Smilodon fatalis
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Tribu | Smilodontini |
| Gènere | Smilodon |
| Espècie | Smilodon fatalis (Leidy, 1869) |
| Nomenclatura | |
| Significat | ‘Dent de ganivet fatal’ |
| Mida | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Smilodon fatalis és probablement el més ben conegut dels gats de dent de sabre maquerodontins.[1] Aparegué a Nord-amèrica fa uns 1,6 milions d'anys i després va migrar per la costa occidental del continent fins al Perú. S'extingí fa uns 10.000 anys. S. fatalis variava quant a pes entre 270 i 360 quilograms i quant a alçada entre 100 i 120 centímetres.
D'aspecte molt imponent, la mossegada de Smilodon era relativament feble i només tenia, aproximadament, un terç de la potència del d'un lleó. Caçava en solitari, posseïa unes potentíssimes potes davanteres que feia servir per tombar la presa i immobilitzar les seves víctimes amb una forta flexió del cap ajudat per una potent musculatura cervical, clavant els seus temibles ullals a la gola. La sang deixava d'arribar al cervell i la mort es produïa immediatament. No necessitava, doncs, una mandíbula tan potent com els felins actuals.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Smilodon fatalis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 10 maig 2025].
- ↑ Meachen-Samuels, Julie A.; Blaire Van Valkenburgh, Andrew Allen Farke (ed.) «Radiographs Reveal Exceptional Forelimb Strength in the Sabertooth Cat, Smilodon fatalis». PLoS ONE, 5, 7, 2010, pàg. e11412. ISSN: 1932-6203. 10.1371/journal.pone.0011412.
