Vés al contingut

Scytalopus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuScytalopus Modifica el valor a Wikidata

tapacul negrós Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaRhinocryptidae
GènereScytalopus Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1837

Scytalopus és un gènere d'ocells de la família dels rinocríptids (Rhinocryptidae). Agrupa nombroses espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen des de Costa Rica a través d'Amèrica Central i del Sud fins a Terra del Foc a Argentina i Xile.[1]

Descripció

[modifica]

Aquest gènere és un grup complex, dificultós, d'ocells que semblen gairebé ratolins, que s'arrosseguen prop del sòl a selves i boscos i que troben la màxima diversitat als Andes, amb algunes espècies habitant a la regió est del Brasil, però absents de la major part de la conca amazònica. Totes són similars en plomatge, moltes gairebé idèntiques, sent bàsicament alguna tonalitat de gris (variant des de gris força pàl·lid a força fosca), sovint amb rogenc o marró en els flancs (algunes vegades amb un barrat fosc també). Unes poques presenten marques facials blanques. Els juvenils generalment són completament marrons, sovint amb un barrat fosc considerable. El nivell d'espècie és generalment identificat amb base a la zona de distribució, l'altitud i, principalment, el cant. Molts tapaculs emeten reclams de contacte i d'advertiment molt similars.[2]

Comportament

[modifica]

La dieta consisteix principalment en insectes. Se sap poc sobre els hàbits de cria de la majoria de les espècies, però els ous solen ser blancs i el niu sol tenir forma de bola i fet de material vegetal com ara fibres d'arrel i molses. Es construeix en una cavitat en llocs com els bancs de terra o entre les arrels o escorces dels arbres.[3]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Scytalopus va ser introduït el 1837 per l'ornitòleg anglès John Gould.[4] El nom combina el grec antic «skutalē» o «skutalon» que significa “pal” amb «pous» que significa “peu”.[5] L'espècie tipus va ser especificada el 1840 per George Robert Gray com el tapacul de Magallanes.[6]

Els límits entre les espècies d'aquest gènere són les qüestions més complexes en l'ornitologia Neotropical. Són altament críptics i la identificació utilitzant característiques visuals és generalment impossible. Típicament, són necessàries dades vocals i bioquímiques per aclarir la situació taxonòmica de les diverses poblacions. Diverses espècies noves per a la ciència han estat descrites recentment, en els anys 2000 (p. ex. S. stilesi, S. rodriguezi, S. perijanus i S. alvarezlopezi des de Colòmbia/Veneçuela, S. gettyae des del Perú, S. diamantinensis, S. petrophilus i S. gonzagai des del Brasil). La situació taxonòmica de moltes de les espècies andines va ser resolta per Krabbe & Schulenberg (1997)[7] que van separar una quantitat d'espècies i en van descriure tres de noves. El llavors complex magellanicus va donar origen a S. griseicollis, S. canus, S. fuscus, S. affinis, S. altirostris, S. acutirostris, S. urubambae, S. zimmeri, S. simonsi i S. superciliaris; el llavors complex femoralis va donar origen a S. bolivianus, S. atratus, S. sanctaemartae i S. micropterus; el complex latebricola va donar origen a S. meridanus, S. caracae i S. spillmani i finalment, amb base en els estudis de Coopmans, Krabbe & Schulenberg (2001), S. unicolor va ser dividida en S. latrans i S. parvirostris.[8] La confusa situació potser ara està millor il·lustrada pel fet que el 1970 amb prou feines 10 espècies eren reconegudes en aquest gènere, i ara passen de 40 (Krabbe & Schulenberg, 2003). Addicionalment, encara es coneixen espècies no descrites, com els peruans “tapaculo de Apurímac” i “tapacul de Millpo”; mentre algunes espècies com actualment definides podrien incloure altres que poden representar espècies no descrites (p. ex., la població del sud del tapacul de peus grans (S. macropus).34

L'any 2020 tres noves espècies van ser descrites per a la ciència: Scytalopus krabbei, S. frankeae i S. whitneyi, totes gràcies a l'ampli estudi de Krabbe et al. (2020)[9] i reconegudes pel Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) en les Propostes No 852, 853 i 854 respectivament.[10][11][12] Addicionalment als estudis de Cadena et al. (2020)[13] es va justificar la separació com a espècies plenes de les llavors subespècies S. latrans intermedius i S. opacus androstictus, la qual cosa va ser aprovada pel SACC en les Propostes No 858 i 855 respectivament.[14][15]

Les espècies Eleoscytalopus indigoticus i E. psichopompus anteriorment s'incloïen en aquest gènere, però els estudis genètics van portar a incloure-les en un gènere diferent Eleoscytalopus, més aviat relacionat amb el gènere Merulaxis.[16]

Els estudis de genètica molecular d'Ericson et al., 2010[17] confirmen la monofília de la família Rhinocryptidae i suggereixen l'existència de dos grans grups dins d'aquesta, de forma molt general, el format per les espècies més grosses, i l'integrat per les espècies més petite, a què pertany aquest gènere. Ohlson et al. (2013) proposen la divisió de la família en dues subfamílies. Aquest gènere pertany a una subfamília Scytalopodinae (J. Müller, 1846), juntament amb Eugralla, Myornis, Eleoscytalopus i Merulaxis.[18]

