Synallaxis
 Synallaxis ruficapilla  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Synallaxis Vieillot, 1818 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Synallaxis és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa nombroses espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), la gran majoria d'Amèrica del Sud i tres d'Amèrica Central i Mèxic. Es distribueixen des del sud de Mèxic fins al centre de l'Argentina i l'Uruguai.[1]
Descripció
[modifica]Synallaxis és un gènere complicat de foscos i esvelts furnàrids, amb ales curtes i sovint cues llargues amb dues puntes. Mesuren entre 12,5 i 19 cm de longitud. Ocupen matolls en una varietat d'hàbitats boscosos i semioberts. Les espècies poden ser difícils d'identificar i són difícils de veure; cal prestar atenció a les vocalitzacions sovint característiques. Moltes espècies mostren una corona rogenca contrastant i també a les ales, i moltes tenen una taca a la gola que es torna més conspícua (més negra) quan canten. El color de la cua és rogenc algunes i grisenc o marró en altres. Els nius són estructures globulars fetes de branquetes amb una entrada tubular de costat.[2]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El gènere Synallaxis va ser introduït el 1818 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot. El nom prové del grec antic «sunallaxis» que significa “intercanvi”.[3] Vieillot no va especificar cap espècie tipus, però l'any 1840 George Gray en va designar el cuaespinós de corona rogenca.[4][5]
L'espècie Mazaria propinqua va estar inclosa en aquest gènere fins que els estudis de genètica molecular de Claramunt (2014) van trobar que és germana de Schoeniophylax phryganophilus, i que juntes formen un clade amb Certhiaxis. Aquesta relació propera entre M. propinqua, habitual a les illes dels rius amazònics, i S. phryganophilus, de la regió de la conca el riu Paraná, revela un nou patró biogeogràfic compartit per almenys quatre parells més de tàxons amb ecologia i distribució similars. Els contundents resultats obtinguts van portar a la descripció d'un nou gènere monotípic, exclusiu per a l'espècie: Mazaria (Claramunt, 2014).[6] Aquest canvi taxonòmic ha estat adoptat per les principals classificacions, i aprovat pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), a la Proposta N° 717.[7]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 37 espècies:[8]
- cuaespinós de pitet - (Synallaxis scutata).[nota 1][2]
- cuaespinós cineri - (Synallaxis cinerascens).
- cuaespinós de la Guaiana - (Synallaxis gujanensis).
- cuaespinós de Casaldàliga - (Synallaxis simoni).[nota 2][9][10]
- cuaespinós ocraci - (Synallaxis albilora).
- cuaespinós del Marañón - (Synallaxis maranonica).
- cuaespinós pit-ratllat - (Synallaxis hypochondriaca).[nota 3][11][6][12][1]
- cuaespinós de pit maculat - (Synallaxis stictothorax).[nota 4][2]
- cuaespinós de Chinchipe - (Synallaxis chinchipensis).[nota 5][13][10][14][15][16]
- cuaespinós de Zimmer - (Synallaxis zimmeri).
- cuaespinós fumat - (Synallaxis brachyura).
- cuaespinós de Cundinamarca - (Synallaxis subpudica).
- cuaespinós funest - (Synallaxis hellmayri).[nota 6][11][1][12]
- cuaespinós de corona rogenca - (Synallaxis ruficapilla).
- cuaespinós de Bahia - (Synallaxis cinerea).[nota 7][17]
- cuaespinós de Pinto - (Synallaxis infuscata).
- cuaespinós fosc - (Synallaxis moesta).
- cuaespinós de McConell - (Synallaxis macconnelli).
- cuaespinós de Cabanis - (Synallaxis cabanisi).
- cuaespinós cendrós - (Synallaxis hypospodia).
- cuaespinós de Spix - (Synallaxis spixi).
- cuaespinós gorjablanc - (Synallaxis albigularis).
- cuaespinós de l'Orinoco - (Synallaxis beverlyae).
- cuaespinós pitblanc - (Synallaxis albescens).
- cuaespinós frontgrís - (Synallaxis frontalis).
- cuaespinós d'Azara - (Synallaxis azarae).
- cuaespinós d'Apurímac - (Synallaxis courseni).
- cuaespinós de Candé - (Synallaxis candei).
- cuaespinós pit-rogenc - (Synallaxis erythrothorax).
- cuaespinós del Roraima - (Synallaxis kollari).
- cuaespinós carboner - (Synallaxis tithys).
- cuaespinós de Santa Marta - (Synallaxis fuscorufa).
- cuaespinós rogenc - (Synallaxis unirufa).
