Vés al contingut

Ilex

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuIlex Modifica el valor a Wikidata

Grèvol (Ilex aquifolium) fulles i fruits
Dades
Font deholly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAquifoliales
FamíliaAquifoliaceae
GènereIlex Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicIlex aquifolium Modifica el valor a Wikidata
El grèvol (Ilex aquifolium) és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils
Un arbust de grèvol amb un fruit solitari a l'hivern.

Ilex és un gènere de plantes angiospermes, l'únic de la família monotípica de les aquifoliàcies (Aquifoliaceae).[1] De distribució cosmopolita, algunes espècies són cultivades com a onamentals pel fullatge i els fruits, la més coneguda és el grèvol.[2]


Descripció

[modifica]

Són arbres o arbusts perennifolis o caducifolis. Les fulles són simples, peciolades, lanceolades o ovades, es disposen de manera alterna, sovint són coriàcies, de vegades lluents, poden ser enteres, sinuoses o espinuloses. Les flors són unisexuals per avortament o hermafrodites, amb el calze amb 4 o 5 lòbuls connats a la base, la corol·la és formada per 4, 5 o 6 pètals el·líptics o oblongs de color blanc, blanc-verdós o blanc-groguenc. A l'androceu els filaments dels estams són més gruixuts a la base i en un nombre igual al dels pètals, i en el cas de les flors femenines reduït a estaminodis. Al gineceu l'ovari és súper, sèssil i amb 4-6 lòculs amb un òvul, a les flors masculines es troba reduït a un pistil·lodi. Les flors es poden agrupar en inflorescències axil·lars cimoses. El fruit és una drupa, l'endocarpi endurit conté una llavor.[3][4]

Taxonomia

[modifica]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Ilex es reconeixen les 569 espècies següents:[1]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]

  • Ilex × attenuata Ashe
  • Ilex × kiusiana Hatus.
  • Ilex × makinoi H.Hara
  • Ilex × owariensis Hatus. & M.Kobay.
  • Ilex × wandoensis C.F.Mill. & M.Kim

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Ilex:[1]

  • Ageria Adans.
  • Agrifolium Hill
  • Aquifolium Mill.
  • Arinemia Raf.
  • Braxylis Raf.
  • Burglaria H.L.Wendl. ex Steud.
  • Byronia Endl.
  • Chomelia Vell.
  • Ennepta Raf.
  • Hexacadica Raf.
  • Hexadica Lour.
  • Hexotria Raf.
  • Hierophyllus Raf.
  • Ilicioides Dum.Cours.
  • Izquierdia Ruiz & Pav.
  • Labatia Scop.
  • Leucodermis Planch. ex Benth. & Hook.f.
  • Macoucoua Aubl.
  • Nemopanthes Raf.
  • Nemopanthus Raf.
  • Nuttallia DC.
  • Octas Jack
  • Othera Thunb.
  • Paltoria Ruiz & Pav.
  • Pileostegia Turcz.
  • Polystigma Meisn.
  • Prinodia Griseb.
  • Prinos Gronov. ex L.
  • Pseudehretia Turcz.
  • Synstima Raf.
  • Winterlia Moench

Ecologia

[modifica]

Els fuits són una font d'alimentació molt important per a nombroses espècies d'ocells, tot i que també són menjats per altres animals. Als ocells els hi proporcionen refugi, protecció contra els predadors (gràcies les seves fulles espinoses), i menjar. Hi ha diverses espècies de lepidòpters que durant la fase larvària s'alimenten d'espècies d'Ilex, com ara Bucculatrix ilecella, que només menja aquestes plantes, Ectropis crepuscularia o Gymnoscelis rufifasciata que en menja les flors.

Hi ha força espècies amenaçades, a la llista Vermella de la UICN s'hi troben una espècie extinta, 24 es estat crític. 54 en perill i 39 vulnerables.[5]

Usos

[modifica]
Tronc i fulles d'una varietat cultivar variegada de grèvol.
Varietat cultivar Ilex × attenuata 'Fosteri'.

En moltes cultures occidentals, el grèvol és un motiu nadalenc tradicional, utilitzat especialment en composicions ornamentals com ara corones de flors, però també és present en il·lustracions com ara postals de Nadal.

La fusta, que és pesada, dura i blanquinosa s'ha fet servir tradicionalment per a fer peces blanques dels escacs, i banús per a les negres. Uns altres usos inclouen la torneria, els treballs amb incrustacions i com a llenya. Al segle xix ls telers utilitzaven la seva fusta per a la barra de filatura. El motiu d'això és perquè el grèvol és dens i es pot polir molt llis, de manera que era menys probable que s'hi enganxessin els fils que es feien servir per confeccionar la roba.

Moltes espècies s'utilitzen com a plantes ornamentals en jardins i parcs. Existeixen uns centenars d'híbrids i varietats cultivars per a usos en jardineria com ara Ilex × altaclerensis o Ilex × meserveae[6] entre els híbrids o Ilex aquifolium 'Argentea Marginata' i Ilex opaca 'Clarendon Spreading' entre les cultivars.[7][8]

Entre els segles xiii i xviii, abans de la introducció dels naps, el grèvol es conreava per a ser usat com a pinso d'hivern per al bestiar i les ovelles.[9] Es preferien les varietats menys espinoses de grèvol, i a la pràctica les fulles que creixen prop de la part superior de l'arbre tenen lluny menys espines, la qual cosa els fa més adequats com a pinso.

Els fuits del grèvol són tòxics per als humans, la seva ingesta mastegats provoca nàusees, vòmits, espasmes i diarrea.[10] [11]

Galeria

[modifica]
  • Ilex anomala
    Ilex anomala
  • Ilex chinensis
    Ilex chinensis
  • Ilex pedunculosa
    Ilex pedunculosa
  • Ilex rotunda
    Ilex rotunda
  • Ilex verticillata
    Ilex verticillata
  • Ilex yunnanensis
    Ilex yunnanensis
  • Ilex aquifolium
    Ilex aquifolium

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ilex Tourn. ex L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 abril 2025].
  2. ↑ «holly» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 21 abril 2025].
  3. ↑ Stevens et alii, 2001, p. 133.
  4. ↑ Tutin et alii, 1968, p. 241.
  5. ↑ «Ilex (Plantae Kindom)». [Consulta: 22 abril 2025].
  6. ↑ Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5
  7. ↑ «Ilex aquifolium 'Argentea Marginata'» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 22 abril 2025].
  8. ↑ «Ilex opaca 'Clarendon Spreading'» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 22 abril 2025].
  9. ↑ Spray, M. (1981). Holly as a Fodder in England. Agricultural History Review 29 (2): 97. Disponible online Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine. (fitxer pdf). British Agricultural History Society.
  10. ↑ Leikin, Jerrold Blair; Frank P. Paloucek. Poisoning & Toxicology Handbook, Third Edition. Hudson, Ohio USA: Lexi-Comp Inc., 2002, p. 1553. ISBN 9781930598775. 
  11. ↑ Turner, Nancy J.; P. von Aderkas. The North American Guide to Common Poisonous Plants and Mushrooms. Timberpress, 2009, p. 375. ISBN 9780881929294. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilex
  • Stevens, Warren Douglas; Ulloa Ulloa, Carmen; Pool, Amy; Montiel, Olga Martha. Flora de Nicaragua (en espanyol). 1. Missouri Botanical Garden Press, 2001. ISBN 0-915279-95-9. 
  • Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1968. ISBN 052106662X. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ilex&oldid=35033238»