Vés al contingut

Silvi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeSilvi

Silvius, dibuix del 1553, procedent del Promptuarii Iconum Insigniorum. Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia romana
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEnèades Modifica el valor a Wikidata
MareLavínia Modifica el valor a Wikidata
PareAscani i Enees Modifica el valor a Wikidata
FillsEnees Silvi i Brutus de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
GermansAscani, Ètia i Antèmona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia romana, Silvi (en llatí: Silvius) fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troià Enees i de la princesa Lavínia, filla del rei del Laci, Llatí. Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa.

Infantesa

[modifica]

Quan ell va néixer el seu pare ja era molt vell [1] o ja era mort[2] i no va poder protegir la seva mare de les malifetes d'Ascani. Per tant, Lavínia va haver de fugir a les muntanyes i va donar a llum al seu fill en bosc, motiu pel qual li va posar de nom Silvius, que en llatí vol dir 'del bosc' (igual com Silvà, el déu dels boscos).[3][4]

En una altra versió, Silvi era fill d'Ascani.[5]

Ascens al tron

[modifica]

L'ascens al tron difereix segons les versions:

  • Segons Dionisi d'Halicarnàs, a la mort d'Ascani, es produí un plet entre el fill d'Ascani i Silvi per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambdós contrincants intentaren fer valer els seus drets:
    • El fill d'Ascani, anomenat també Silvi, reclamava ser l'hereu del seu pare.
    • El fill d'Enees i Lavínia, Silvi, reclamava que la seva mare era l'única hereva de Llatí, rei del Laci.

El poble llatí donà la victòria a Silvi, fill de Lavínia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvi eren estrangers. D'aquesta manera, pacíficament, Silvi fou nomenat rei d'Alba Longa.[6]

  • Segons Geoffrey de Monmouth, Silvi succeí Ascani després que Ascani quedés sense descendència: el seu fill (també anomenat Silvi) es morí i es condemnà a l'exili el seu net Brutus.

Descendència

[modifica]

Es morí, després d'un regnat de 29 anys, i fou succeït pel seu fill gran Enees[7][3] que, en honor seu, es cognominaria Silvius.[8] Aquest fill també va ser anomenat Tiberi.[9]

En el següent arbre genealògic es pot veure la relació entre la dinastia dels reis d'Alba Longa i els reis de Roma.

AnquisesVenusLlatí
CreüsaEneesLavínia
Ascani o IulusSilvi
SilviusEnees Silvi
BrutusLlatí Silvi
Alba
Atis
Capis
Càpet
Tiberí
Agripa
Ròmul
Aventí
Proca
NumítorAmuli
Rea SílviaAres/Mart
HersíliaRòmulRem
Reis de Roma

Referències

[modifica]
  1. Virgili, Eneida, VI 760-766.
  2. Aule Gel·li, Les Nits Àtiques, II 16.3–10.
  3. 3,0 3,1 Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, VII 5.8.
  4. Origo gentis Romanae, 18.4.
  5. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I 3.6; Ovidi, Fastos, IV 41–42.
  6. Dionisi d'Halicarnàs, Arqueologia romana, I 71.
  7. Virgili, "Eneida" VI,769; Titus Livi "Ab urbe condita" I,3,7
  8. Ovidi "Fasti" IV,43; "Metamorfosi" XIV,611
  9. Origo gentis Romanae XVIII,1

Bibliografa

[modifica]
  • Geoffrey de Monmouth, The History of the Kings of Britain, ed. Penguin Books, Londres, 1966. ISBN 0140441700
  • Tim Junk, «Silvius», en: Der Neue Pauly (DNP), volum 11, Metzler, Stuttgart 2001, ISBN 3-476-01481-9, p. 565 
  • Rudolf Peter, «Silvius», en: Wilhelm Heinrich Roscher (dr.): Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 4, Leipzig 1915, p. 877.