Salta al contegnùo

Marxismo

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.

El marxismo el xe na scoła de pensiero sociałe, economega e pułitega, pensada su łe teorie de Karl Marx e Friedrich Engels, fiłosofi e rivołusionari todeschi del XIX secoło.

Tuto scuminsia da la fiłosofia dialetega de Hegel e dei so epigoni: (Ludwig Feuerbach, Bruno Bauer, Arnold Ruge, Max Stirner, ecc.), da ła tradision del setesento del materiałismo fiłosofico de madre iłuminista (Voltaire, el Baron d'Holbach, Gotthold Ephraim Lessing, Claude-Adrien Helvétius, Denis Diderot, ecc.), dal economia politega de scoła claseghi (co cao principałe de pensiero: David Ricardo, Adam Smith, Adam Ferguson e Jean Charles Léonard Simonde de Sismondi) e dai orijinałi contributi sciensiato proto-informatego Charles Babbage inte el campo del svilupo e de inovasion tecnologica e del tema de la division del lavoro (pasai a ła storia come i do principi de Babbage), dal come che se dixe sociałismo utopico, francese e no (Charles Fourier, Henri de Saint-Simon, Pierre-Joseph Proudhon, William Thompson, Robert Owen, Constantin Pecqueur, Friedrich Wilhelm Schulze, ecc.), dall'antropologia sociale di Lewis Henry Morgan e da łe teorie evolusionistighe de Charles Darwin, Marx el ga fato na critega rivołuzionaria de ła società moderna, scrita inte ła so opera fondamental (anca se no la xe sta finia): Il Caitale.

  • Peter G. Bourne, Fidel: A Biography of Fidel Castro, New York, Dodd, Mead & Company, 1986.
  • Alex Callinicos, The Revolutionary Ideas of Karl Marx, Bloomsbury, London, Bookmarks, 2010.
  • My Life: A Spoken Autobiography, New York, Scribner, 2009.
  • Leycester Coltman, The Real Fidel Castro, New Haven and London, Yale University Press, 2003.
  • Sally Green, Prehistorian: A Biography of V. Gordon Childe, Bradford-on-Avon, Wiltshire, Moonraker Press, 1981.
  • Vladimir Lenin, Karl Marx: A Brief Biographical Sketch with an Exposition of Marxism, Peking, Foreign Languages Press, 1967. Entrada il 17 de zugno 2014.
  • Karl Marx, Wage Labour and Caital, Germany, Neue Rheinische Zeitung, 1849. Entrada il 17 de zugno 2014.
  • Bruce G. Trigger, A History of Archaeological Thought, 2nd, New York, Cambridge University Press, 2007.
  • Avineri, Shlomo, The Social and Political Thought of Karl Marx, Cambridge University Press, 1968.
  • Dahrendorf, Ralf, Class and Class Conflict in Industrial Society, Stanford, CA, Stanford University Press, 1959.
  • Jon Elster, An Introduction to Karl Marx. Cambridge, England, 1986.
  • Michael Evans, Karl Marx. London, 1975.
  • Stefan Gandler, Critical Marxism in Mèsego: Adolfo Sánchez Vázquez and Bolívar Echeverría (ligo ronpesto dispunìbiłe in Internet Archive; védarse el istòrego, la prima version e ła ùltema)., Leiden/Boston, Brill Academic Press, 2015. 467 pages. ISBN 978-90-04-22428-5.
  • Kołakowski, Leszek, Main Currents of Marxism, Oxford University Press, 1976.
  • Parkes, Henry Bamford, Marxism: An Autopsy, Boston, Houghton Mifflin, 1939.
  • Prychitko David L., Marxism, a cura di Library of Economics and Liberty, 2nd, David R. Henderson (.), 2008.

Lingambi e varie

[canbia | canbia el còdaxe]



Controło de autoritàGND (DE4037764-7
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Marxismo&oldid=1220423"