La subespècie S. meridanus fuscicauda va ser tractada com a espècie plena per alguns autors, però la Proposta N° 389 al SACC va ser aprovada a considerar-la coespecífica amb S. meridanus, amb base en els estudis de Donegan i Avendaño (2008).[19]

El taxó S. infasciatus va ser tractat com a espècie plena per alguns autors, però la seva elevació va ser rebutjada a la Proposta N° 390 al SACC, que ho va considerar un taxó invàlid i sinònim de S. griseicollis, amb base en els estudis de Donegan i Avendaño (2008).[19]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 49 espècies:[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 març 2025].
  2. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 395–400, làmines 40 (3–18). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  3. ↑ Greeney, Harold F; Gelis, Rudolphe A. «The nest and nestlings of the Long-tailed Tapaculo (Scytalopus micropterus) in Ecuador» (PDF). vol. 3 p. 88-91. Ornitología Colombiana, 2005. [Consulta: 9 març 2025].
  4. ↑ Gould, John. Genus Scytalopus. vol.4 (46). Londres: Academic Press, Proceedings of the Zoological Society of London, 1836, p. 89. 
  5. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 352. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 9 març 2025]. 
  6. ↑ Gray, George Robert. A list of the genera of birds : with their synonyma an indication of the typical species of each genus. Londres: R. and J.E. Taylor, 1840, p. 19. 
  7. ↑ Krabbe, N; Schulenberg, T.S «Species limits and natural history of Scytalopus Tapaculos (Rhinocryptidae), with descriptions of the Ecuadorian taxa, including three new species». Studies in Neotropical ornithology honoring Ted Parker. "Studies in Neotropical ornithology honoring Ted Parker" (Remsen, J. V., Jr., Ed.), vol. 48, 1997, pàg. 46-88.
  8. ↑ Krabbe, Niels; Coopmans, P; Schulenberg, T.S «Vocal evidence of species rank for nominate Unicolored Tapaculo Scytalopus unicolor». Bulletin British Ornithologists’ Club, vol. 121, 2001, pàg. 208-213. ISSN: 0007-1595.
  9. ↑ Krabbe, Niels K; Schulenberg, Thomas S; Hosner, Peter A; Rosenberg, Kenneth V; Davis, Tristan J «Untangling cryptic diversity in the High Andes: Revision of the Scytalopus [magellanicus complex (Rhinocryptidae) in Peru reveals three new species]» (en anglès). The Auk, 137, 2, 05-04-2020. DOI: 10.1093/auk/ukaa003. ISSN: 0004-8038.
  10. ↑ «Proposal(852): Recognize Scytalopus krabbei». South American Classification Committee, abril 2020. [Consulta: 9 març 2025].
  11. ↑ «Proposal(853): Recognize Scytalopus frankeae». South American Classification Committee, abril 2020. [Consulta: 9 març 2025].
  12. ↑ «Proposal(854): Recognize Scytalopus whitneyi». South American Classification Committee, abril 2020. [Consulta: 9 març 2025].
  13. ↑ Cadena, Carlos Daniel; Cuervo, Andrés M; Céspedes, Laura N; Bravo, Gustavo A; Krabbe, Niels «Systematics, biogeography, and diversification of Scytalopus tapaculos (Rhinocryptidae), an enigmatic radiation of Neotropical montane birds» (en anglès). The Auk, 137, 2, 05-04-2020. DOI: 10.1093/auk/ukz077. ISSN: 0004-8038.
  14. ↑ «Proposal(858): A: Rank Scytalopus latrans intermedius as a species. B: call it Utcubamba Tapaculo». South American Classification Committee, juny 2020. [Consulta: 9 març 2025].
  15. ↑ «Proposal(855): Recognize Scytalopus androstictus as a species». South American Classification Committee, juny 2020. [Consulta: 9 març 2025].
  16. ↑ Alvarenga, Herculano. «Hidden generic diversity in neotropical birds molecular and anatomical data support a new genus for the ‘‘scytalopus” indigoticus species group (aves rhinocryptidae)» (en portuguès brasiler), 19-07-2011. [Consulta: 9 març 2025].
  17. ↑ Ericson, Per G. P.; Olson, Storrs L.; Irestedt, Martin; Alvarenga, Herculano; Fjeldså, Jon «Circumscription of a monophyletic family for the tapaculos (Aves: Rhinocryptidae): Psiloramphus in and Melanopareia out» (en anglès). Journal of Ornithology, 151, 2, 4-2010, pàg. 337–345. DOI: 10.1007/s10336-009-0460-9. ISSN: 2193-7192.
  18. ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
  19. ↑ 19,0 19,1 Avendaño-C, J.E; Donegan, T.M. «Notes on Tapaculos (Passeriformes: Rhinocryptidae) of the Eastern Andes of Colombia and Venezuelan Andes, with a new subspecies of Scytalopus griseicollis from Colombia» (PDF). vol. 6 p. 24-65. Ornitología Colombiana, 2008. [Consulta: 9 març 2025].
  20. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 9 març 2025].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Scytalopus&oldid=34955943»