Vés al contingut

Jacob Epstein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Jacob Epstein
Imatge
Jacob Epstein (fotografia de Carl Van Vechten del 28 de maig del 1934) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Putney Vale Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEpstein, Sir Jacob Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Académie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París (1912–1916)
Londres (1905–1912)
París (1902–1905)
Nova York (1894–1902)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, dibuixant, pintor, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1900 Modifica el valor a Wikidata - 1959 Modifica el valor a Wikidata
GènereArt figuratiu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMargaret Epstein (c. 1906-1947) i Kathleen Garman (c. 1955-1959)[1] Modifica el valor a Wikidata
FillsTheodore Garman
 () Kathleen Garman
Kathleen Godley
 () Kathleen Garman
Esther Garman
 () Kathleen Garman Modifica el valor a Wikidata
ParesMax Epstein Modifica el valor a Wikidata  i Mary Solomon Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg (autor): 40939
Find a Grave: 6871245Modifica el valor a Wikidata
Cap d'Albert Einstein (Walker Art Gallery, Liverpool)
Bust de Joseph Conrad
Sant Miquel i el Diable (1958)
El trepant de pedra (cap al 1914)
Jacob Epstein i Sunita Devi, una de les seues models a Londres (c. 1925)
La visitació

Jacob Epstein (1880-1959) fou un escultor d'origen estatunidenc i un pioner de l'escultura moderna.[2][3]

Biografia

[modifica]

Infantesa i estudis

[modifica]

Jacob Epstein va néixer el 10 de novembre del 1880 al Lower East Side[4] (Nova York) en el si d'una família polonesa amb cinc fills i d'ascendència jueva ortodoxa,[5] la qual va emigrar als Estats Units durant la dècada del 1860.[4] El pare de Jacob va esdevindre un home de negocis reeixit i va arribar a posseir molts habitatges. Jacob va tindre una infantesa malaltissa i va passar gairebé dos anys malalt sense sortir de casa.[4]

Va assistir a classes d'art a l'Art Students League (ca. 1896) i després va anar a l'escola nocturna (ca. 1899), on va començar a esculpir sota la tutela de George Grey Barnard.[6]

L'artista es va inspirar en la diversitat cultural de Nova York, retratant les comunitats jueves, negres, asiàtiques i italianes. Tot i distanciar-se del judaisme ortodox, va mantenir interès per les seves cerimònies, especialment la Pasqua jueva.[4]

Cap al 1901, Epstein havia decidit convertir-se en escultor. No obstant això, els dibuixos eren encara una part de la seua producció artística (com ara, la il·lustració del llibre de Hutchins Hapgood The Spirit of the Ghetto: Studies of the Jewish Quarter in New York del 1902). Aquest llibre descriu el procés d'adaptació i assimilació que els immigrants jueus europeus van experimentar durant la seua arribada al Nou Món.[4] Els diners que va guanyar il·lustrant el llibre de Hapgood li va permetre viajar a Europa i, en arribar a París, es va inscriure a l'Escola de Belles Arts durant 6 mesos[6] i a l'Académie Julian.[2] Es va dedicar a explorar els museus de la ciutat, ja que tenia un especial interès per l'art egipci, grecollatí, ibèric i xinès.[4] En concret, les visites al museu del Louvre li despertaren un interès per l'escultura antiga i primitiva que es mantingué al llarg de la seua vida i que influí profundament en la seua obra.[7] A més de rebre les influències de les arts negres i polinèsies a París,[8][9] també hi conegué Pablo Picasso, Modigliani i Constantin Brâncuși.[7]

Després de viatjar per Europa i de visitar Florència[2] i el Museu Britànic,[4] va decidir establir-se a Anglaterra el 1905 i va obtindre la nacionalitat britànica el 1911.[7] El primer encàrrec important que tingué fou executat entre el 1907 i el 1908. Es tracta de divuit estàtues per a la façana de la seu central de la British Medical Association, a l'Strand (Londres). Aquelles figures despullades i representant la vellesa i l'embaràs provocaren l'escàndol pel fet de ser, pretesament, obscenes[7] i desafiaven les normes i els tabús socialment acceptats de l'Anglaterra eduardina[4] (foren, finalment, mutilades el 1935).[2] Les crítiques d'aquesta mena esdevingueren una constant al llarg de la seua trajectòria. La tomba d'Oscar Wilde (al cementiri del Père-Lachaise de París, 1912), per exemple, una escultura magnífica, vigorosa i original, que representa un àngel, suspès en l'aire i inspirat en els grans bous alats assiris del Museu Britànic i en el simbolisme exòtic del mateix Oscar Wilde,[2] fou titllada d'indecent fins que no es va col·locar una placa de bronze sobre el sexe (tot i així, un grup d'artistes i poetes la van treure una nit).[7]

