Vés al contingut

Thomaskantor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticThomaskantor
TitularAndreas Reize Modifica el valor a Wikidata
InstitucióThomanerchor Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Andreas Reize, posseeix actualment el càrrec de Thomaskantor.

Thomaskantor és el nom que rep el director del Thomanerchor, actualment un reconegut cor de nens que fou fundat a Leipzig l'any 1212. El títol històric original en llatí, Cantor et Director Musices, fa referència a les dues funcions que exercia: cantor i director. [1]

Càrrec

[modifica]

Leipzig disposa d’una universitat fundada l’any 1409 i s’ha consolidat com un centre comercial rellevant, amb una fira de comerç documentada per primera vegada el 1165. A partir de la Reforma, la major part de la població de la ciutat va ser luterana. En l’època de Bach, el càrrec de Thomaskantor es considerava "un dels més prestigiosos i influents dins de la música protestant alemanya".[2]

Els oficis religiosos a Leipzig, seguint la tradició luterana, estaven sotmesos a una reglamentació molt estricta tant en les lectures com en la música interpretada. El Llibre d’Església (o Llibre Complet d’Església, que recollia els evangelis i epístoles de cada celebració, diumenge o dia dedicat als Apòstols durant tot l’any) establia els textos litúrgics fixos, que es repetien cíclicament cada any.[3] L’any litúrgic començava amb el primer diumenge d’Advent i es dividia en períodes diferenciats: festivitats, temps de dejuni i el temps ordinari que seguia el Diumenge de Trinitat. Pel que fa a la música, durant l’Advent i la Quaresma estava prohibida la interpretació de música concertant, com ara les cantates. La segona part de l’any litúrgic es caracteritzava per una música més austera, mentre que per a les celebracions més importants es reservaven obres d’una elaboració més gran, amb una instrumentació més rica i serveis addicionals. Festivitats com Nadal, Pasqua i Pentecosta s’estenien durant tres dies seguits, i altres dies assenyalats també tenien un paper destacat.[4] La biblioteca de Sant Tomàs contenia obres de polifonia vocal que es conservaven des del segle xv en endavant.[5]

En la seva funció de cantor, havia de preparar el cor per als serveis religiosos en quatre esglésies luteranes: les dues principals, la Thomaskirche (Sant Tomàs) i la Nikolaikirche (Sant Nicolau), així com la Neue Kirche (Església Nova) i la Peterskirche (Sant Pere).[6][7][8][9] A més, era el responsable de la composició musical, la preparació de còpies, els assajos i les interpretacions.[10] També tenia entre les seves obligacions impartir classes de música i altres assignatures generals.[6] Així mateix, intervenia en el procés de selecció i admissió de nous alumnes a l’escola.[11] El cor es distribuïa en diferents grups: els cantants amb més experiència oferien una cantata cada diumenge, alternant entre Sant Tomàs i Sant Nicolau; un segon conjunt s’encarregava de cantar en una altra església, i els més novells ho feien en festivitats a temples més petits. En les festivitats més rellevants, la cantata s’interpretava a les dues esglésies principals, primer al matí en una i més tard, a la tarda, en un ofici de vespres a l’altra. Addicionalment, el cor també participava en casaments i funerals, cosa que suposava una font extra d’ingressos.[12]

Com a director musical, el Thomaskantor exercia la màxima responsabilitat en l’àmbit musical de Leipzig, ocupant-se de la música en actes oficials de la ciutat, com les eleccions del consell municipal i altres cerimònies solemnes.[6] Les funcions vinculades a la universitat es desenvolupaven a la Paulinerkirche (Església de Sant Pau). En l’actualitat, el Thomaskantor continua dirigint la música en els oficis religiosos celebrats a la Thomaskirche, inclosos els serveis setmanals de Motette, on es programa sovint una cantata de Bach. També està al capdavant del cor en enregistraments i gires.

Directors

[modifica]
Johann Sebastian Bach, el Thomaskantor més important i famós que hi ha hagut.

Els directors del Thomanerchor han inclòs (entre parèntesis el seu temps al càrrec):

Referències

[modifica]
  1. Wolff, 1991, p. 237.
  2. Wolff, 1991, p. 8.
  3. Petzoldt, 2013, p. 1.
  4. Petzoldt, 2013, p. 5–6.
  5. Wolff, 1991, p. 93.
  6. 6,0 6,1 6,2 Wolff, 1991, p. 30.
  7. Dürr, 1971, p. 219.
  8. Peter, 2015.
  9. Wolff, 2002, p. 251–252.
  10. Wolff, 1991, p. 39.
  11. Wolff, 2002, p. 247.
  12. Wolff, 2002, p. 246.