Ona mitjana

L’ona mitjana (OM), també coneguda com a freqüència mitjana (MF, de l’anglès «Medium Frequency»), és una banda de l’espectre electromagnètic que comprèn el rang de freqüències entre 300 kHz i 3 MHz.

Característiques de la banda d'ona mitjana

La propagació en aquesta banda segueix la curvatura de la Terra, i les ones poden reflectir-se en la ionosfera. A causa d'això, el seu abast sol ser d'uns centenars de km durant el dia, i és més gran com més baixa la seva freqüència. De nit, la propagació és millor que de dia, perquè desapareix la capa D de la ionosfera que absorbeix fortament les ones mitjanes.

Finalment, és una banda que és summament vulnerable al soroll:

Atmosfèric (es poden sentir tempestes a diversos centenars de quilòmetres)
Soroll produït per l'home (per exemple les comunicacions per línia elèctrica)
Soroll natural, propi a la ionosfera.

Sistemes que funcionen en ona mitjana

Radiodifusió

Des de principis de la ràdio (ja en els anys 20), les ones en aquestes freqüències s'utilitzen per a la radiodifusió en AM a causa de la facilitat amb què travessen obstacles i a la relativa senzillesa dels equips d'aquella època.

En efecte, l'estabilitat dels oscil·ladors comença a plantejar seriosos problemes a partir dels 10 MHz.
D'altra banda, en aquells anys les ràdios de vàlvules termoiòniques tenien grans capacitats paràsites, cosa que els impedia utilitzar freqüències més altes.
Les ones mitjanes van anar progressivament caient en desús amb l'arribada de la freqüència modulada (FM), que per requerir molt amplada de banda, es va ubicar a l'espectre VHF.
Actualment, les antenes d'OM estan sent progressivament reutilitzades per poder transportar àudio digital (DRM). Per exemple, a França, a partir de 2005, Radio France ha obtingut diverses freqüències en ona mitjana que progressivament estan sent convertides en emissores DRM.

Radioafició

Els radioaficionats tenen una banda en aquesta part de l'espectre: la Banda de 160m.