Na Ruixa
| Tipus | personatge mitològic  |
|---|---|
| Origen | Illes Balears |
Na Ruixa (o Na Ruixa Mantells) és un personatge mitològic balear, una fada amb possibles arrels en la tradició oral de les Illes Balears. Fou cristal·litzada literàriament per Miquel Costa i Llobera i més tard popularitzada per Maria del Mar Bonet.
Descripció
[modifica]Na Ruixa Mantells és descrita literàriament per primer cop per Miquel Costa i Llobera en un poema del seu llibre Tradicions i fantasies (1903). Allí apareix com una fada d’aigua encantadora i seductora, amb trets típics d'una sirena homèrica però també amb un caire propi de les fades del folklore de les Illes Balears i Catalunya.[1] Es conta que viu a les coves d'un lloc indeterminat de l'illa (suposadament, a la Badia de Pollença). Així mateix, porta un ample mantell blau amb el qual captura els mariners incauts enmig de les tempestes.[2]
Costa i Llobera, doncs, va ser qui la va donar a conèixer en l’àmbit literari, fixant-ne els trets i el nom en el seu poema. Maria del Mar Bonet, amb la seva adaptació musical al seu disc Jardí Tancat (1980), va ampliar l’abast de la figura, convertint-la en un símbol cultural contemporani de les Illes Balears.[3]
Cartografia
[modifica]Prop del Cap de Formentor, a l'illa de Mallorca, existeix l'anomenada Cova de na Ruixa.