Piaya
 Piaya cayana  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Cuculiformes |
| Família | Cuculidae |
| Gènere | Piaya Lesson, 1830 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Piaya és un gènere d'ocells de la família dels cucúlids (Cuculidae). Es localitzen a Amèrica Central i Amèrica del Sud fins al nord d'Argentina.[1]
Descripció i ecologia
[modifica]El cos d'aquests ocells és relativament esvelt, la cua és llarga i les potes són fortes. El cucut esquirol bec-roig està essencialment restringit a la selva tropical, però el cucut esquirol comú està més estès i també es troba en altres tipus de boscos o manglars. A diferència de moltes espècies del Vell Món, no són paràsits de cria; construeixen els seus propis nius en arbres i ponen dos ous. Els cucuts paràsits ponen ous de color similar al dels seus hostes per camuflar-los entre els dels seus hostes passeriformes, però les espècies no paràsites de Piaya, com la majoria d'altres no passeriformes, ponen ous blancs. Es tracta d'espècies vocals amb crides persistents i fortes. S'alimenten de grans insectes com les cigales, les vespes i les erugues (incloent-hi les que tenen pèls picants o espines que són desagradables per a molts ocells). Són espècies grosses i poderoses, i de tant en tant capturen preses de vertebrats com petits llangardaixos.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per dues espècies:
- cucut esquirol comú (Piaya cayana).
- cucut esquirol bec-roig (Piaya melanogaster).
Basant-se en els estudis de Sibley i Monroe (1990,[4] 1993[5]), Piaya cayana i P. mexicana (del Hoyo i Collar 2014) són considerats una mateixa espècie (Piaya cayana cayana i P. c. mexicana)[6] Sibley i More també considen que el cucut esquirol menut (Coccycua minuta) forma part d'aquest gènere (P. minuta)[5]
La classificació del Handbook of the birds of the World (2024) inclou una espècie més: cucut esquirol de Mèxic (Piaya mexicana) ja que estudis posteriors[7] als de Sibley i Moore consideraven que devien diferenciar-se i que constituïen dues espècies per les diferències en P. cayana amb la part inferior vermellosa amb unes terminacions terminal negres i amples versus la part inferior de la cua totalment negra amb una punta terminal ampla i blanca; gris pàl·lid versus el ventre panxa inferior gris fumat; parts superiors molt vermelloses i brillants i gola més pàl·lida; cua més llarga; cant "una mica diferent" (Howell 2013b); i distribució parapàtrica. Els ocells del nord-oest Mèxic (sud de Sonora i nord de Sinaloa) hi ha qui els separar com a subespècies.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Piaya». [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Cuco ardilla común». Animalia.bio. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Piaya melanogaster». Animalia.bio. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Sibley, Charles Gald. Distribution and taxonomy of birds of the world. New Haven : Yale University Press, 1990. ISBN 978-0-300-04969-5.
- ↑ 5,0 5,1 Monroe, Burt L.; Sibley, Charles G. A world checklist of birds. New Haven London: Yale University Press, 1993, p. 47. ISBN 978-0-300-07083-5.
- ↑ «Species Piaya cayana - Hierarchy - The Taxonomicon». [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v8.1» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 16 desembre 2024].
