Daba
|
Per a altres significats, vegeu «Diba (ciutat)». |
| Data | 2007 |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 25.000 |
| Autòcton de | Regió de l'Extrem Nord, Regió del Nord, Regió del Nord-oest, Regió Oest, Adamaua i Territori de la Capital Federal |
| Estat | Camerun, Nigèria |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües txadianes llengües biumandares | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | dbq |
| Glottolog | nucl1683 |
| Ethnologue | dbq |
| IETF | dbq |
| Endangered languages | 5009 |
El daba (també conegut com a dabba) és un grup dialectal txadià parlat al Camerun, a l'Extrem Nord, i en una vila de la veïna Nigèria. Blench (2006) considera el mazagway com un dialecte.[1]
El daba es parla a la part nord del departament de Mayo-Louti a la regió del nord (al municipi de Mayo-Oulo), estenent-se lleugerament cap al departament de Mayo-Tsanaga (als municipis de Hina i Bourrha) i al departament de Diamaré (al municipi de Ndoukoula a la regió de l'Extrem Nord). El daba (kanakana), la varietat més occidental aïllada de la resta de dialectes, es parlada a Douroum, a la part nord del municipi Mayo-Oulo i a la zona de Garoua Daba (enclavament del municipi de Hina) i al municipi de Bourrha. El tpala, al nord-est, es parla a la zona de Ndoukoula.[2]
La llengua daba està classificada com a vulnerable. En aquest moment la llengua encara s'empra, però s'enfronta a obstacles que podrien posar en perill la seva existència continuada. Entre els reptes al que s'enfronta hi ha la influència de llengües més dominants, com el francès i el fulfulde, i canvis socioeconòmics que promouen l'adopció d'altres llengües.[3]
S'han fet esforços per registrar i revitalitzar la llengua daba, entre aquestos la creació d'un diccionari que tradueix entre daba, francès i fulfulde. Aquest glossari tracta d'ajudar tant als parlants nadius com als que l'estudien. Aquesta iniciativa forma part d'una tasca més àmplia destinada a registrar i catalogar les llengües parlades per grups minoritaris. L'objectiu principal és crear materials accessibles per a l'educació i la preservació .[4][5]
Notes
[modifica]- ↑ Blench, 2006. The Afro-Asiatic Languages: Classification and Reference List (ms)
- ↑ Binam Bikoi. Atlas linguistique du Cameroun (ALCAM) (en francès). 1: Inventaire des langues. Yaoundé: CERDOTOLA, 2012 (Atlas linguistique de l'Afrique centrale (ALAC)). ISBN 9789956796069.
- ↑ «Glottolog 5.0 - Daba». glottolog.org. [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ «Dictionnaire daba » Introduction» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ «Dictionnaire daba».
Bibliografia
[modifica]- Herman M. Batibo, Language decline and death in Africa: causes, consequences, and challenges, Multilingual Matters, Clevedon, Buffalo, 2005, p. 80 ISBN 1-85359-808-9 (anglès)
- Saragaza, Serge. The Sara-Bagirmi Language Project, Morkeg Books. Lexique daba (en francès), 2014.
- J. Mouchet. 1966. Le parler daba: esquisse grammaticale . Yaoundé: Institut de Recherches Scientifiques du Cameroun.
