Kogo
|
Per a altres significats, vegeu «Cogo». |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Regió Litoral, Regió del Nord, Regió del Nord-oest, Regió Oest i Regió del Sud |
| Estat | Camerun |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu nord-occidentals llengües basaa | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | bkh |
| Glottolog | bako1249 |
| Linguasphere | 99-AUB-c |
| Ethnologue | bkh |
| IETF | bkh |
El kogo, també conegut com bakoko [1] i basoo, [1] és un idioma bantú del Camerun. El kogo del nord i el kogo del sud són tan diferents entre si com ho són del basaa; podent-se considerar tres dialectes d'una mateix idioma.[2]
Demografia
[modifica]Tradicionalment, les societats bakoko i basaa tenien una relació molt estreta, sobretot a nivell religiós. La llengua bakoko era la llengua ritual tant per als bakoko com per als basaa, i la llengua basaa també era coneguda pels bakoko. Després de la Segona Guerra Mundial, a mesura que les relacions rituals anaren retrocedint, aquesta simbiosi social i lingüística també disminuí. Avui dia, ambdues llengües són sociolingüísticament diferents. Els parlants de bakoko també solen parlar basaa, però els parlants de basaa no solen parlar el bakoko.[3]
Hi ha molts dialectes degut a la fragmentació geogràfica de la zona de parla bakoko. ALCAM (2012) enumera els següents dialectes.[3]
Dialectes centrals:
- L’adiá es parla a Edéa, la capital del departament de Sanaga-Maritime (regió Littoral).
- El yakalag es parla a l'oest de la zona d'Adiá, al cantó de Yakalak, municipi de Mouanko, departament de Sanaga-Maritime.
Al sud:
- Yasug (al cantó de Yassoukou, amb Déhané i Yawanda), que s'estén fins al departament d'Océan (al nord-est del municipi de Kribi, Regió Sud).
Separats del grup contigu meridional esmentat anteriorment hi ha quatre grups bakoko separats, cadascun amb el seu propi dialecte:
A l'oest:
- Yapoma, parlat al cantó de Bakoko del departament de Wouri (regió Littoral), al sud de Douala (pobles Japoma)
- Yabyan-Yapeke, parlat pels dos grups que habiten el cantó de Bakoko del departament de Moungo (regió Littoral), al sud de Dibombari (pobles Yabea, Yapaki, etc.)
Al nord-oest:
- El dimbamban es parla al cantó de Mbang (al municipi de Nkondjok) al departament de Nkam (regió Littoral), entre Ndemli al sud-est i diboum, un dialecte aïllat del basaa al nord.
Al nord-est:
- El bisóo es parla al cantó de Basso (municipi de Ndom, departament de Sanaga-Maritime, regió Littoral). El dialecte també s'anomena ɓasóó ɓalikol ("basso del nord"), o adiangók ("adiá de la cova"). Aquesta varietat es centra a Logbikoy, i també al lloc de pelegrinatge de Ngok-Litouba (la "roca de la cova").
Hi ha uns 50.000 parlants.[3]
Ortografia
[modifica]El kogo usa l'alfabet llatí.[1]El seu alfabet es basa en l'alfabet general de les llengües del Camerun i consta de 7 vocals i 20 consonants.[4][5]
| Lletres (caixa superior) | A | B | Ɓ | C | D | E | Ɛ | F | G | H | I | J | K | L | M | N | Ŋ | O | Ɔ | P | S | T | U | V | W | Y | Z |
| Lletres (caixa inferior) | a | b | ɓ | c | d | e | ɛ | f | g | h | i | j | k | l | m | n | ŋ | o | ɔ | p | s | t | u | v | w | y | z |
| AFI | a | b | ɓ | t͡ʃ | d | e | ɛ | f | ɡ | h | i | d͡ʒ | k | l | m | n | ŋ | o | ɔ | p | s | t | u | v | w | j | z |
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bakoko a Ethnologue (18th ed., 2015)». [Consulta: 3 juny 2025].
- ↑ Maho 2009
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Binam Bikoi. Atlas linguistique du Cameroun (ALCAM) (en francès). 1: Inventaire des langues. Yaoundé: CERDOTOLA, 2012 (Atlas linguistique de l'Afrique centrale (ALAC)). ISBN 9789956796069.
- ↑ «Bakoko Orthography Guide». silcam.org. [Consulta: 2 març 2018].
- ↑ Njeck and Anderson 2009
Bibliografia
[modifica]- E. S. Edika, Esquisse phonologique du bakoko (parler de Dibombari), Mémoire de Maîtrise, Université de Yaoundé, 1990 (francès)
- Malcolm Guthrie, Comparative Bantu: an introduction to the comparative linguistics and prehistory of the Bantu languages, 4 volumes, Gregg Press, Farnborough, 1967–1971 (anglès)
- Michel Kenmongne, Lexical Phonology of Bakoko, PHD Dissertation, University of Buea, 2000. (un altre repositori) (anglès)
- Jouni Maho, Bantu line-up: comparative overview of three Bantu classifications, Department of Oriental and African Languages, Göteborg University, 2002 (anglès)
- Njeck Mathaus M. (CABTAL) et Stephen C. Anderson (SIL), Bakoko Orthography Guide, [1], Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) et SIL International, Yaoundé, 2009 (anglès)