- cuaespinós canyella - (Synallaxis castanea).
- cuaespinós pitestriat - (Synallaxis cinnamomea).
- cuaespinós ardent - (Synallaxis rutilans).
- cuaespinós alanegre - (Synallaxis cherriei).
Notes taxonòmiques
[modifica]- ↑ Tres espècies: S. scutata; S. candei i S. kollari antigament formaven part del gènere Poecilurus.
- ↑ El taxó Synallaxis simoni, anteriorment tractat com la subespècie S. albilora simoni és considerat com a espècie plena per la majoria de les classificacions com el Manual dels Ocells del Món (HBW), Birdlife International (BLI) i pel Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), i més recentment pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i Clements/eBird, amb base en diferències de plomatge i de vocalització.
- ↑ L'espècie S. hypochondriaca va ser moguda del gènere monotípic Siptornopsis a Synallaxis d'acord amb el Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) mitjançant l'aprovació de la Proposta N° 529, seguint Derryberry et al. (2011), i confirmat per Claramunt (2014), i el nom científic canviat a Siptornopsis hypochondriaca al present.
- ↑ Hi ha disputes sobre els límits del gènere. L'espècie S. stictothorax pot merèixer ser separada.
- ↑ El tàxon Synallaxis chinchipensis és considerat com a espècie separada de S. stictothorax amb base en diferències morfològiques (Ridgely & Greenfield, 2001), de plomatge i de vocalització; no obstant això, la proposta núm. 37 al SACC que va proposar l'elevació a la categoria d'espècie va ser rebutjada per insuficiència de dades publicades. Finalment noves dades filogèniques van confirmar que són espècies germanes i la separació va ser aprovada a la Proposta N° 882 al SACC.
- ↑ L'espècie S. hellmayri va ser moguda del gènere monotípic Gyalophylax a Synallaxis d'acord amb el SACC mitjançant l'aprovació de la Proposta N° 529, seguint Derryberry et al. (2011), i el nom científic canviat de Gyalophylax hellmayri a l'actual.
- ↑ Hi ha controvèrsia amb el nom binomial Synallaxis whitney Pacheco & Gonzaga, 1995. El SACC va reconèixer que el nom cinerea té prioritat mitjançant l'aprovació de la Proposta N° 692.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 273–279; 281, làmines 4(3–17), 5(1–8), 5(15–17). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 376. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Gray, George Robert. «A List of the Genera of Birds : with an Indication of the Typical Species of Each Genus» p. 17. Londres: R. and J.E. Taylor, 1840. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Harvard University Press, 1951, p. 80 [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ 6,0 6,1 Claramunt, Santiago «Phylogenetic relationships among Synallaxini spinetails (Aves: Furnariidae) reveal a new biogeographic pattern across the Amazon and Paraná river basins» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 78, 9-2014, pàg. 223–231. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.05.011.
- ↑ «Proposal (717): Recognize the new genus Mazaria for “Synallaxis” propinqua». South American Classification Committee. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Piacentini, V. Lista comentada de las aves de Brasil por el Comité Brasileño de Registros Ornitológicos. vol.23 (2). Revista Brasileira de Ornitologia, 2015-06, p. 90-298.
- ↑ 10,0 10,1 del Hoyo, J; del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. «HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World». vol.2. Lynx Nature Books. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ 11,0 11,1 Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, pàg. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ 12,0 12,1 «Proposal (529): Move Gyalophylax and Siptornopsis into Synallaxis». South American Classification Committee, 01-06-2012. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Greenfield, Paul J. The Birds of Ecuador: Status, distribution, and taxonomy (en anglès). Comstock Pub., 2001. ISBN 978-0-8014-8720-0.
- ↑ «Proposal (37): Split Synallaxis chinchipensis from S. stictothorax». South American Classification Committee, 01-07-2003. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Proposal (882): Split Synallaxis stictothorax into two species: coastal S. stictothorax and interior S. chinchipensis». South American Classification Committee, 01-08-2020. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Stopiglia, Renata; Bockmann, Flávio A.; de Assis, Claydson P.; Raposo, Marcos A. «Alpha taxonomy of Synallaxis stictothorax group (Aves: Passeriformes: Furnariidae): Synallaxis chinchipensis Chapman, 1925 as a valid species, with a lectotype designation». Vertebrate Zoology, 2020. DOI: 10.26049/VZ70-3-2020-05.
- ↑ «Proposal (692): Change name of Bahia Spinetail from Synallaxis whitneyi to S. cinerea». South American Classification Committee, 01-11-2015. [Consulta: 21 febrer 2025].