Es relacionà amb Wyndham Lewis i els vorticistes[7] i s'estableix a Sussex, on durant un període d'intensa activitat realitza El trepant de pedra[2] (Londres, Tate Britain, 1913-1914). És aquesta una estàtua que representa un robot, originàriament exhibit en actitud agressiva damunt d'un enorme trepant, i que constitueix la seua obra més radical i, a la vegada, una de les obres cabdals de l'escultura moderna.[2] Els seus orígens es troben en el cubisme i el futurisme, i té afinitats amb obres d'Umberto Boccioni i els ready-mades de Marcel Duchamp, les quals van aparèixer el mateix any que aquella.[2] Hi ha en aquesta peça un grau d'inspiració i invenció que no apareixerà mai més en l'obra d'Epstein. El mateix Epstein acabaria rebutjant aquesta part de la seua imaginació i els motius que el van portar a fer aquesta escultura uns anys més tard, descrivint-la com "una sinistra figura armada d'avui i de demà... sense humanitat, només el terrible monstre de Frankenstein en què ens hem convertit".[7]

El 1913 s'associa breument amb els vorticistes (tot i que, oficialment, mai en fou membre)[10] i exposa amb The London Group el 1915 (en fou membre fundador el 1913)[6] la versió original de El trepant de pedra.[2] Col·labora amb dos dibuixos en el primer número de la revista vorticista Blast.[11] L'any següent n'exposa una versió truncada, sense el trepant pneumàtic, renunciant, així, a una actitud vanguardista.[2]

Període de maduresa

[modifica]
Jacob Epstein el 1921

Jacob Epstein va moderar el seu estil en les últimes dècades de la seva vida, tot i que les seves escultures públiques continuaren generant controvèrsia per la seva expressivitat. Va guanyar reconeixement per als seus bustos en bronze, on va retratar figures com Albert Einstein i Winston Churchill amb una gran profunditat psicològica. Va rebre una exposició retrospectiva a la Tate Gallery el 1953 i va ser nomenat cavaller el 1954. Va morir el 1959 a Londres, i tot i ser jueu, la cerimònia del seu enterrament va ser oficiada pel degà de la catedral de Canterbury.[7][2][10][6][4]

Estil

[modifica]

L'escultura d'Epstein (influïda per l'estil de Rodin) es distingeix pel seu realisme de dura factura i pel seu vigor. Els seus retrats mostren una impactant i poc convencional manipulació de les petites superfícies i dels detalls facials (com ara, les arrugues), amb la qual cosa s'aconsegueix una individualitat expressiva.[12] Tot i així, la seua obra (freda i grandiloqüent) alternà l'estilització amb la utilització de formes massisses.[8]

Epstein va ser pioner en el mètode de "talla directa", on l'escultor treballa directament sobre el material per expressar espontàniament la forma. Va defensar la idea de "veritat material", on l'elecció del material és part del procés creatiu. A més, va vincular la creació artística amb l'acte sexual, una visió que va ser considerada escandalosa en obres com la façana de l'Associació Mèdica Britànica i la tomba d'Oscar Wilde.[4]

Llegat

[modifica]

Epstein va ser clau en el desenvolupament de l'escultura d'avantguarda entre 1910 i 1915, influenciant artistes com Henry Moore i Barbara Hepworth. Va desafiar la visió eurocèntrica, com es reflecteix en la seva col·lecció d'art africà i oceànic, adquirida pel Museu Britànic, i va donar motlles de guix al Museu d'Israel i al quibuts Ain Herod.[4]

Obres destacades

[modifica]

Escultura

[modifica]

Pintura

[modifica]

Exposicions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gardiner, Stephen, 1993. Epstein: Artist Against the Establishment. Flamingo. ISBN 9780006545989. [1]
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Biografia de Jacob Epstein». [Consulta: 18 març 2025].
  3. ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «Jacob Epstein Paintings, Bio, Ideas». [Consulta: 18 març 2025].
  5. ↑ Jacob Epstein. Insights from one of the giants of modernis - BBC (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Tate (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 260-261.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Jacob Epstein | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 març 2025].
  9. ↑ Alan Wilkinson, "Paris and London: Modigliani, Lipchitz. Epstein and Gaudier-Brzeska", a "Primitivism" a 20th-Century Art Volume II, ed. William Rubin (Nova York, 1986), pàgs. 417–450.
  10. ↑ Enciclonet (castellà)
  11. ↑ El Poder de la Palabra (castellà)
  12. ↑ Epstein, Jacob, Sir, 1880-1959, sculptor - Smithsonian American Art Museum National Art Inventories (anglès)
  13. ↑ Epstein, Jacob, Sir, 1880-1959, painter - Smithsonian American Art Museum National Art Inventories (anglès)
  14. ↑ Museu d'Art Modern de Nova York (anglès)
  15. ↑ Artnet (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacob_Epstein&oldid=34849647»