipridae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 55, 2, 5-2010, pàg. 733–737. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.02.024.
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
- ↑ «Proposal 591: Revise the classification of the Pipridae». South American Classification Committee. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «2017 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ 8,0 8,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 9 abril 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «Xenopipo» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, pàg. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 191. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 9 abril 2025].