Paderborn
Tipus | municipi urbà, gran ciutat, gran ciutat de districte, ciutat de la Lliga Hanseàtica i capital de districte ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lloc | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Rin del Nord - Westfàlia | ||||
Regió administrativa | Regió de Detmold | ||||
Districte | districte de Paderborn ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 155.749 (2023) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 179,59 km² ![]() | ||||
Altitud | 94 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Michael Dreier (2014–) ![]() | ||||
Membre de | |||||
Identificadors descriptius | |||||
Codi postal | 33098–33109 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 05252, 05254, 05251 i 05293 ![]() | ||||
Clau de regió d'Alemanya | 057740032032 ![]() | ||||
Clau de municipalitat alemanya | 05774032 ![]() | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Nahariyya província de Màntua Le Mans (1967–) Bolton (1975–) Belleville (1990–) Pamplona (1992–) Przemyśl (1993–) Debrecen (1994–) Tsingtao (2003–) ![]() | ||||
Lloc web | paderborn.de ![]() |
Paderborn [pʿɑdɐˈbɔʶn] és una ciutat a l'est de Renania del Nord-Westfàlia, Alemanya, capital del districte de Paderborn. El nom de la ciutat deriva del riu Pader i Born, un antic terme alemany per a la font d'un riu. El riu Pader neix en més de 200 fonts prop de la catedral de Paderborn, on St. Liborius està enterrat.
Història
[modifica]Paderborn va ser fundada com a bisbat per Carlemany l'any 795, encara que la seva història oficial va començar l'any 777 quan Carlemany va construir un castell prop de les fonts de Paderborn.[1] L'any 799 el Papa Lleó III va fugir dels seus enemics a Roma i va arribar a Paderborn, on va conèixer Carlemany, i s'hi va quedar tres mesos. Va ser durant aquest temps quan es va decidir que Carlemany seria coronat emperador. Carlemany va reintegrar a Lleó a Roma l'any 800 i va ser coronat com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic per Lleó a canvi. L'any 836, St. Liborius es va convertir en el sant patró de Paderborn després que els seus ossos foren traslladats allà des de Le Mans pel bisbe Badurad.[2] Cada any es commemora Sant Libor a Paderborn al juliol amb el Liborifest. El bisbe de Paderborn, Meinwerk, es va convertir en un príncep de l'Imperi l'any 1100. El bisbe va fer construir diversos edificis grans, i la zona es va convertir en un lloc per als emperadors.[1]
Després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal. L'emperador Frederic II va concedir el 1247 al bisbe Simó I de Lippe el títol de „bisbe príncep (Fürstbischof)“. Fou el primer bisbe de Paderborn en portar aquest títol. El principat episcopal va durar fins al 1802/1803, anys en què fou annexat per Prússia. Aquesta annexió fou reconeguda el 1815 com a definitiva pels participants en el Congrés de Viena. L'any 1930 el bisbat de Paderborn fou elevat a arquebisbat. D'aleshores ençà Paderborn és la seu de la província eclesiàstica de l'Alemanya central o província eclesiàstica de Paderborn (Mitteldeutsche Kirchenprovinz, Kirchenprovinz Paderborn), que engloba els bisbats de Fulda, Magdeburg i Erfurt. L'actual arquebisbe és en Hans-Josef Becker.
Durant la Segona Guerra Mundial, Paderborn va ser bombardejada per avions aliats el 1944 i el 1945, donant lloc a una destrucció del 85%, incloent molts dels edificis històrics. Va ser capturat per la 3a Divisió Blindada després d'una batalla del 31 de març a l'1 d'abril de 1945, en la qual es van utilitzar tancs i llançaflames durant els assalts combinats d'infanteria i mecanitzat contra els assalts del sud-oest i sud-oest de la ciutat.[3]
Després de la reconstrucció de la ciutat a les dècades de 1940 i 1950, Paderborn es va convertir en una important seu industrial de Westfàlia.[4] L'exèrcit britànic va mantenir una presència important a la zona fins al 2020, quan les unitats britàniques es van traslladar de nou al Regne Unit. Només queda un petit personal de formació i habilitació a Paderborn per facilitar els desplegaments temporals per utilitzar l'Àrea d'entrenament de Sennelager.[5][6]
El 20 de maig de 2022, Paderborn va ser colpejat per un tornado perjudicial, que va deixar 38 ferits i danys considerables al seu pas.[7][8]
Persones il·lustres
[modifica]- Friedrich Marpurg (1825-1884) compositor musical.
- Heinrich Aldegrever, pintor i gravador
- George Christian Bachmann (1804-1842) clarinetista, pedagog i constructor d'instruments musicals.
- Robert Lindemann (1884-1975) clarinetista de la Simfònica de Filadèlfia.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ed. Heribert Zelder, Serveis d'Informació Turística, Welcome to Paderborn, Stadt Paderborn: Paderborn, Germany, 2009.
- ↑ Ed. Heribert Zelder, Serveis d'Informació Turística, Benvinguts a Paderborn, Stadt Paderborn: Paderborn, Alemanya, 2009.
- ↑ Stanton, Shelby, Ordre de batalla de la Segona Guerra Mundial: una referència enciclopèdica a les forces terrestres de l'exèrcit dels EUA des del batalló fins a la divisió, 1939–1946 (edició revisada, 2006), pàg. 52
- ↑ Ed. Heribert Zelder, Tourist Information Services, Welcome to Paderborn, Stadt Paderborn: Paderborn, Germany, 2009.
- ↑ «The British Army in Germany». British Army. [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ «Tornado verwüstet Paderborn: 43 Verletzte – ein Opfer schwebt in Lebensgefahr».
- ↑ «European Severe Weather Database». eswd.eu. Arxivat de l'original el 20 maig 2022. [Consulta: 25 maig 2022].
- ↑ «Tornado verwüstet Paderborn: 43 Verletzte – ein Opfer schwebt in Lebensgefahr».
Altenbeken | Bad Lippspringe | Bad Wünnenberg | Borchen | Büren | Delbrück | Hövelhof | Lichtenau | Paderborn | Salzkotten